domingo, 22 de mayo de 2022

Via el Somni d'un Timit a la Falconera del Garraf.


Per aquests dies d'estiu anormal en plena primavera, es una via força recomanable donat l'atemperament del mar "encara fresc" .
L'acces el farem desde el Pas de la Mala Dona accedint per la passarel·la fins al port.
Fem el primer llarg de la via La Falconera, però abans d'arribar a la primera R tirarem a la dreta en lleugera baixada fins un rellegeix on trobem la R1 d'aquesta bonica via.


LLarg 1 de la Via la Falconera.

De la primera reunió baixarem protegits per un burí en molt bon estat. Pas maco i elegant fins a una feixa que seguirem a la nostra dreta, passem un petit diedre i després en una lleugera pujada anem a buscar una feixeta que, protegits per un pitó en bon estat arribarem a la R2.


R1 desde el flanqueig del llarg 2.

 
                                     
                                                                    
                                                                         Llarg 3
 
El llarg 3 arrenca   amb passos bonics fins a un extraplom protegit amb un bolt , aquí ens passem amb  la lògica cap a la dreta i seguim per uns blocs superposats formant un esperó fàcil fins la R3, a la dreta de l'esperó. 
                                                         


Aquí tenim el dubte de si ha caigut el terra de la Reunió de burins doncs, està en un extraplom sense cap sentit i difícil d'arribar. La fem en una còmoda feixa a la dreta amb un bolt i un pitó.
D'aquí sortim amunt amb passos força macos fins tornar a la línia del esperó i seguim per placa fins que acabem amb un diedre fàcil però terrós i ja en comú amb la via de la Falconera amb la qual comparteix la R4. De fet, aquesta és una variant reequipada, l'original anava a l'esquerra per una gran cova.



Sortim directes a cercar el químic i el pitó, per després  escollir si seguir amunt per la sortida original "encara amb burins" o anar cap a l'esquerra a fer el darrer llarg de La Falconera.

Via molt recomanable i elegant sobre bon calcari marítim i ben assegurada amb parabolts i pitons en bon estat, excepte el darrer llarg. Porteu un joc de totems.

No pateix cap tipus de restriccions.

Oberta el 1983 per Toni Pérez, Alfonso Gracia, J.L. Anaya i Oriol Batallé.




viernes, 20 de mayo de 2022

Via Diedre Vallès a la Punta dels Cavalls.

 

 Fot una calorada inusual per l'epoca i ens anem a cercar la bona ombra matinal a la Punta dels Cavalls.

Via molt elegant i amb pasos de qualitat  , donada la bona roca en tot l'itinerari.


 






Porteu un bon joc de friends amb peçes grans i moltes cintes.

La via es troba equipada amb algun pito i poca cosa mes.  Un bon tac de fusta , pero inaccesible pels esbarçers.

No sabem pas ni els operturistes ni la data de tant bonic itinerari.

martes, 10 de mayo de 2022

Via Cafe Copa i Caliquenyo a l'Agulla dels Pelats



  Acaban d'obrir aquesta via i de seguida que venim a gaudir-la. 
S'ha fet moltissima netega i un molt bon equipament, fet que esdevindra una clasica.....vull dir , es fara molt i molt.



Recomanable i elegant. Recorrer un bonic espero compartint-lo amb altres vies veines.



Es troba totalment equipada amb parabolts de diferents colors (segons el llarg) i ponts de roca amb cordinos.



Via oberta aquesta primavera del 2022 per A.Sans, Jose M.Escart i J.Godoy.


A la ressenya fica Cafe Copa i Puro originalment, ara queda rebategada com a Caliqueño.

sábado, 7 de mayo de 2022

Via Secció de Geografia i Ciéncies Naturals del Centre Muntanyenc i de recerques d'Olesa a la Talaia de les Espases


Les Espases de Sant Salvador tenen la llegenda de ser de foc , les quals caigueren del cel com a resultat de les pregaries dels cristians per a vencer i foragitar els musulmans invasors. 

Aquest monolits formen part d'un excepcional aflorament d'una llarga veta de roca que s'inicia a prop del torrent de l'Afrau i fineix al turó de la Burrumina, al vessant nord-est de la serra de Collcardús.

Aquest rocam, un conglomerat blanquinos en el qual abunden els còdols de quars, és conegut amb el nom de pedra foguera.



Via que recorre la perfilada aresta oest de la Talaia, a la base de la qual s'acccedeix de del Ciri de Sant Salvador. Per mitga d'un bon cami pasat les primeres agulles i on comença el crestall. Em de continuar uns 5 minuts amunt i tombar a la dreta. Aquest ens deixara en la aresta amb vistes expectaculars.




