domingo, 28 de febrero de 2021

Via Estimada Magda a l'Agulla de coll de Tanca. Sant Llorenç de Munt.

 Fa mes de 50 anys en Jordi Cuevas va començar aquest bonic i elegant projecte on ens va deixar com a vestigi alguna peça ficada en aquella epoca. Via que va finalitxar amb en Toni Hilla al 2014.




La via es molt maca i ben trobada, on al primer llarg gaudirem d'un comode artificial extraplomat i ben equipat amb parabolts.


El segon llarg ja cambiem de terrreny i es mes en lliure fins arribar a una bona feixa on es montat la reunio d'on podrem rapelar amb uns 25 metres al terra. llarg molt maco i vertical.

Pero desde aquesta segona reunio encara no hem fet cim i ens queda una molt xula trepada de tercer grau per una bretxa , fins al cim de l'agulla. Adalt ens ajuntem les dues cordades , la dels puretilles i la dels petits que han fet la cara sud . Dies com aquests son per enmarcar per la bona companyia i l'entorn incomparable i sublim.

Via molt recomanable i asoleiada pels matins del hivern. Zona transitada per molts excursionistes que cal anar avisant dels codols saltarins tipics que anirem deixant caure.



viernes, 26 de febrero de 2021

Via Barrio sesamo a l, Agulla del Aritjol

Quin viote més contundent. Hem vibrat com posesos.
La via l, hem trobat molt difícil, però a la vegada elegant i obligada. 
Te moltíssim ambient, sobre bona roca. Una xulada d, activitat. 

Te un tercer llarg d, ensomni. Molt ben trobat i que tot escalador voldria fer. 



Les reunions i els ràpels ben penjats e incòmodes. 




 Via oberta per Antonio Picazo, P. Sánchez, Rodri, Daniel Ruiz al 1999.

jueves, 18 de febrero de 2021

Via Brocamoll al Morralet de la Querósa. Sant Llorenç del Munt

Avui he pogut quedar amb mi mateix i anar a escalar tots 2 plegats una tarda d, hivern, i es que no hi ha res com portar-se bé amb la pròpia persona. 


Escollim un bonic i elegant itinerari com no obert pels germans Masó. I és que aquests noiets tenen sempre unes bones clixades. 

L,aproximació es ben curta i l,espero es ben visible desde el camí que puja a Can Pobla. 

Molt bonica l, arrencada del terra fins el tram final. Només parar atenció a la sortida de la tercera expansió que tot i ser fàcil el rocam es un xic descompost. 
He fet servir tòtems fins el verd. No he pitonat, pero si es un bon lloc per aprende a ficar-los. 

Molt ràpida i recomanable. 

 

martes, 16 de febrero de 2021

Via ¿? a la Agulla Tombada o Agulla de Sant Jordi o Agulla del Camí de Can Poble.Sant Llorenç del Munt.

 Autentica "altres vies", que per començar no sabem ben be ni el seu nom. Perque quan hem proposan d'anar a fer-la em diuen d'una manera i al arribar al cim resulta dir-se de altres dues formes ben diferents. Totes elles ben relacionades.

No ho dubto en cap moment i es que aquesta oportunitat no es pot perdre de cap de les maneres, aixi que ens ajuntem el "millor" de cada casa i cap a l'agulla en questio.
L'aproximacio es tant curta que al cap de poc estem al cami per sobre d'ella. Jo flipo , una cosa tant maca i a la vista de tothom i que pasa desapercebuda , nomes un ferro i una figureta de Sant Jordi la destaca entre el rocam i l'exuberant bosc.Es veu que els excursionistes es dediquen a llençarla abaix a pedregades.I aquesta es una reposicio.
La via va ser oberta per Josep Figols i Joan Miquel Dalmau al 1971 i en aquella epoca era un A1e.
Nosaltres no trobem la primera assegurança fins que no puja el darrer de la cordada, aixi que la fem en modo Free, amb el que suposa en un rocam de xixinabo i un equipament caducat. Quina manera de vibrar.
La millor explicacio i ressenya com no, dels mestres .http://fuertescabassa.blogspot.com/2021/02/sant-llorenc-del-munt-agulla-tombada-o.html
La via i l'entorn ben be s'ho valen a condicio de saber que es una peça de museu i del entorn en el que es va obrir fa tantes decades.Per a coleccionistes i per ha hiperventilats com jo. Hem va fer molta ilu compartir aquesta bonica ascensio amb tant bona companyia.


 

Es veu que hi ha unaltre via , suposadament la normal, que es fa saltant o ves a saber. Pero no l'aconsello doncs hi ha una llastra molt trencada i es perillosa. No trobem tampoc instalacio al cim, nomes el ferro que aguanta la figura o pedestal. Aixi que fem un rapel desde un romani.Per donar-li una mica mes d'autenticitat.

Total, com diu en Manel i la Ita.....el mon s'acaba!!

domingo, 14 de febrero de 2021

Via Manel Roviras Llopart al Cingle de la foradada del coll de Tres Creus. Sant Llorenç de Munt.



Tenim molt poc temps al mati i ens apropem desde l'asina del Sal.lari a la zona de l´Obac. Amb rapida aproximacio ens arribem al coll de Tres Creus i de seguida tenim a tocar la paret amb un bonic forat que li dona molt d'ambient.


La via que volem fer es la de l'esquerra tambe dels Germans Masó pero al veure la linia i per on anaba ens decidim per aquesta i trobem tot un encert ja que ens ha agradat molt.


 La via es molt rapida de fer i amb molt bona roca al segon llarg. Que tot i ser molt curt es molt vertical.


 


 Ens ha agradat força i la recomanem . Via oberta pels germans Masó el 30 d'agost del 2010. Porteu totems si voleu afegir alguna assegurança de més.


El descens es cap a la dreta i  molt rapid ,per poder fer unaltre o si nem justos de temps.

viernes, 12 de febrero de 2021

Pas Interior al Castell Occidental( o de la Serra de l'Espluga) de coll de Tanca. Sant Llorenç de Munt.


Aquest dies de fred i pluges al hivern ens apropem a cercar aquest curios pasadis.


Molt de vent i molt curios de visitar. Recomanable.



No es una via d'escalada i no cal material. Nomes cal força de braços per un pas equipat ben desplomat.





Hem trobat que es  un fenomen geologic digne d'anar  a visitar.



 Mes info aqui. http://trailsantllorenc.blogspot.com/2013/09/la-gran-foradada-del-quarto-de-reixa-la.html


martes, 9 de febrero de 2021

Via del Mussol a la Paret de la Carda.Sant Llorenç de Munt.

 Quina via mes logica i a la vegada contundent.Ens ha agradat molt i la recomanem.

Anant de esquerres a dretes desde l'espero ens tocaba aquest logic itinerari que ressegueix tot un diedre xemeneia fins al cim.

El primer llarg es mes asequible i molt ben equipat amb espits en bon estat. Molt elegant.


El segon llarg ja cambia la cosa i ens demana vibrar tot i ser curt es molt bo i un xic mes dificil. Nomes un espit i un pito. Aqui porteu friends fins al camalot 3. Apa a tibar!!



No sabem ni qui la va obrir ni les dates. Al grafic d'abaix es la num. 15. A gaudir!!