Via Normal al Gerro

  

Com a pla C ens em fartat de fer vietes maques per aquesta zona , molt recomanable la Pam a pam adictes ...com no dels Germans Masó. 

Al rapelar ens fixem en la normal i les seves variants. Com no sabem ben be per on va i consultant a internet i el Kpujo no ens queda gengs clar per on entrar.

Aixi que optem per lo classic i fem la xemeneia diedre , que seria a la part est (dreta) de la Nansa.

Primer llarg d'uns 10 metres que ens mena a una feixa balconada cove i fem reunió a una ferma i gran savina.

D'aqui dubtem per on seguir ( mes amunt i en un relleig tenim una reunió de burins.) I feixa a l'esquerra unaltre de parabolts .

Sortim rectes amunt i flanquegem a esquerres fins asolir el pas mes adient. Amunt hi ha un rembló ben robellat (pas molt dificil)  i mes amunt un pito invertit de l'epoca.

Despres ja tomba fins la reunió amb parabolts i rapelable (40 metres).

La via resta completament equipada (porteu joc de friends).

Va ser oberta per Ernest Mallafré, F. Blasi i Lincoln el 25 de maig de 1941.

Historica via molt recomanable.

Via Negrona a la Punta d'en Serreta.

 

 Ja tenim les calors d'estiu ben assentades i les tardes cerquem bona ombra en aquests indrets tant bonics.

La via es ben  elegant i arriba un punt que ens aboca a l'abisme. Nosaltres la fem d'una sola tirada doncs la reunió intermitga es ben precaria sobre burins massa oxidats.

Entrada amb roca a controlar,pero es fa be fins a un bon pito que ja ens posa ben endins on comença una bona xemeneia.

Porteu un bon joc d'amics repetint les peces grans. El numero 6 de camalot no caldria.

La via va ser oberta amb molta valentia per Francesc Sorolla als anys 80 i resta quasi desequipada, nomes algun buri  i  pito testimonials i poca cosa mes.