Ruta elegant i bonica de roca saltarina i agresiva , que fem una tarda de primavera.

Va ser dedicada pels Germans Masó al grup de joves i entusiastes muntanyencs d'Olesa de Montsserrat conduits per Joan Soler Girones , els quals estimen els sseus entorns i ho demostren àmpliament amb els acurats estudis que realitzen dels seu elements naturals i humans.



 Oberta els dies 17 d'agost i 14 de setembre del 2013 per Òscar i Albert Masó.Via completament equipada i recomanable.



Descens desgrimpant la via normal amb molt de compte.

jueves, 28 de abril de 2022

Via Francès i no res a l'Agulla de coll de Tanca.

 Impresionant estil per part dels aperturistes. Una lliço de via en tants pocs metres.  Nomes trobarem un pito que ens protegira al segon llarg la sortida a la feixa cimera.

Roca de primera......osigi que la mires i es la primera que salta abaix.




La gaudim una matinal de primavera abans d'anar a la feina.




Porteu de tot fins el Camalot del 5 ,pitons varis i tascons mes bages savineres.


Via oberta el 1995 per Josep Puig, Martí Puig i Amadeu Pagès.

Va ser dedicada a una baga que van fer els francesos i que no deixaben entrar als camions de fruita al seu país.

lunes, 25 de abril de 2022

Via Píxel al Tossal Rodó.

 


Via de recent obertura i situada al extrem est del elegant Tossal Rodó que per una tarda de primavera ens ha omplert força. 




Aproximacio molt facil desde CanTobella, agafem un cami que passa per la seva base i que un cop trobem una canaleta amb fites tirarem amunt força embardissat.

Fins a un socol equipat amb cordes fixes. Arribem ben escalfats i ens preparem sota un desplom amb la R0 a la nostra esquerra.





Primer llarg força elegant que va de esquerra a dreta a cercar un diedre amb fisura ferma pero que no fem servir. Passos macos i algun d'obligat pero ben assegurats amb parabolts.




Els seguents llargs van a la recerca de resalts força mes tombats i mes facils si encertem les presses saltarines.





El darrer llarg no el fem i baixem en dos rapels fins el terra . 60 i 30.




Via oberta per J.Urquiza i J.Grau. Porteu cintes i un joc d'amics.

martes, 12 de abril de 2022

Via nova "Ciutat Morta" a la Carena de la Torrella . Vacarisses.

La nit del 4 de febrer de 2006 la Guàrdia Urbana de Barcelona detenia a 9 persones i les torturava brutalment en dependències policials. Estaven acusades d'agressió a agents durant el desallotjament d'una festa en un antic teatre "okupat" al carrer Sant Pere Més Baix, en el centre de Barcelona, en el qual un policia va rebre un "macetazo" al cap.


Molts dels detinguts ni tan sols habian trepitjat l'antic teatre en la seva vida, com Patricia Heras, de 32 anys. Ella i el seu company van ser detinguts a l'hospital, on van anar  per una caiguda amb bicicleta. El seu delicte, la seva estètica "okupa", i estar en el lloc equivocat en el moment equivocat. Allí va començar el malson que acabaria de manera tràgica.

Patricia, estudiant de filologia en la Universitat de Barcelona, va ser brutalment torturada, com Rodrigo, Alex, Juan, Alfredo. Així ho va denunciar Amnistia Internacional en el seu informe. Patricia va ser condemnada a 3 anys de presó per un delicte que mai va cometre. Va caure en una profunda depressió que la va portar a suïcidar-se el 26 d'abril de 2011.

Els agents de la GUB Víctor Baiona i Bakari Samyang, els seus torturadors, van acabar apartats del cos i fins  i tot empresonats per múltiples denúncias de tortures i maltractaments a detinguts. Els responsables d'aquell muntatge policial, polític i mediàtic que va revelar el documental "Ciutat Morta", produït per Metromunster, mai han demanat perdó, mai han pagat per haver arruïnat 8 vides i haver segat una altra.


Ni oblit ni perdó!!



Ita arribant a la R1.









Via oberta en dos atacs matinals abans de treballar i rematada el dia 12 d'abril del 2022 gracies als estimats amics Manel i la Ita. Sense ells encara seria un projecte sense realitzar.

50 metres 5+ A0 graduacio orientativa.




Ressenyes per cortesia de Manel Fuertes

Es una via assolegada amb orientacio sud i que pot arreclar un dia de mal temps a Montserrat .

Combinable amb les seves veines es un itinerari de resalts amb algun pasatge interesant sobre  conglomerat litogenic. Donant-l'hi una mica d'emocio al asunte.

