divendres, 9 de desembre del 2022

Via Panda al Turo de la Pola.


Despres de fer la Via Granola https://copitosderoca.wordpress.com/2022/12/05/granola-al-cingle-oest-del-setrill-obac/ i de baixada la Cibernicola , acabem la matinal abans d'entrar a currar amb la imprescindible de la zona, segons la publicació al Vèrtex del 2009 núm. 227.




Itinerari completament equipat amb espits essencial i molt recomanable que fem d'una tacada quedant un sol llarg de 45 metres.



 Va cercant el pas sobre roca dubtosa fent zigasages fins una gran sabina , per despres atacar un bonic i vertical diedre. 



Via reequiada amb spits creiem que pels Germans Masó.

diumenge, 4 de desembre del 2022

Via Laberinto Hueco al Pic del Martell

 El primer cop que vam entrar per aquesta elegant via, a l'alçada de la R2 sortiem rectes cap amunt per l'esperó dels bombers.I la darrere vegada(a partir de la R d'abaix), vem començar a enllaçar feixes i diedres fins sortir per la via Excalibur.




Ahir disabte amb bona companyia feiem tot l'itinerari d'una tacada i ens ha semblat una elegant via que despres ha sigut menyspreuada , doncs va ser la primera en atacar aquest vistos i bonic esperó , oberta al 1981 per Pep Masip (Nifo) i Joan Carles Aldeguer (Pato), on temps després vindrien les seves veïnes per conviure juntament . Vies Esperó Bombers, Tamara, Almendariz etc.

 Totes ben juntetes pero sense trepitjar-se. Encara es podrie ficar alguna més. Cosa que les següents generacions ho agrairan !!


 


Esta completament equipada amb ponts de roca, pitons cimentats (una obra d'art) , parabolts i tota mena d'artilugis per la progresió vertical, porteu amics fins el 3. Es més que recomanable ja que li entra al desplom amb sostres per la seva dreta i fa una travessa a esquerres ben aeria i elegant per sortir després per la lógica de diedres amunt. Molta elegancia en tant pocs metres.



La darrere tirada ja es comú amb la seva veïna Mutant World , nosaltres sortim més a l'esquerra per una llastra molt gran amb arbre sec per evitar aquest tram sobat i desaconsejable.



A escalar que el món s'acaba com diuen per alla....



 

Ressenya original per cortesia d,en Pau Tome 



divendres, 2 de desembre del 2022

Via Cibernícola a la Llastra del Setrill

 

 Despres de fer la via Granola i ja baixant per la canal nordest ens trobem aquesta llastra enganxada al cingle on els incombustibles germans Masó obriren aquesta curiosa via.




En tant sols 20 metres ens trobem diferents i divertits pasatges de tot tipus que primer ens mena al cim de la propia llastra i que despres amb un pas aeri  i curta grimpada arribem a d'alt de tot.



Sortint de la via es com si vingesim d'un avenc .


La via es completament equipada amb dos parabolts i oberta el 27  de juliol del  2014 pels Germans Masó.

dijous, 1 de desembre del 2022

Via Ximpleta

  

  Per sobre de Can Pobla hi han unes cingleres caracteristiques del nostre Sant Llorenç de Munt. Son espadats curts pero amb formacions i erosions ben maques que donen formes i camins verticals molt elegants.





Avui fem (creiem) que la tercera ascensió aquesta simpatica vía, i en condis hivernals, cosa que li dona el seu punt de diversió. Situada entre la Punta d'en Serreta i la Roca del Moro




Fem aproximació per la canal de les Bruixes i un cop arribats a Can Pobla abans d'arribar pugem per una canal amunt i amb un ramal a la dreta. Un cop arribats a un camí travesser tombem a la dreta i en una clariana remontem i ja sortim directes al espero de la vía . El començament el tenim a la dreta.




Itinerari obert fa uns deu anys per Pere Dinares i que gracies a una repetició recent per part de Pere Casals de Matadepera (Loküs), i que amablement ens fa arrivar la ressenya i informació al seu respecte, l'hem pogut repetir.



