Via Diedre Estel a la Peluda + Nubiola al Sabre

   Fem una matinal ben fresquets aquestes elegants i impresionants vies amb bona ombra. 

Del Sabre ja està tot dit a les xarxes.

De la via Estel em de dir que es una curta via d'un sol llarg que aparentment es veu molt assequible però que es ben al contrari.

Desequipat i molt difícil. 

Aprofitem les primeres assegurançes de la via dels Rodríguez.

Oberta per Antonio García Picazo en solitari.

Porteu friends fins el num 3 de camalot.

Molt recomanable 

Via Normal a l'Agulla dels Jubilats

 

Tenim poc temps i fem matinal ràpida aquesta vessant oest del Serrat inferior d'en Muntaner.

Aprofitem alguna assegurança de la seva veïna i ens endinsem per una feixa fins una ferma olivera on fem la R 1.

D'aquí en amunt nem a cercar una canal terrosa i de difícil protecció que ens mena a una feixa on fem el darrer resalt fins la bretxa final.

 

Només queda una curta però elegant grimpada fins el cim on no trobem res per rapelar. Desde la bretxa tampoc es recomanable fer-ho doncs la savina es ben seca i es mou.

Via del tot no recomanable.Porteu un lloc discret de flotants i bagues per savines que es mouen totes.

Al costat esquerre en trobem unaltre d'agulla encara mes elegant.

Via oberta per Josep Maria Merida el 2000.

Via Històrica al Roc Ponent.

  Aquesta va ser la primera via del Roc Ponent. Tambe es diu dels Yayus de Valls o Benaiges-Freixes-Figuerola.

(Es poden aprofitar i fer els primers llargs equipats pel Joan Chaparro , Josep Planes i companys).

Fem aproximació com si anéssim a la famosa Aresta Ger però a la pedrera agafem un trencall a l'esquerra (fita).

La trobarem totalment desequipada i els tres primers llargs son molt indefinits.

Fem dos llargs tombats fins unes feixes que després ens menen a la dreta fins l'aresta.

Via molt elegant i amb història oberta el 10/06/1945 per Pere Benaigues, Ramon Freixes i Sebastià Figuerola.

Amb un joc de friends i bages pels arbres ja farem.

Via Mimi al Roc Ponent

 

Arribem força tard i fem els dos primers llargs amb bona ombra i fresquets, però el darrer ja amb bon sol sobre les 15:00 hores.

Trobarem l'entrada per un diedre rogenc molt marcat i a la dreta de la via Espit natural.

El primer llarg el partim en dos pel fregament de la corda i aprofitant una bona feixa amb alzina.

Via molt manola i oberta per manolos de la Gran Galia.

Al ser un itinerari ombrívols trobarem força líquens.

Oberta el 2003 per J.Pueyo i J. Linares.

Porteu micro tascons i de tot fins el Cam del 3.

Vibrant i elegant via que hi passa just a prop dels seus veïns i històrics itineraris de la cara nord d'aquesta altiva agulla.

Via Belinda al Rei

 

 Via que fem una matinal d'estiu primaveral i ens trobem molt a gust.

Accés desde coll de Porc i que de seguida trobem el peu de via.Agulla enganxada a l'Agulla Gran del Pas del Princep.

La trobem gairebé tota desequipada a excepció d'un pitó al mig del segon llarg.

Descens amb un ràpel de 60 metres.

Oberta el 1983 per JM. Peralta i X. Vidal.

Porteu un bon joc de friends fins el C3, C4 i tascons.

Molt recomanable i valenta via en un entorn de primera.

Esperó de la Martina al Morro

 

 Som pel Pirineu i com entra una Dana ben xula i potent baixem a la tranquila i bucolica Mora Comdal.

Fem aquesta bonica i trempada via rapidament per despres seguir per la Integral del Camell fent aixi tot el Circ del Riu de la Mora.

Via que amb unes cintes ja farem doncs es troba completament equipada amb parabolts i pitons.

Molt recomanable.

Mes info aqui.  https://romanticguerrer.blogspot.com/2021/03/lintegral-del-camell-la-mora-comdal.html

Via Roc i Lluna a la Roca del Hipopòtam

 

 Ahir tarda despres de treballar feiem aquesta via al Torrent de la Diablera d'Agulles de Montserrat.

Tot just el dia en que ens deixà el seu autor, en Joan Miquel Dalmau ( il.lustre escalador català).

Serveixi aquesta entrada per retre'l-hi un  bon homenatge. Que la Terra et sigui lleu.

Fem aproximació fins el Coll de Guirló on agafem la pista que baixa al Bruc. Quan trobem una pista que la creua avançem un centenar de metres i ja la tindrem a la nostre esquerra.

Sense camí i nomes algun rastre de pas arribem a la dreta de l'esperó. El primer i segon parabolt els trobem tapats per la vegetació.

Tot hi ser molt aprop del cotxe ens trobem en una zona ben salvatge i tranquila.

Descens per la mateixa via pero seria interesant sortir per sobre a cercar unes agulles que queden a sota del Coll de les Portelles.

Amb 8 cintes ja fem doncs es troba completament equipada amb parabolts.

Oberta pel J.Miquel Dalmau i Joan Portes el 19 de gener del 2011. Recomanable.