Via IRMA al Follo. Tagamanent.

 Via molt contundent i vertical, amb algun pas molt obligat. A tots dos ens ha fet vibrar desde el començament fins al final. Brutal.

Hem fet l'acces per mitga del rapel, on com sempre deixem una corda per si de cas.I de seguida baixem a buscar l'espero A.E.G., pugem a la terrassa amb bones vistes sobre la valleta, impresionant.

Un cop aqui, tenim el diedre en desplom asegurat amb dos parabolts i amunt que es fa de nit.

Arribem a una terrasseta amb dos reunions, la nostre es la de la dreta. I ja veiem el taranna de la seguent tirada,on suem com perrus.Molt bona via.

Via completament asegurada amb parabolts, porteu un bon joc de micros i friens petits. 

Desconeixem els autors , als cuals felicitem per la molt bona via amb linies molt verticals i elegants.

Via Overload al Follo.

Tornem a gaudir del bon microclima a les tardes de tardor a aquest bucolic raco del Montseny.

Despres de cercar el nostre objectiu sense exit decidim fer pla B i sortim per aquesta contundent via.

Hem accedit per mitga del rapel de 40 metres aeri.

Per arribar a la feixa amb balco i bon ambient, podem fer una canal molt vertical i plena de vegetacio, (No recomanable).

Millor escalar pel socol i accedir-hi escalant. Antigament algun pito protegia l'acces pero aquest ens el vem quedar a la ma fa molts anys.

El segon llarg  comença en baixada i surts al buit( sobre 6c) pero ben assegurada, amb molt ambient. Despres ja es mes humana fins al cim.

 Via completament equipada amb parabolts, es pot amanir amb joc de camalots fins el num. 4. Nomes s'ha d'anar amb compte al sortir de la R2 doncs hi ha un gran bloc suelto i fent equilibris.

L'itinerari va ser obert per en  Josep M. Parareda, Jordi Romeu i Pep Vila , el 27 de gener de 1985.

Mes info aqui.    https://blocempotrat.blogspot.com/2015/08/via-overload-al-follo.html

Via ESPERO FREIXAS-PERES als PLECS DEL LLIBRE S.LLORENÇ DE MUNT.

 Via tot i ser curta molt bona he intensa. Es pot combinar si ens quedem amb gana amb la bonica tambe TRIPY,molt recomanable !

Oberta el 1978 per en Santi Marzo i Francesc Peres i reequipada al 1992 per Xavi Grane. Bons parabolts i un pito.

Aquest itinerari va per un bonic i vistos espero molt elegant i aeri amb bones vistes sobre tot el Valles.

Ens ha sorpres a tots dos, pero sobre tot el darrer llarg amb el que hem vibrat moltissim.

Porteu un bon joc de Friens i microfriends. A mes de com posa a la ressenya algo mes, que nosaltres no en gastem!! Sang freda una mica.

Aqui una foto de la via Tripy una tarda d'estiu amb bona ombra.

Aqui molta mes informacio i de confiança.https://jaumegrimp2.blogspot.com/2016/12/espero-freixas-perez-als-plecs-de.html

Via ESPERO VOLL-DAMM a la Meda Gran.LA MORA COMDAL

Aprofitant l'estiuet de tardor ens apropem a fer aquesta bonica i recomanable activitat. Aquest petit massís compte amb les primeres vies obertes a tota la comarca del Solsonès. Si bé la roca en general no és molt bona, el lloc en si és d'un gran interès paisatgítstic, sector bucòlic i ferèstec com pocs.

Via molt ben trobada amb una línia molt elegant i força vertical, però a la vegada segura i ràpida de fer.

La via tot i ser nova està força sanegada i ben segura, només una llastra arribant a la R2 i a l'arribada al cim. Rocam que millor anar amb cura.

L'aproximació molt ràpida i comoda en uns 40 minuts.

                                                                                     

                                       

 L'orientació es sudoest amb la qual cosa tenim ombra al matí i sol a la tarda. 

L'entorn és sublim i les vistes un espectacle en tots els sentits.

Es troba perfectament equipada amb parabolts i pitons, no cal dur res més! R2, R4 i R5 és pot rapel·lar.

Itinerari obert per Joan Vidal en solitari en vàries jornades, acabant el 24 d'octubre del 2020.

Referent a la guia antiga del Solsonès hem trobat que no coincideix cap nom d'agulla amb el que indica la ressenya. Es a dir, no la feu servir per situar-vos.

Via Pell Roja a la Mola de Lord.

Aquests dies de tardor suau ens acostem a fer la bonica i contundent via Pell Roja a la Mola de Lord. En un entorn brutal i força tranquil.

Aproximació curta i en baixada, que més volem!!! Hi ha una petita agulleta a mitga paret que prendrem com a referència.

El primer llarg es força elegant i vertical. Si voleu protegir l'entrada porteu un Camalot del 4 o 5 fins arribar al primer parabolt. Aquesta tirada ens porta a una feixa amb vistes increibles.

A partir de la R1 la roca canvia una mica i hem d'anar amb compte, sobre tot al sortir de la R2 i al arribar al cim.

Via oberta per Joan Vidal el 24 /08 / 2012 i equipada amb pitons i parabolts. Porteu unes 15 cintes si ho xapeu tot i uns friends petits i mitxans si voleu anar més tranquils. Sobre la graduació en lliure surt com a 6B/C més o menys.

La recomanem no.....losiguiente!!