Molt recomanable i completament equipada amb parabolts i espits.





El darrer llarg l'Adri el fa en lliure (6A / 6B) , i es pot sortir cap l'esquerra , per terreny mes suau i amable.

Un cop d'alt de tot de la via en 5 minuts som al cim de la Mola.

dissabte, 19 de novembre del 2022

Via Scavenger al trio del Mig



Fa uns deu anys feiem aquesta via cantant el colacao i ara m'arrosego com un cuc per no dir alguna cosa pitgor....jajajajajja


La intencio era fer unaltre pero veient la tarda com es complica metereologiment decidim de fer aquesta que es mes rapida i asequible.



El descens el fem rapelant comodament per la via Dersu Uzala. 



Oberta per JC Peña, I Notivoli, R Artigas, J Escofet  el 2006. 

Els darrers 2 llargs equipats per d'alt i per mi molt mes dificil del que marca la ressenya.

dijous, 17 de novembre del 2022

Via Me la imaginava més fàcil a les Agonies.

 Via curta pero intensa que ens omple les poques hores de llum que tenim a les tardes. Avere quan acaba aquets calvari de fer el subnormal i deixar ja d'una puta vegada el cambi horari, estic fart d'estalviar tantisima energia i a la vegada recaptar tants guanys. Al final no sabre que fer amb tants diners!!



D'acces molt rapid , asequible i baixada molt rapida tambe.Totalment equipada amb espits i un parell de pitons.




Oberta per Pep Graells i Francesc Alavedra el 21-11-92.




Per tres dies no fem repeticio 30 anys despres d'oberta.

Recomanable, porteu moltes cintes i friends mitgans i grans.

Mes info aqui. https://rocacalenta.com/2022/11/imaginava.html

dimecres, 5 d’octubre del 2022

Via Feneruí a la Paret de Serradillo. Alins.


Després de varis dies seguits escalant per la bonica Vall d'Isabena fem, per descansar, aquesta elegant i fàcil  via. 



Aproximem des d' Alins pel GR que baixa. Passat el coll tombem a la dreta i en uns 20'  i serem a peu de via. Pugem un petit socol i arribem a la R0.



La linia esta molt ben trobada doncs, va per unes plaques tombades sempre a la recerca del millor de la paret ja que hi ha molta vegetació. 



Un cop acabem les dificultats encara ens queda arribar al cim per una bonica i aeria aresta ,millor anar encordats encara que fàcil. Ens menara al següent coll el qual agafem cap a la dreta i en breu  tornem a ser a Alins.



 

Via oberta per Óscar Alemán, Israel Pérez i Francesc Canyameres el 2018.

Completament equipada amb parabolts , porteu un joc sencer de totems per assegurar algun pas.

Ràpida , assequible i recomanable.

dilluns, 3 d’octubre del 2022

Via Tu Madre se subió a un ciruelo al Tossal de la Font




                               
Això si que es un bon homenatge a un dels millors còmics que hem gaudit al llarg de la nostra història.
L'acudit de l'Eugeni quedarà com un dels millors i en Rogelio Nebot ens ho ha regalat amb aquesta elegant línia oberta en una vall tranquil.la i ben bonica del prepirineu d'Osca.



Aproximació molt ràpida i fàcil ens mena a peu del esperó on comencen dues vies. La nostre es la de la dreta. 





Al ser completament una via equipada amb parabolts gaudirem molt.  A més a més és un lloc molt tranquil tot i tenir la carretera al costat. Vam passar un bon mati de tardor. 




R2 desequipada, nosaltres la fem amb els totems més grans.




El descens seguim l'aresta cap a l'oest (esquerra) fins una fita que baixarem sense camí definit fins al coll on conectarem amb el GR i cap l'esquerra per un pedregal incomodo cap al cotxe.




dijous, 29 de setembre del 2022

Esperó A.E.G. al cingle del Folló (Sudoest).


