Ahir amb mala meteo ens apropem a fer aquesta elegant aresta. Agafem el camí planer i ben comode que va al coll d'Arca fins al desviament, d'aquí en amunt es força perdut i embroçat. Es el que més ens ha costat de la via donada la força vegetació que em tingut de tallar i perque era tota molla degut a les darreres pluges.
Via molt mes dificil que les seves veines arestes, amb roca a controlar i algun pitó salvador. Reunions en arbres.
Molt recomanable ara que vindra el caloret. Matins a l'ombra.
Ressenya dels cinc peus al 🐈 gat