Ja tenim les calors d'estiu ben assentades i les tardes cerquem bona ombra en aquests indrets tant bonics.
La via es ben elegant i arriba un punt que ens aboca a l'abisme. Nosaltres la fem d'una sola tirada doncs la reunió intermitga es ben precaria sobre burins massa oxidats.
Entrada amb roca a controlar,pero es fa be fins a un bon pito que ja ens posa ben endins on comença una bona xemeneia.
Porteu un bon joc d'amics repetint les peces grans. El numero 6 de camalot no caldria.
La via va ser oberta amb molta valentia per Francesc Sorolla als anys 80 i resta quasi desequipada, nomes algun buri i pito testimonials i poca cosa mes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada