Després de fer l'Aresta de Sninfo fem aquesta trambolica via.
Es molt xula i elegant.
La trobem completament equipada amb parabolts i la fem en dos llargets.
Rapel de 30 metres pel mateix lloc d'ascensió.
Oberta el 2006 per J.C. Romero i J. Cuartero.
Avui fem una agulla històrica per la seva elegant aresta.
Va ser la primera agulla escalada als anys setanta per un nord-americà que hi va pujar en artifo per la vessant que dona a la carretera.
Oberta per Roberto Sisemón.
Es troba semiequipada amb pitons i algun parabolt. Amb friends fins el camalot 3 fem.
Rapel de 30 metres cap el sud.
Del tot recomanable.
Via molt lògica i elegant que va a buscar l'espero més marcat i després marxa cap l'esquerra de la gran formació rocosa que dona nom a la Roca.
Descens cap amunt i a la dreta i en 10 minuts al cotxe.
Bona via en un entorn màgic i tranquil.
Completament equipada amb parabolts.
Aprox inexistent desde la carretera i descens pel darrere i cap la dreta.
Fem aquesta histórica via que ara es tota equipada amb parabolts i ens mena d'alt de tot.
A primera hora la paret es a l'ombra i s'hi està súper.
Descens cap a la dreta seguint alguna fita i corriol al peu de via.
La Pera és una agulla força altiva situada sobre la canal del Pou del Glaç, a la regió de Sant Jeroni. Els cops que s'ha pujat es poden contar amb els dits d'una ma, i encara en sobrarien.
Carles Llovet.
Ahir feiem operació pam a pam a Montserrat amb onada de calor. Per sort quasi tot resta a l'ombra i estem més que bé.
Sense cami ni acces ens apropem escalant per terreny descompost i arbrat. Molt de compte.
A la canal de l'agulla veurem dos espits (RO) de la segona repetició així com un pasamans abans i més abaix , que nosaltres no vem fer servir.
Crec que fem la tercera repetició documentada. Deixem pot registre en aquest bonic i descompost cim.
Descens amb rapels desde arbres fins la Canal amb molt de compte i despreniments.
Material algun totem i pitons.
Via de segur que es fara a diari!
Fa trenta anys hem miraba aquest espero a sobre del mar. I ves per on ara han obert vàries vies de primera divisió.
Patim una bona entrada de sud amb calors anormals per l'època de l'any i que millor que anar a primera línia de mar.
Aquesta via te la particularitat de ser la primera començant els Pirineus desde l'est. Es molt ben trobada i s'ha d'agrair als operturistes el fet de deixar-la ben equipada pel gaudi de tothom.
