Via Interior sortint per Moiset al Morral del Drac. Sant Llorenç del Munt

Impresiónant recorregut. Ens ha sorprès de bon grat aquesta línia. Molt directe i elegant. 

Comencem de ben dins de la cova del Morral del drack. Amb una ventilada i fresca matinal. Que més volem. 

La via es troba completament equipada amb burins i pitons. Cal portar joc de friends sencer fins el camalot del 3.

Expectacular e intensa agulla per on la miris o millor dit, per on vulguis afrontar. Brutal ambient. 

Informació com sempre a la pàgina santllors.com. 

L, aproximació la fem en uns 45 minuts desde Can Robert per la cómoda canal de l, Abella. 

Via oberta per Nuria Farrera ,Raimon Estrems i Jordi farrera al 1941 i el llarg de dalt per en Joan Moiset al 1959.

Bona informació aquí. https://copitosderoca.wordpress.com/2021/02/03/via-interior-sortint-per-la-josep-tintore-homs-morral-del-drac/
 

Via Fluxes humits a la Paret Oest del Cap de Mort. Sant Llorenç de Munt.

  Seguim aprofitant les tardes i passem per la nostra codolosa a vibrar com posesos, jajajjaj quina via més contundent. Molt obligada i poques assegurances ens posa a tó si volem pujar dignament.

La via es troba al final d'una canal característica de la paret, ben salvatge i poc transitada. Ombra casi tota la via, una tarda d'hivern.

Primer llarg amb nomes tres parabolts i passos ben complicats, flipem a colors. Hi ha la branca de l'arbre que ens enganxa tot el material que portem, 6A dificil i obligat a l'hora. No cal estrep , s'ha de escalar sí o sí.

L'itinerari es ben curt i es pot combinar al gust amb els del costat , mes dificils pero millor assegurats.

La reunió es fa d'una bona savina en un relleix ben comode i ample.

Segon llarg nomes un pont de roca equipat amb cordino i si el trobes. Porteu joc de friends fins el camalot del 3.

Aqui més info i millor del Company que veu amb altres i millors ulls la mateixa activitat.https://copitosderoca.wordpress.com/2021/01/29/fluxes-humits-paret-w-cap-de-mort/

Via oberta per Amadeu Pages i Quim Jover, reequipada el 2009 per Josep Escoda.

Via Normal al Turo Roig de Vacarisses. Sant Llorenç del Munt

 Tot i que ens  ha costat, hem pogut pujar aquesta bónica i esbelta agulla en un entorn de somni.

Via completament desequipada que, donat la roca, ens fara vibrar de valent. Un cop fet el passet de la bretxa es pot anar tant per la dreta com per l'esquerra per arribar al cim.

El pot registre del cim per gentilesa dels Germans Masso 

Rapel de 25 metres a l'Est de l'agulla. 

L'itinerari es una joia , un regal que tenim al costat de casa i a la vista de tothom.

No sabem res dels primers ascensionistes ni tampoc les dades.

 

Via Normal a la Castellassa de can Torras. Sant Llorenç del Munt i l'Obac

 La primera escalada oficial a aquesta emblematica agulla va ser el 9-9-1923, a carrec dels terrasencs Josep Abello, Hans Weichsel i Marti Rovira. Amb la particularitat que en aquella epoca no existien ni arnesos , cordes ni estris per escalar com es ara. Espardenyes si!

Eren com s'en diu ara escaladors de bloc, el que passa que les mides son una mica distorsionades.

 Pero si la primera ascensio va ser sonada encara ho va ser mes la segona el 12-9.1926 a carrec d'un grup de barcelonins del CEG Ignasi  Quadras,Josep Buch  amb molta expectacio doncs els van acompanyar una trentena d'excursionistes. Amb la qual cosa es van veure obligats a triomfar. Per suposat a pel!

 

Un simbol de l'epoca al cim restaba la nostre senyera que a trets d'escopeta els G.C. s'encarregaben de treure i aixi durà en els anys dels anys.Res a cambiat !

 

Hem fet l'entrada  per la fisura Sud, molt millor d'escalar i asegurar.Portem joc de friends i plaquetes recuperables.

La via es molt mes que una escalada ja que en els seus mes de cent metres de recorregut nomes hi ha d'asegurança un cap de buri (apart reunions ben fermes i segures). 

 

Hi corre en la memoria excursioniste una llegandaria ascensio a carrec d'un pastor i de la que es va fer una pelicula en homenatge, molt recomanable!

Arribada al cim sublim. Ascensio que mai oblidarem!

 Ressenya treta de com no,de  la web de santllors.com

Via Tripy a la paret de la Carda. Sant Llorenç de Munt.

 Impresioanant recorregut desde que comença fins adalt de tot. Amb bon solet pels matins d'hivern o ombra les tardes d'estiu. 

La via resta completament equipada amb parabolts i pitons.Es poden portar microfriends i algu mitga!

Va ser oberta per Toni Izquierdo,Quin Jover,Quim Carretero, Pere Carretero i Pere Dinares i reequipada al 1992 per Xavi Grane.

Ens ha fet vibrar de valent i la recomanem. Tot i ser molt curta es pot combinar amb les del seu costat.

 Aqui info de la zona  http://www.santllors.com/sector.php?id=119&zona=1

I aqui el blog del compi, molt bo i recomanable. https://copitosderoca.wordpress.com/2021/01/20/via-tripy-plecs-de-llibre/

 

Via ¿....? Al Follo. Tagamanent.

 Aquesta via aprofita l'espai entre les vies Espero A.E.G. i la IRMA. Va per una esquerda diedre sublim i despres per placa molt dificil. Tot en lliure prop del 7a, i obligat sobre el 6a/b.

Via completament equipada amb parabolts i rapelable, porteu friends fins al 3 o 4 de camalots.

Un flipe de via, pero no sabem ni nom ni qui l'ha obert. Una joia ben amagada a la vista de tothom!

Via NATURA 2 a la Falconera del Garraf.

 Ja fa uns anyets vem anar a repetir aquest intens i expectacular itinerari. A mi hem va semblar de les mes dificils que he fet mai.

Tot i tenir molta logica , al reseguir tota l'estona un sistema de fisures,es molt aeria i desplomada.

Via molt atheltica oberta per Enric Lucas i Juan Lopez al 1980. No vegis quin nivell .

Pengo un parell de ressenyes antiges per si algu les vol comparar amb les actuals.El pendul no el vem fer.

La via Mediterraneo va molt aprop o resegueix una mica la Natura 2. Pero no en tinc dades de quina va ser primera.

Mes info aqui.  http://luichy-lanochedelloro2.blogspot.com/2017/06/la-falconera-natura-2.html