Integral de les Agulles de Solius

   

Ahir i amb molt de vent vem gaudir d'aquesta famosisima Integral d'Agulles que va enllaçant de sud a nord aquest bonic i elegant crestall.

Aproximació molt rapida dons en uns vint minuts ja hi som a peu de la primera agulla.

Començem per l'Agulla de Baix i escollim la via Normal. Molt bonica i original.

Desgrimpem i ja tenim al devant l'Agullola per on escollim la via Síntesis que es ben bona i atractiva.Queda abaix i a l'esquerra de la bretxa.

Fem un curt  rapel i començar de nou ara per la via Entranyable per despres agafar un diedre desequipat (¿?)a l'Agulla de d'Alt. Al cim reunió en un arbust i un esparrec de 10 mm. Porteu plaqueta roscable o femella amb xapa.

Un cop d'alt fem un curt rapel per accedir a unaltre curt rapel i encetar l'Agulla del Pi per la via Futur Incert tambe molt maca i amb estil .

Ens anem al pi i fem un curt rapel que ja ens deixa al cami de pujada.

Ens trobem totes les vies ben reequipades amb parabolts i nomes caldra un joc de totems.

Vies l'Era del Ferro s'acabat i l'Abocador Selvàtic a la Torre Moratxa.

 

 Que bé estem a l'hivern gaudint de bones temperatures i unes vistes excepcionals.

De ràpid accés podem combinar vàries tirades fins que ens cansem.

Vies que van ser obertes i reobertes fa dècades per gent de la comarca i que només van deixar equipat algun spit i alguna llaçada en arbres.                                                                                                  Arriben a la Torre Moratxa i el descens és ben còmode i ràpid.

Porteu friends de totes les mides fins el cam 4.

Trobarem més info aquí.  https://escaladatradicional.com/wp-content/uploads/torre-moratxa.pdf

Via Gavinòdrom a les Roques Bessones i Ballet de Granit a l'Agulla de Dalt (Solius)

  

Que be s'esta per aqui gaudint del fred hivernal. Dues vietes ben maques i molt ben assegurades.

Via Sol Ixent a l'Agulla Alícia + El Serrat desl Il·luminats

   

 Avui aprofitem un mati primaveral d'aquest hivern per fer conjuntament aquestes dues vies fent una jornada ben distreta.

Ens agradat força i la recomanem.

Nomes trobarem dos spits a una reunió en gairebe 150 metres. Tota la resta farem servir el joc de totems.  

Aquí hi ha el pas mes elegant de la via amb roca de primera i que cal assegurar be. Es pot escaquegar si volem.

                                                       Foradada del Serrat dels Il·luminats.

Obertes pels Germans Maso i Companyia al 1999 i 2007 respectivament.

Via Per Molts Anys a la Creu del Montmell

 

 Via curta pero molt intensa que ens deixa ben servits pel dia d'avui.

La trobarem a la dreta de la JP (pintat a la paret).

Hi ha una corda fixa pel mig, dels nois que son reequipant i obrint vies esportives.

Equipada amb pitons i parabolts.

Oberta per J. Rovira, V. Mestre i P. Campanera al 88.

Porteu joc de camalots fins el 4. El 5 prescindible.

Esperó sud sortint per la via Demos a la Penya del Boc.

 Ja fa la tira d'anys que després d'escalar o voltar per la Falconera del Garraf sempre m'hi fixo en aquest petit Roc o conjunt d'espadats per sobre de la urbanitcació que hi ha al poble a l'altre costat de la carretera. Inclús en la llunyania veia la lluentor d'algun ancoratge fixe.

Avui l'hem fet una visita i ens ha agradat força.

                                                                         Primer llarg.

El primer llarg només té dos spits de l'època, es pot amanir amb els amics que vulguem. Reunió 1 feta d'un sol spit a terra. 

La resta de la via queda desequipada fins a la R3 1 spit amb anella.

                                                                                                

                                                                      Segon llarg.

La via és un esperó de ressalts curts, sobre bon calcari i es pot rematar de baixada amb les vies esportives que queden a l'est del Roc.

                                                                  

  

                                                                 Tercer llarg.

Aproximació des del Carrer Castellot. Remuntar pel passatge del Gurugú i de seguida cap a l'esquerra passant per un parell de resats de roca, fins a trobar el punt més baix.

Gracies al Victor Vallès que ens passa la ressenya original pel facebook sabem que va ser oberta per Juan Medes i M. Pedro. al 1981.

Porteu camelots fins al 3. 

                                              Ressenya d'en Joan Prunera molt ben feta.

Via ¿? al Castell del Montmell

 

 Sempre que baixo de fer alguna via a la Creu del Montmell em fixo en aquest esperó i mai he trobat res d'informació enlloc. I ahir li vam fer una visita després de fer l'aresta Jordi Carbonell Gesti.

Per l'equipament, és molt similar a la seva via veïna doncs comparteixen el mateix tipus  d'assegurances i són una davant l'altre.

A nosaltres ens ha agradat i sorprès. És un llarg amb possibilitat de rapelar o com hem fet, de continuar fins a les ruïnes del cim.

És ben fàcil de trobar doncs és al davant de la via Jordi Carbonell Gesti (PÍCNIC). I veurem un pitó al començament i uns burins amb xapa vermella amb anella de pa sucat amb oli. Compte amb el seu estat de conservació.

Fa un primer ressalt (equipat) d'uns 30 metres ben macos sobre el V+ i després pots anar per on vulguis. La nostra combinació és anar per una agulleta petita (IV) per després fer un ressalt (IV) fins a un pi (desequipat).

Del pi queda un petit ressaltet que ens mena a una feixa i d'aquí al cim per una bonica placa (III).

Reunió en un pont de pedra a les mateixes runes del cim. 

Tota aquesta segona part de dos llargs resta desequipada.

No sabem ni com es diu la via ni sí algú abans ha fet l'aresta ni res!

Porteu joc de tòtems, tisores d'esporgar  i molt de compte amb els burins amb anella tipus clauer.