lunes, 3 de agosto de 2020

Via NUC sortint per ILLARGIA, al Contrafort de la Dent d'en Rossell. Queralps

Via molt ràpida i molt recomanable per quant tenim poc temps o donen tempestes a la tarda.
Aproximació molt còmoda i bona part a l'ombra per aquests dies de canícula total. Agafem camí de Núria i ens desviem cap a la variant del Dui, un cop passem un oratori i una font, estem atents per pujar bosc amunt seguint fites fins la tartera que ens mena a la base de la paret.Ara estem a la part dreta i la nostra via es al altre canto esquerra.
La idea original es fer la via ILLARGIA d'en Gustavo Mañez però, veiem una via nova que va a parar al mateix relleix, dos llargs més amunt i que surt ben elegant més a l'esquerra per un diedre, és la Via NUC. Oberta per en Ferran Rodríguez i en Victor Fernandez el 15/02/20.
El darrer llarg el fem sortint per la via ILLARGIA. No rapelar per la instal·lació de la mateixa via, es una encigalada. Es millor seguir crestejant amunt i baixar caminant o en rapels de 30 mt per la via Quarcita, més a la dreta.
Via semi equipada, es pot amanir al gust de cadascun. Porteu un bon joc de camalots fins el num 3.

lunes, 27 de julio de 2020

Via Fernandez Molero a la Roca Monera. Farena


  Molt bona vieta a l'ombra, molt athlética i força elegant. Hem gaudit com crios!!




Molt poca cosa a dir que ja no hi siguin a altres blogs o guias. Els graus antics estan força desfaçats.


L'entrada es força dura i es molt mes que un cinque sup. En lliure deu rondar sobre el 6bsup o semblant.


El que si que crec que es mes recomanable es baixar caminant pel darrere, doncs la paret desploma moltíssim.


L'aproximació es molt curta i es fa désde el pàrking de Farena en uns deu minuts.


Molt recomanable per aquets dies d'estiu, i despres a banyar-se al toll de l'Olla. 


Via completament equipada amb parabolts i pitons, porteu joc de camalots pels mes necessitats ,una plaqueta recuperable i abric.
Pengem la ressenya den Josep Santasuna que es la mes semblant i acctualitzada. Del seu blog La Cordada Centenaria.



Via oberta per en J. Fernandez Casas i Julian Molero Briones el març del 1963.






martes, 21 de julio de 2020

Via MAGI ALEGRE a la Paret del Llamp.Vessant Nord. Mola de Colldejou.

Via molt recomanable per quan les  previsions per el Pirineu son dolentes en l'estiu.
El massís  ens ha agradat i sorpres doncs es un entorn molt tranquil i solitari.
Via clàssica i molt elegant .Tota a l'ombra on passem moltíssim fred . Si bufa molt d'aire no hi aneu.Ho sabreu pels aerogeneradors. Ojitu!!!




Fem l'aproximació désde el punt kilométric 20 de la T-322.Carretera entre les poblacions de Colldejou i la Torre de Fontaubella. Hi ha un miniparking per a uns 4 cotxes i davant surt el camí que ens dura a la base de la paret. Tenim la sort que a mitjans de juliol el fem tot a l'ombra.
1 horeta ben maca d'aproximació.
Un cops a peu de muralla ja veiem la canal de baixada i hem de tombar a l'esquerra fins on càmbia d'orientació i veiem una petita agulla adosada a la paret. Veurem unes pintades molt esborrades de color groc a peu de via. Molt fàcil de trobar doncs ens fiquem dins d'una xemeneia com si fos una cova molt petita.




Primer llarg molt curt peró ben maco , doncs passem per sota un gran bloc empotrat i arribem a un collet amb l'agulla esmentada. Reunió d'un pont de roca equipat.





El següent llarg que es el millor i mes difícil sortim per la dreta de la reunió per enfilar un bon diedre que va de dretes a esquerra, ben maco i equipat amb pitons de l'època.




Arribem a un gran Teix on fem la segona reunió. D'aquí sortirem recte amunt per acabar fent els següents dos llargs fàcils amb roca un xic descomposta i per grans feixes.




L'arribada al altiplà cimal es espectacular i amb grans vistes. Un espectacle!
Carenegem cap a la dreta sense perdre alçada fins trobar la canal de baixada,també molt maca.




Via on gaudirem de la solitud que podem combinar amb altres donat la seva poca longitud. No arriba al centenar de metres.




Via oberta per J.Chaparro,T. Castelló, J.Pamies i B.Vaqué. el 27 de novembre del 1977.
Porteu un bon lloc de friends, plomifer i poca cosa més.




lunes, 6 de julio de 2020

Via Fragil al Gurugú. Sant Llorenç de Munt.

