Impresiónant recorregut. Ens ha sorprès de bon grat aquesta línia. Molt directe i elegant.
Comencem de ben dins de la cova del Morral del drack. Amb una ventilada i fresca matinal. Que més volem.
La via es troba completament equipada amb burins i pitons. Cal portar joc de friends sencer fins el camalot del 3.
Expectacular e intensa agulla per on la miris o millor dit, per on vulguis afrontar. Brutal ambient.
Informació com sempre a la pàgina santllors.com.
L, aproximació la fem en uns 45 minuts desde Can Robert per la cómoda canal de l, Abella.
Via oberta per Nuria Farrera ,Raimon Estrems i Jordi farrera al 1941 i el llarg de dalt per en Joan Moiset al 1959.
Bona informació aquí. https://copitosderoca.wordpress.com/2021/02/03/via-interior-sortint-per-la-josep-tintore-homs-morral-del-drac/
Enhorabona Sergi i companyia! aquesta em falta. El pitó vermell que es veu el vau posar vosaltres?
ResponEliminaMoltes gracies Jaume ,nosaltres la volem repetir i sortir per laoriginal a dretes. Aixi que ja saps!!
EliminaI si el pito no calia doncs queda molt be el amic lila crec recordar. Ho vem posar per assegurar millor i perque estem aprenent.
Hem de quedar i fer-la que es un pasote d'ambient.
Osti, la meva primera via al Morral de Drac va ser la Interior, quan no sabia quasi ni escalar. Ja no he tornat a fer-la (al Morral sí he pujat més vegades). Recordo que no portàvem ni friends ni tascons (perquè no en teníem), ens les vam arreglar amb el material que ja hi havia posat, que continua sent el mateix d'avui. Després, a la reunió, no vam saber continuar i vam rapelar. Per no rapelar d'una sola xapa, vam unir el dos espits amb una cinta de persiana XDDD
ResponEliminaSalut!
Manel.
Ostres doncs quina aventura ,i si el material segueix sent el mateix, tot de museu ( i que duri).A la reunio ens va passar el mateix,doncs estas adins de la cova i no sabem on tirar. Com la repetirem , si vols venir ja saps!! I aixi sortim per on cal!
EliminaSalut i vies drakonianes!!
I tant! Avisa'm que m'apunto! ;-)
ResponEliminaMolt divertida aquesta via. La sortida per la dreta permet fer-la tota en lliure i amb un franqueig molt fàcil però ben emocionant. Segurament es repeteix molt més que la normal, però els primers metres no regalen res. Felicitats.
ResponEliminaMoltes gràcies Martí. Nosaltres vam seguir la lògica i ens va agradar molt. La propera així farem que se li veu molt D, ambient. Gràcies per la visita i visca les vies mítiques en llocs mítics.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola, Joan Moiset era el meu oncle, tinc una foto de la via Moiset al Drac de 1946.
ResponEliminaMolt bones Jaume, sera tot un plaer ficar la foto que comentes al blog si volgesis, aixi li fem un homenatge i restara en la historia viva d'aquest sublim monolit.
EliminaSi la vols enviar al meu mail es sergivillars@gmail.com