 Ara que tenim la tardor aprofitem per fer una  matinal a aquesta caótica cinglera.




Fem una comoda aproximació caminant per dalt. A la recerca d'aquesta vistosa proa de vaixell-



El primer llarg el fem grimpant fins la comoda feixeta(Balconet) de la R1 amb molt de compte.

D'aqui tenim accés a la via Oberload (n.56) per l'esquerra en baixada que, aquesta no es la nostre via. I recte amunt el nostre bònic i elegant esperó (n.55)




La via la fem en dos llargs d'artificial amb sortidetes fàcils i de bon fer.

Via completament equipada amb parabolts i espits.

A l'arribar al cim en un no res ja hi som al cotxe.




                                                                       

Itinerari molt recomanable, obert a l'abril del 1976 per Jordi Basset, Miquel Blanché, Lluis Oliver, Pere Pujol , Andreu Romeu i Joaquim Serra de l'Agrupació Excursionista de Granollers.

Va ser la primera via oberta aquesta magnifica cinglera.

divendres, 26 d’agost del 2022

Via Paret dels Monjos.(Renom).a la Roca de les Onze Hores.


Via contundent i dura , que fem una matinal d'agost entre tempestes. Molt clasica en la seva epoca, oberta per Enric Renom,Angel Colome, Josep Melo i Francesc Alavedra al 1969.
Situada a la dreta de la Tercera Republica.

Comença per una alzina fins agafar el primer spit a la dreta. Despres fort extraplom amb tendencia a la dreta. Sortida elegant fins la primera reunió. Aquest primer llarg originariament era expo en sise grau.Pero com sempre hi havien fortes caigudes es va optar per ficar una assegurança de mes.



De la segona reunio se surt a cercar un bloc gegant calcari (expo). I despres passem de llarg una reunió de burins amb tendencia cap a la dreta i amunt fins aprop de la Janis Joplin.Reunió sobre gran bloc .



 

D'aqui ja sortim a la nostre esquerra sobre roca ja de bona qualitat fent uns pasatges molt dificils i obligats. 

Via 28 linia de punts.



Itinerari completament equipat amb burins i parcialment restaurat amb spits en estat precari.Porteu alguns tascons mitgans i petits. Roca en algun tram a controlar. Compte!!




dimecres, 17 d’agost del 2022

Via Juventus A.C. a la Carena de Torrella. El Cairat


Avui per fi puc quedar amb mi mateix i ens anem a correcuita a fer aquesta distreta via.

Donen pluges  cap el migdia i arriben puntuals , aixi que sense demora aixi fem.



Itinerari completament equipat amb espits i com no pels Germans Masó .Porteu algun friend mitga per la sortida a la dreta.

Via recomanable en un entorn molt tranquil, sempre que tinguem molta cura amb el rocam.



El descens el faig reseguint la carena planera cap el Coll del Pla del Fideuer i aixi baixo per la pista i m'estalvio el bordar dels gossos. 



 

diumenge, 31 de juliol del 2022

Via La Donada al Plà de Fabregas (Rupit)

 

 Quines  joies de vies que ens te guardats aquests bonics racons d'Osona.



Desde que va sortir publicat al Vertex ja fa uns anyets l'hi tenia moltes ganes!!


La trobarem tota a l'ombra i la gaudim el darrer dia de juliol amb aire fresquet.


L'aproximació es rapida de fer , com a referencia anirem al sentit contrari del Grau de Saltabocs i baixem amb molt de compte pel Grau del Forn. Les branques a les que ens agafem es trenquen i no ho sembla!



La via es equipada amb bolts de 0'8 i un pitó.
 

El primer llarg va per una canal amb algun bloc de pedra inestable que em de tenir molta cura, desequipat.


El segon llarg el partim en dos. Molt mes comode per nosaltres.



Itinerari obert amb molta elegancia per Pere Martinez els dies 19 i 20 de Juliol del 2011.


Porteu joc sencer de camalots fins el num. 4