El Gurugú es un cimal o contrafort per de sota dels Plecs del Llibre de Sant Llorenç de Munt. Es un lloc molt tranquil i amb l'al·licient de tenir la seva paret a l'ombra a primera hora del dia per la seva orientació nord est.
Un origen suposat del seu topònim el relaciona amb el mont Gourougou, un turo de dos cims de 890 metres d'altura i situat al Marroc, prop de Melilla.


La via es força contundent i elegant. Ens ha agradat molt i la recomanem.
L'aproximació es ben senzilla des de l'aparcament inferior per anar a la Mola pel camí dels Monjos. I hem d'anar a buscar el Coll de Grua. Un cop aquí pugem cap el nord una vintena de metres i a la nostre dreta surt un corriol planer que ens porta a una font (seca) del Gorg del General. Un cop aquí ja tenim la paret sobre nostre. En uns metres s'intueix un petit corriol ja tombem pel mig dels arítjols fins a peu de via.


A peu de via veurem un primer spit de color vermell .
Tot el recorregut es troba perfectament assegurat amb spits de totes formes i colors. Porteu moltes cintes , unes 16.


El darrer llarg no el fem i sortim per l'aresta sud molt fàcil. Porteu algun micro friend.


La baixada mes recomanable es anar a buscar el coll entre el cim i els plecs del Llibre, aquí agafem un camí que, de seguida ens porta al camí dels Monjos i al pàrquing.
També es podria empalmar amb qualsevol itinerari dels plecs del Llibre.
No sabíem el nom de la via i gracies a un noi Raul Martinez i per mitja del facebook ara sabem que es tracta de la via Fragil. Oberta per ell mateix i el seu pare en Jesús Martínez, però no recorden la data d'obertura.

lunes, 29 de junio de 2020

Via Hotel Palestina sortint per la Palau de Lluna. A la pared gris. ESQUEIS DEL BAGIS.

Via curta i fàcil per fer l'escalfament previ abans d'afrontar altres rutes.


En un entorn molt tranquil tot i la proximitat de l'eix transversal.


Nosaltres entrem per la via Hotel Palestina i sortim per la via Palau de Lluna.

                                      

Tota la via esta equipada amb reunions rapel·lables.



Últim llarg de la via compartida.

Desconeixem els aperturistes.
Us deixem l'enllaç amb la informació del sector.
https://drive.google.com/file/d/0BxQlGglw-cvca2xuM0F2M016SGc/edit




martes, 23 de junio de 2020

Via UEV al CASTELL BERNAT.CINGLES DE VILANOVA DE SAU.


Situat molt a prop de Vilanova de Sau, el Castell Bernat és l'agulla més vistosa de tota la cinglera i la primera en comptar amb una via d'escalada. Va ser oberta pels escaladors vigatans Xevi Vila i Jaume Palau (UEV), amb la col·laboració de Pere Suñer i Alfons Reixach , el 20 de novembre de 1960. I va a buscar l'itinerari més evident a la cara més curta de l'agulla: una petita xemeneia suspesa sobre un desplom que enllaça amb l'ajaguda aresta cimera.


No es la via més fàcil, però si la més evident. Els seus autors són genuïns representants de la primera generació d'escaladors osonencs. La balma la superaren amb la tècnica del tronc d'arbre fins a poder fixar una bona escarpra sobre el cantell del sostre.


Posteriorment es va reequipar amb dos burins. Ara hi ha un bon parabolt. Pas molt xulo!!


L'accés molt còmode fins arribar al coll a on anirem a buscar l'aresta sud. Una bona mitja hora des del cotxe. Descens amb un rappel de 40 mt des de una bon arbre cap el coll. Via molt maca, elegant i recomanable.


Vista altiva i elegant. Des de la carretera s'aprecia l'arista est, per on va la via "1.000 homes".
Via completament equipada amb p's, 1 parabolt i pitons. Porteu unes 12 cintes i joc de camalots fins el 3.







sábado, 13 de junio de 2020

Via KALASHNIKOF a CAN MARCET Sant Llorenç de Munt

Via contundent que ens ha agradat molt. Tot i ser curta hem quedat ben satisfets. Molt recomanable.


Equipada amb parabolts en la seva totalitat. Roca a controlar. La primera reunió és rapel·lable.


Iniciem el segon llarg el qual l'hem dividit en dos parts a l'arribar a una còmoda feixa i començament d'una fissura. 


Per nosaltres el darrer llarg. El més atractiu i amb molt d'ambient ja que, és una sortida aèria al vuit sortejant el petit sostre i arribant ja al cim.


Des de la nostre R intermèdia veiem una via antiga que surt a la nostre esquerra, amb burils de l'època i escarpies, que sorteja un gran sostre i al costat una xemeneia en la qual tenim una R rapel·lable.

Via equipada al gener del 1999 per Antonio Belmonte i Jesús Garcia (Chus). En un entorn idíl·lic i trànquil tot i la proximitat de les cases.