Seguim aprofitant les tardes i passem per la nostra codolosa a vibrar com posesos, jajajjaj quina via més contundent. Molt obligada i poques assegurances ens posa a tó si volem pujar dignament.
La via es troba al final d'una canal característica de la paret, ben salvatge i poc transitada. Ombra casi tota la via, una tarda d'hivern.
Primer llarg amb nomes tres parabolts i passos ben complicats, flipem a colors. Hi ha la branca de l'arbre que ens enganxa tot el material que portem, 6A dificil i obligat a l'hora. No cal estrep , s'ha de escalar sí o sí.
L'itinerari es ben curt i es pot combinar al gust amb els del costat , mes dificils pero millor assegurats.
La reunió es fa d'una bona savina en un relleix ben comode i ample.
Segon llarg nomes un pont de roca equipat amb cordino i si el trobes. Porteu joc de friends fins el camalot del 3.
Aqui més info i millor del Company que veu amb altres i millors ulls la mateixa activitat.https://copitosderoca.wordpress.com/2021/01/29/fluxes-humits-paret-w-cap-de-mort/
Via oberta per Amadeu Pages i Quim Jover, reequipada el 2009 per Josep Escoda.