Via Pedro Alvarez Peso (Via Nova). Can Marcet

El 15 de desembre de 1992 un policia assassinava a sang freda al jove de 20 anys Pedro Álvarez Peso a l'Hospitalet de Llobregat.

Pedro, veí de la Verneda, caminava de matinada amb la seva parella pel barri de la Florida de l’Hospitalet quan va aparèixer un cotxe a tota velocitat i gairebé l'atropella. Pedro li ho va recriminar i va baixar un individu que, utilitzant una extrema violència va estampar al jove contra el cotxe, li va apuntar al cap amb un revòlver i va disparar abans de fugir a tota velocitat.

Gràcies als testimoniatges i el reconeixement del cotxe, durant els dies següents la policia nacional va detenir a un agent d'aquest mateix cos repressor com a autor material de l'assassinat. L'assassí, no obstant això, va ser deixat anar al cap de poques hores per ‘falta de proves’. De sobte, un cas clar d'assassinat amb desenes de proves i testimoniatges va passar a ser un cas impossible de resoldre, amb evidències desaparegudes i manipulades per la mateixa policia. El cas mai va arribar a judici i va ser arxivat per diferents tribunals i instàncies.

30 anys després, i amb el cas a punt de prescriure, els incansables Juanjo Álvarez i Mari Carmen Peso continuen lluitant contra vent i marea perquè es faci justícia.

Pedro, germà, ni t'oblidem ni els perdonem.

.

Avui fot un vent polar ben fort que fa que ens refugiem a Can Marcet. 

Recordo veure aquest diedre fa anys i el tenia a la llista de posibles obertures.

 

Quan ens hi fiquem i nomes començar ens trobem 4 reblons  i un final amb plaqueta amb cordill desde on van rapelar (anys 70 diria ). L'Adri esta on fire i la fa tota amb friends de totes mides amb una sortida ben obligada. Arribem a la feixa de mitga paret i no hi ha ni reunió ni un cami asequible per continuar. 

Sortim de la R1 amb un paset d'Ae (un bolt) fins enllaçar unes esquerdetes que ens mena a un pas obligat a esquerres A2 i 5sup. Feixa i R2 en una bona sabina.

Tercer llarg (net i trencat)de transició fins a la feixa-balconet de la dreta que enllaça amb el diedre de sortida de l' Aresta de Can Marcet.

Oberta el 18 de gener del 2023 per Adri Zamora i Sergi Villar en un sol atac.

Per properes repeticions es recomana 4 plaquetes recuperables si es vol asegurar el primer llarg i un bon joc de friends fins el num. 4 de Camalot.

Via Espero del Txupi . Cala Ginesta

  

Fa uns anys i per recordar el nostre Joan Victor ( Txupi), li vaig dedicar aquesta curta i asequible via.

Va ser un caos anar sol i sense material. Sort del meu estimat amic Santi Gallifa (Santiag) que en una bonica jornada la vem finalitzar i en l'oblit que va quedar.

Avui li em fet una petita actualització doncs com anavem sense trepant la R2 va quedar sense expansions. Avui em ficat un bolt i un bon pont de roca. 

Aixi com un bon pitó cassola al sortir de la R2 que en aquest cas l'em situat mes a l'esquerra. 

Aquets darrer llarg era completament desequipat. 

Recomanable per quan fot vent polar o del Nord i quan no es te gaire temps.

L'aproximació la farem desde el primer parking mirador a dretes direció Sitges . 

Aparquem i amb molt de cura travessem la carretera. Començem a baixar i de seguida veurem un corriol que ens mena al sostre del tunel del tren. 

Anem cap el final del tot i veurem la R0.

Porteu un bon joc d'amics.

Ressenya mes actualitzada per cortesia d,en Manel Fuertes.

Despres em encetat un nou itinerari a faltar de rematar. En breu ressenya, aixi amortitzarem millor la curta estada.

Cavalcada dels Germans Masó. Vies Amor Plutònic - Ferran Júnior - Alexandre Camps Padrós - La Mola.

 

 Ja feia molt de temps que volia arribar al cim de la Mola enllaçant els diferents contraforts de parets sumant vies diferents i avui, dia de la cavalcada de Reis,  ho em aconseguit.

La combinació que hem fet per anar sumant metres de forma homogènia ha sigut aquesta. Tots dos no havíem fet cap d'elles i les anàvem improvisant sobre la marxa.

Hem començat sobre les 10 i a les 14:30 ja érem a taula dinant al Restaurant de la Mola per celebrar-ho.

