Va cercant el pas sobre roca dubtosa fent zigasages fins una gran sabina , per despres atacar un bonic i vertical diedre.
Via reequiada amb spits creiem que pels Germans Masó.
Via reequiada amb spits creiem que pels Germans Masó.
El primer cop que vam entrar per aquesta elegant via, a l'alçada de la R2 sortiem rectes cap amunt per l'esperó dels bombers.I la darrere vegada(a partir de la R d'abaix), vem començar a enllaçar feixes i diedres fins sortir per la via Excalibur.
Totes ben juntetes pero sense trepitjar-se. Encara es podrie ficar alguna més. Cosa que les següents generacions ho agrairan !!
Despres de fer la via Granola i ja baixant per la canal nordest ens trobem aquesta llastra enganxada al cingle on els incombustibles germans Masó obriren aquesta curiosa via.
Per sobre de Can Pobla hi han unes cingleres caracteristiques del nostre Sant Llorenç de Munt. Son espadats curts pero amb formacions i erosions ben maques que donen formes i camins verticals molt elegants.
Avui fem (creiem) que la tercera ascensió aquesta simpatica vía, i en condis hivernals, cosa que li dona el seu punt de diversió. Situada entre la Punta d'en Serreta i la Roca del Moro
Fem aproximació per la canal de les Bruixes i un cop arribats a Can Pobla abans d'arribar pugem per una canal amunt i amb un ramal a la dreta. Un cop arribats a un camí travesser tombem a la dreta i en una clariana remontem i ja sortim directes al espero de la vía . El començament el tenim a la dreta.
Itinerari obert fa uns deu anys per Pere Dinares i que gracies a una repetició recent per part de Pere Casals de Matadepera (Loküs), i que amablement ens fa arrivar la ressenya i informació al seu respecte, l'hem pogut repetir.
Molt recomanable i completament equipada amb parabolts i espits.
El darrer llarg l'Adri el fa en lliure (6A / 6B) , i es pot sortir cap l'esquerra , per terreny mes suau i amable.
Un cop d'alt de tot de la via en 5 minuts som al cim de la Mola.
Oberta per JC Peña, I Notivoli, R Artigas, J Escofet el 2006.
Els darrers 2 llargs equipats per d'alt i per mi molt mes dificil del que marca la ressenya.
Via curta pero intensa que ens omple les poques hores de llum que tenim a les tardes. Avere quan acaba aquets calvari de fer el subnormal i deixar ja d'una puta vegada el cambi horari, estic fart d'estalviar tantisima energia i a la vegada recaptar tants guanys. Al final no sabre que fer amb tants diners!!
D'acces molt rapid , asequible i baixada molt rapida tambe.Totalment equipada amb espits i un parell de pitons.
Oberta per Pep Graells i Francesc Alavedra el 21-11-92.
Per tres dies no fem repeticio 30 anys despres d'oberta.
Recomanable, porteu moltes cintes i friends mitgans i grans.
Mes info aqui. https://rocacalenta.com/2022/11/imaginava.html
Aproximem des d' Alins pel GR que baixa. Passat el coll tombem a la dreta i en uns 20' i serem a peu de via. Pugem un petit socol i arribem a la R0.
Via oberta per Óscar Alemán, Israel Pérez i Francesc Canyameres el 2018.
Completament equipada amb parabolts , porteu un joc sencer de totems per assegurar algun pas.
Ràpida , assequible i recomanable.
Ara que tenim la tardor aprofitem per fer una matinal a aquesta caótica cinglera.
Fem una comoda aproximació caminant per dalt. A la recerca d'aquesta vistosa proa de vaixell-
El primer llarg el fem grimpant fins la comoda feixeta(Balconet) de la R1 amb molt de compte.
D'aqui tenim accés a la via Oberload (n.56) per l'esquerra en baixada que, aquesta no es la nostre via. I recte amunt el nostre bònic i elegant esperó (n.55)
La via la fem en dos llargs d'artificial amb sortidetes fàcils i de bon fer.
Via completament equipada amb parabolts i espits.
A l'arribar al cim en un no res ja hi som al cotxe.
Itinerari molt recomanable, obert a l'abril del 1976 per Jordi Basset, Miquel Blanché, Lluis Oliver, Pere Pujol , Andreu Romeu i Joaquim Serra de l'Agrupació Excursionista de Granollers.
Va ser la primera via oberta aquesta magnifica cinglera.
Comença per una alzina fins agafar el primer spit a la dreta. Despres fort extraplom amb tendencia a la dreta. Sortida elegant fins la primera reunió. Aquest primer llarg originariament era expo en sise grau.Pero com sempre hi havien fortes caigudes es va optar per ficar una assegurança de mes.
D'aqui ja sortim a la nostre esquerra sobre roca ja de bona qualitat fent uns pasatges molt dificils i obligats.
Via 28 linia de punts.Avui per fi puc quedar amb mi mateix i ens anem a correcuita a fer aquesta distreta via.
Donen pluges cap el migdia i arriben puntuals , aixi que sense demora aixi fem.
Via recomanable en un entorn molt tranquil, sempre que tinguem molta cura amb el rocam.
Quines joies de vies que ens te guardats aquests bonics racons d'Osona.