El 26 de novembre de 1985 Mikel Zabaltza era assassinat per la Guàrdia Civil en Intxaurrondo.
Mikel Zabaltza, conductor d'autobusos nascut 32 anys abans al poble navarrès d'Orbaizeta era simpatitzant de l'esquerra abertzale, militava en el sindicat ELA, però ni molt menys era militant d'ETA. Li van detenir la matinada del 26 de novembre de 1985 a la seva casa del barri donostiarra d'Altza al costat del seu cosí Manuel Vizkay. En la mateixa operació també van arrestar a la companya de Mikel, Idoia Aierbe, a Ion Arretxe i també als germans de Mikel Patxi i Aitor, alliberats a les 10 hores.
Mikel i la resta de detingudes van ser portades a la caserna de la Guàrdia Civil i centre de tortures d'Intxaurrondo on van ser sotmesos a llargues i brutals sessions de maltractaments. Idoia, Ió i Manuel van denunciar haver estat torturats durant 8 interminables dies. En algun moment d'aquesta primera matinada, i mentre torturaven a la resta de detinguts, a Mikel Zabaltza li van aplicar el brutal mètode de "la banyera" i se'ls en va anar de les mans.
Dies després de la seva detenció, els seus captors i assassins van dir que Mikel s'havia escapat llançant-se al riu Bidasoa prop de Lesaka mentre li portaven a localitzar un "zulo" d'ETA que mai va aparèixer.
El 15 de desembre, vint dies després de la seva desaparició, el cos de Mikel va aparèixer surant en el mateix punt on suposadament havia desaparegut, en el mateix punt on voluntaris i la Creu Roja l'havien buscat gairebé diàriament. El cadàver, ple de cops, tènia les mans emmanillades.
Diferents recerques van apuntar al fet que els autors de l'assassinat de Mikel Zabaltza van ser els agents Enrique Dorado i Felipe Bayo, relacionats amb els GAL i assassins de Lassa i Zabala. El llavors ministre d'Interior José Barrionuevo va saber perfectament i en tot moment on estava, mentre Garbiñe Zarate, la mare de Mikel anava a preguntar pel seu fill en Intxaurrondo i li van respondre "vagi a objectes perduts".
El procés judicial i recerca pel segrest, tortures, desaparició i assassinat de Mikel va ser una autèntica farsa i va acabar en l'arxiu per falta de proves. Impunitat.
Ni oblidem ni perdonem.
Aprofitant que la meteo dona cops molts forts de vent en moltes comarques , ens refugiem en aquest bonic recó de mon. Ja teniem la linia clixada i en un sol atac la deixem enllestida.
Una foto dels primers repetidors que amb molta ilusió van gaudir d,aquest rocam.