De via a via no hem caminat més de 15 minuts d'aproximació. 

De material serà suficient amb una corda de 40 metres, 6 cintes i alguns friends petits i mitjans.

Al ser oberta per aquests Germans ens ha donat una bona garantia per gaudir d'una elegant matinal d'hivern , pero amb condicions primaverals.

Via Panda al Turo de la Pola.

Despres de fer la Via Granola https://copitosderoca.wordpress.com/2022/12/05/granola-al-cingle-oest-del-setrill-obac/ i de baixada la Cibernicola , acabem la matinal abans d'entrar a currar amb la imprescindible de la zona, segons la publicació al Vèrtex del 2009 núm. 227.

Itinerari completament equipat amb espits essencial i molt recomanable que fem d'una tacada quedant un sol llarg de 45 metres.

 Va cercant el pas sobre roca dubtosa fent zigasages fins una gran sabina , per despres atacar un bonic i vertical diedre. 

Via reequiada amb spits creiem que pels Germans Masó.

Via Laberinto Hueco al Pic del Martell

 El primer cop que vam entrar per aquesta elegant via, a l'alçada de la R2 sortiem rectes cap amunt per l'esperó dels bombers.I la darrere vegada(a partir de la R d'abaix), vem començar a enllaçar feixes i diedres fins sortir per la via Excalibur.

Ahir disabte amb bona companyia feiem tot l'itinerari d'una tacada i ens ha semblat una elegant via que despres ha sigut menyspreuada , doncs va ser la primera en atacar aquest vistos i bonic esperó , oberta al 1981 per Pep Masip (Nifo) i Joan Carles Aldeguer (Pato), on temps després vindrien les seves veïnes per conviure juntament . Vies Esperó Bombers, Tamara, Almendariz etc.

 Totes ben juntetes pero sense trepitjar-se. Encara es podrie ficar alguna més. Cosa que les següents generacions ho agrairan !!

 

Esta completament equipada amb ponts de roca, pitons cimentats (una obra d'art) , parabolts i tota mena d'artilugis per la progresió vertical, porteu amics fins el 3. Es més que recomanable ja que li entra al desplom amb sostres per la seva dreta i fa una travessa a esquerres ben aeria i elegant per sortir després per la lógica de diedres amunt. Molta elegancia en tant pocs metres.

La darrere tirada ja es comú amb la seva veïna Mutant World , nosaltres sortim més a l'esquerra per una llastra molt gran amb arbre sec per evitar aquest tram sobat i desaconsejable.

A escalar que el món s'acaba com diuen per alla....

 

Ressenya original per cortesia d,en Pau Tome 

Via Cibernícola a la Llastra del Setrill

 

 Despres de fer la via Granola i ja baixant per la canal nordest ens trobem aquesta llastra enganxada al cingle on els incombustibles germans Masó obriren aquesta curiosa via.

En tant sols 20 metres ens trobem diferents i divertits pasatges de tot tipus que primer ens mena al cim de la propia llastra i que despres amb un pas aeri  i curta grimpada arribem a d'alt de tot.

Sortint de la via es com si vingesim d'un avenc .

La via es completament equipada amb dos parabolts i oberta el 27  de juliol del  2014 pels Germans Masó.

Via Ximpleta

  

  Per sobre de Can Pobla hi han unes cingleres caracteristiques del nostre Sant Llorenç de Munt. Son espadats curts pero amb formacions i erosions ben maques que donen formes i camins verticals molt elegants.

Avui fem (creiem) que la tercera ascensió aquesta simpatica vía, i en condis hivernals, cosa que li dona el seu punt de diversió. Situada entre la Punta d'en Serreta i la Roca del Moro

Fem aproximació per la canal de les Bruixes i un cop arribats a Can Pobla abans d'arribar pugem per una canal amunt i amb un ramal a la dreta. Un cop arribats a un camí travesser tombem a la dreta i en una clariana remontem i ja sortim directes al espero de la vía . El començament el tenim a la dreta.

Itinerari obert fa uns deu anys per Pere Dinares i que gracies a una repetició recent per part de Pere Casals de Matadepera (Loküs), i que amablement ens fa arrivar la ressenya i informació al seu respecte, l'hem pogut repetir.

Molt recomanable i completament equipada amb parabolts i espits.

El darrer llarg l'Adri el fa en lliure (6A / 6B) , i es pot sortir cap l'esquerra , per terreny mes suau i amable.

Un cop d'alt de tot de la via en 5 minuts som al cim de la Mola.