Via Vikinga a la Paret de la Carda.

Via top ten que ens fa suar de valent . De les mes fortes que em fet per aqui , el nostre jardi de casa.

Sens dubte es una via a tenir en l'agenda de vies per flipar a colors.

Oberta l'any 1978 per Enric Renom, Antonio Gonzalez i Dani Diaz.

Porteu Camalots fins el num. 5 

Mes Info aqui. https://rocacalenta.com/2022/01/vikinga.html

Via Borroka Ere Bai a la Gran Quereda Les Credes.

 

 Aquesta bonica via la van redescobrir fa anys uns amics i avui l'hem fet una grata visita.

Aproximacio molt rapida i comoda per d'alt en un entorn de primera.

Itinerari completament desequipat a excepcio de les reunions als cims de les agulles.

Porteu un bon joc d'amics.

L'entorn ben s'ho val per fer i gaudir de tant boniques liniies en un día primaveral.

 L'autor de tant elegant vía en Gustavo Mañez . 

Chapeau per tot plegat.

Aqui molta info de la zona i de la via.  https://escaladatradicional.com/la-gran-quereda/

Via Pedro Alvarez Peso (Via Nova). Can Marcet

El 15 de desembre de 1992 un policia assassinava a sang freda al jove de 20 anys Pedro Álvarez Peso a l'Hospitalet de Llobregat.

Pedro, veí de la Verneda, caminava de matinada amb la seva parella pel barri de la Florida de l’Hospitalet quan va aparèixer un cotxe a tota velocitat i gairebé l'atropella. Pedro li ho va recriminar i va baixar un individu que, utilitzant una extrema violència va estampar al jove contra el cotxe, li va apuntar al cap amb un revòlver i va disparar abans de fugir a tota velocitat.

Gràcies als testimoniatges i el reconeixement del cotxe, durant els dies següents la policia nacional va detenir a un agent d'aquest mateix cos repressor com a autor material de l'assassinat. L'assassí, no obstant això, va ser deixat anar al cap de poques hores per ‘falta de proves’. De sobte, un cas clar d'assassinat amb desenes de proves i testimoniatges va passar a ser un cas impossible de resoldre, amb evidències desaparegudes i manipulades per la mateixa policia. El cas mai va arribar a judici i va ser arxivat per diferents tribunals i instàncies.

30 anys després, i amb el cas a punt de prescriure, els incansables Juanjo Álvarez i Mari Carmen Peso continuen lluitant contra vent i marea perquè es faci justícia.

Pedro, germà, ni t'oblidem ni els perdonem.

.

Avui fot un vent polar ben fort que fa que ens refugiem a Can Marcet. 

Recordo veure aquest diedre fa anys i el tenia a la llista de posibles obertures.

 

Quan ens hi fiquem i nomes començar ens trobem 4 reblons  i un final amb plaqueta amb cordill desde on van rapelar (anys 70 diria ). L'Adri esta on fire i la fa tota amb friends de totes mides amb una sortida ben obligada. Arribem a la feixa de mitga paret i no hi ha ni reunió ni un cami asequible per continuar. 

Sortim de la R1 amb un paset d'Ae (un bolt) fins enllaçar unes esquerdetes que ens mena a un pas obligat a esquerres A2 i 5sup. Feixa i R2 en una bona sabina.

Tercer llarg (net i trencat)de transició fins a la feixa-balconet de la dreta que enllaça amb el diedre de sortida de l' Aresta de Can Marcet.

Oberta el 18 de gener del 2023 per Adri Zamora i Sergi Villar en un sol atac.

Per properes repeticions es recomana 4 plaquetes recuperables si es vol asegurar el primer llarg i un bon joc de friends fins el num. 4 de Camalot.

Via Espero del Txupi . Cala Ginesta

  

Fa uns anys i per recordar el nostre Joan Victor ( Txupi), li vaig dedicar aquesta curta i asequible via.

Va ser un caos anar sol i sense material. Sort del meu estimat amic Santi Gallifa (Santiag) que en una bonica jornada la vem finalitzar i en l'oblit que va quedar.

Avui li em fet una petita actualització doncs com anavem sense trepant la R2 va quedar sense expansions. Avui em ficat un bolt i un bon pont de roca. 

Aixi com un bon pitó cassola al sortir de la R2 que en aquest cas l'em situat mes a l'esquerra. 

Aquets darrer llarg era completament desequipat. 

Recomanable per quan fot vent polar o del Nord i quan no es te gaire temps.

L'aproximació la farem desde el primer parking mirador a dretes direció Sitges . 

Aparquem i amb molt de cura travessem la carretera. Començem a baixar i de seguida veurem un corriol que ens mena al sostre del tunel del tren. 

Anem cap el final del tot i veurem la R0.

Porteu un bon joc d'amics.

Ressenya mes actualitzada per cortesia d,en Manel Fuertes.

Despres em encetat un nou itinerari a faltar de rematar. En breu ressenya, aixi amortitzarem millor la curta estada.

Cavalcada dels Germans Masó. Vies Amor Plutònic - Ferran Júnior - Alexandre Camps Padrós - La Mola.

 

 Ja feia molt de temps que volia arribar al cim de la Mola enllaçant els diferents contraforts de parets sumant vies diferents i avui, dia de la cavalcada de Reis,  ho em aconseguit.

La combinació que hem fet per anar sumant metres de forma homogènia ha sigut aquesta. Tots dos no havíem fet cap d'elles i les anàvem improvisant sobre la marxa.

Hem començat sobre les 10 i a les 14:30 ja érem a taula dinant al Restaurant de la Mola per celebrar-ho.

De via a via no hem caminat més de 15 minuts d'aproximació. 

De material serà suficient amb una corda de 40 metres, 6 cintes i alguns friends petits i mitjans.

Al ser oberta per aquests Germans ens ha donat una bona garantia per gaudir d'una elegant matinal d'hivern , pero amb condicions primaverals.