Per aquests dies d'estiu anormal en plena primavera, es una via força recomanable donat l'atemperament del mar "encara fresc" .
L'acces el farem desde el Pas de la Mala Dona accedint per la passarel·la fins al port.
Fem el primer llarg de la via La Falconera, però abans d'arribar a la primera R tirarem a la dreta en lleugera baixada fins un rellegeix on trobem la R1 d'aquesta bonica via.
LLarg 1 de la Via la Falconera.
De la primera reunió baixarem protegits per un burí en molt bon estat. Pas maco i elegant fins a una feixa que seguirem a la nostra dreta, passem un petit diedre i després en una lleugera pujada anem a buscar una feixeta que, protegits per un pitó en bon estat arribarem a la R2.
R1 desde el flanqueig del llarg 2.
Llarg 3
Aquí tenim el dubte de si ha caigut el terra de la Reunió de burins doncs, està en un extraplom sense cap sentit i difícil d'arribar. La fem en una còmoda feixa a la dreta amb un bolt i un pitó.
El llarg 3 arrenca amb passos bonics fins a un extraplom protegit amb un bolt , aquí ens passem amb la lògica cap a la dreta i seguim per uns blocs superposats formant un esperó fàcil fins la R3, a la dreta de l'esperó.
D'aquí sortim amunt amb passos força macos fins tornar a la línia del esperó i seguim per placa fins que acabem amb un diedre fàcil però terrós i ja en comú amb la via de la Falconera amb la qual comparteix la R4. De fet, aquesta és una variant reequipada, l'original anava a l'esquerra per una gran cova.
Sortim directes a cercar el químic i el pitó, per després escollir si seguir amunt per la sortida original "encara amb burins" o anar cap a l'esquerra a fer el darrer llarg de La Falconera.
Via molt recomanable i elegant sobre bon calcari marítim i ben assegurada amb parabolts i pitons en bon estat, excepte el darrer llarg. Porteu un joc de totems.
No pateix cap tipus de restriccions.
Oberta el 1983 per Toni Pérez, Alfonso Gracia, J.L. Anaya i Oriol Batallé.