Es situada entre la via Juventus AC dels Germans Maso i la Cova dels Lladres a la Carena de la Torrella.

Accesible en uns 15 minuts desde el restaurant de Can Mimo . Ctra de Vacarisses a Olesa.

Aqui un enllaç dels estimats amics que m'acompanyaren el darrer dia . https://fuertescabassa.blogspot.com/2022/04/vacarisses-carena-de-torrella-via.html



Dedicada a Patricia Heras i els seus companys.

miércoles, 23 de marzo de 2022

Via El silenci de les cabres a la Roca del Saltet (Can Jorba). Montserrat.

 

 Com estan els preus del gasoil pels nubols, decidim  passar una discreta jornada a prop de casa.

Aproximem aquesta bonica i solitaria contrada per mitga de la via Gloria a la Miranda de CanJorba que ens deixa a peu de l'Agulla de Can Jorba ,i que assolim per la via Sortida Curiosa, fins el seu cim.

Fem un curt rapel i de seguida a la canal de ja hi som a peu de via . 




Comença a la part mes baixa de la paret i el primer parabolt es ben amunt.

El primer llarg es ben bo i les assegurançes no son aprop, va de dretes a esquerra i acaba al costat de la R1 de Inyos trepitgant algun tram.

Amb el plugin li dona un cert ambient, pero com la roca es bonisima no patim gaire.




El segon recte amunt ens mena al avantcim per una eleganta placa.




El tercer es una bonica grimpada que ens porta al cim amb vistes sublims.

Nosaltres rapelem per la mateixa via. Essent el primer rapel d'un solitari parabolt, ojitu!!!




Via sobre roca molt bona en general i ben recomanable. Equipada completament amb parabolts .

Si es fa com nosaltres escalarem prop de 300 metres ben elegants.

Itinerari obert per Joan E. Marti i Eduard Torrens el 2002.

miércoles, 2 de marzo de 2022

Via nova." Bombardeig Plaça Sant Felip Neri" al Elefant.Mora Comdal

 Després d'obrir la seva veïna Quico Sabaté i veure el camí amunt com ens comvidava tal itinerari ens hi fiquem a obrir aquest bonic passeig vertical.

Donada la roca i la seva neteja els que patim, abaix, un auténtic bombardeig de varies tones de roca inestable. 

Fet que dediquem aquesta via a aquest fatidic dia que va patir la ciutat de Barcelona.




El 30 de gener del 1938 l'aviació feixista italiana al servei de Franco realitzava un dels bombardejos més tràgics i cruels dels que va patir la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil i que la va convertir en un infern. Va ser l?atac que va patir la plaça de Sant Felip Neri.

A l'inici de la guerra l'església de St Felip Neri, al centre històric de Barcelona, ​​va ser reconvertida al centre d'acollida de nens i nenes, refugiades de zones ocupades per l'exèrcit colpista. Sota l'església hi havia un dels més de 1400 refugis habilitats i construïts a Barcelona per protegir la ciutadania dels múltiples i criminals bombardejos que va patir la ciutat durant la guerra. Els bombardejos i el terror feixista no respectaven la població civil.

A les 9 del matí del diumenge 30 de gener, 6 aparells de l'aviació feixista italiana amb base a Mallorca van deixar caure diverses bombes al centre de Barcelona. Un dels projectils va impactar a l'església de St Felip Neri, el terra del qual -que era sostre del refugi- i es va enfonsar. La devastació va ser brutal i va deixar poc més que la façana de l'edifici dret, que encara avui dia conserva les marques de la devastació. Amb l'esfondrament del refugi, van morir enterrats sota la runa prop de 20 persones que s'havien refugiat, moltes menors.

Però la crueltat dels atacants no va acabar aquí. A les 11:20, quan veïns i brigades d'emergència treien els enderrocs i intentaven rescatar supervivents d'aquella primera razia, una segona pluja de bombes va caure sobre el mateix punt de la ciutat, tornant a impactar a la plaça. La devastació d'aquest segon bombardeig va provocar unes 20 víctimes mortals més.

En total hi van morir 42 persones, vint de les quals criatures. Van ser unes morts que van marcar profundament una població molt castigada per l'aviació feixista i els estralls de la guerra. Aquelles 42 morts no van ser les úniques del dia. Els bombardejos d'aquell matí sobre Barcelona van matar un total de 216 persones. El govern republicà acabava d'enviar als franquistes una oferta de treva aèria i aquesta fou la resposta feixista.

Ni oblit ni perdó.















Via oberta en tres atacs essent el darrer  dia el 16 de febrer del 2022. 
Completament equipada amb parabolts, sobre roca conglomerada de mitjans còdols que em sanejat com bonament em pogut, li calen repeticions i pluges!