Via Normal - Flanagan al Cilindre o El Cabrit.

 

 Per acomiadar les tardes d'escalada d'estiu despres de treballar fem aquesta autentica via històrica al cor de Montserrat (Ecos).

Fem aproximació per la drecera del Miracle que ens deixa ben a prop.

La via es troba semiequipada amb pitons, parabolts i sabines equipades amb ferro i argolla.

Porteu joc d'amics i algun micro.

Va ser oberta l'1 de maig de 1936 per Caselles, Canal, Espunyes, Puigarnau i Serrat del Centre Excursionista de la Comarca de Bages.

Fantàstica i molt sorprenent ascensió amb un recorregut molt agosarat sobre terreny molt vertical.

La variant Flanagan va ser oberta el 27 de maig de 1981 per JR. Alsina, JE. Bueno, JC. Serrano i Xavi Vidal.

Remenant per la xarxa nomes em trobat aixo.

Via Libellium al Coll del Portalet.

Via que ens ha agradat força i és molt ràpida de fer. 

La trobem a  l`oest del Coll du Portalet i en uns 20 minuts i serem als seus peus.

Resta completament equipada. No cal portar res més. Sol des de primera hora del matí.

El seu autor li va posar aquest nom en homenatge als espiadimonis que a la seva dona li agrada fotografiar i estudiar, i que son aprop en els bassals d, aproximació.

Oberta per Jesús Sánchez (Sueño Vertical) el setembre del 2020

 

Elegant i ràpida de fer molt recomanable.

Descens. Remuntem amunt i anem cap a la dreta a cercar la via normal d'aquest bonic cim.

Més info dels autors aquí.  http://suenovertical.blogspot.com/2021/04/libellium-el-portalet.html

Via Tontolculo a la Paret de la Tuberia.

 

Va ser la primera via oberta aquesta vistosa paret que des de de la carretera que ens mena al túnel de Viella, resta impassible al soroll del trànsit que pateix.

Li van dedicar a un verdader tontoelculo que es pensa que allò és seu i que pot posar prohibicions com a ell li dona la gana.......

Accés des de dalt de la paret. Passem el poble d'Aneto i quan hi ha un gran revolt a dretes aparquem a prop d'uns repetidors. Camí prohibit per esllavissades que baixa al torrent i que ens mena a la canonada que és el peu de via.

És molt fàcil de trobar-la, doncs és la primera de l'esquerra. No tant el primer volt està a caldeu. Prismatics!!

És molt ben trobada i resolta amb segell de la casa amb un penúltim llarg sublim en tots els sentits. Millor si el feu en dos trams doncs fa 60 metres i és ben llarg.

A tenir molt de compte amb les llastres.

Al final de la via resta no més  pujar fins al cotxe en deu minuts. Molt recomanable.

Oberta el 1998 per Marta Bautista, Miquel Sánchez i Luis Alfonso.

Es troba totalment equipada amb paravolts, porteu joc sencer d'àmics fins al num. 3 i micros.

Via Tritinder al Forat de l'Olla . Ulldeter.

 

Fa molt poc que en Grau i la Núria obrien en escalada neta aquesta vieta. 

Al cap de poc temps l'arreglen una mica i afegeixen alguns parabolts i llaçades en arbres deixant-la semi equipada.

Com quedem massa tard i fot massa calor fem la tercera repetició gaudint d'un lloc únic i ben maco.

Aproximació de 5 minuts en baixada amb bona ombra pirenaica al matí. Partint desde el pàrquing del mirador del Forat de l'Olla.

Recorre un bonic i elegant esperonet entre dues vies més que ens serviran com a complement però que no tenim cap informació.

És un bonic lloc on fa anys que s'escala i fan pràctiques militars i bombers.

És molt ràpida de fer i ben maca, sobre tot el darrer llarg.

Porteu joc de friends sencer i moltes bagues pels arbres que hi són molts.

Retorn en cinc minuts al cotxe i en baixada. Es pot fer al costat alguna via d'esportiva en la paret de baixada a la dreta.

Via oberta aquest estiu per el Josep Grau i la Núria Puig.

El nom de la via fa referència a coses de l'autor..... el Rei D'Ulldeter.

Via Anglada Cerdà a la Cantera Tagamanent.

Via que fem una tarda d'agost després de treballar i que ens ha sorprés moltíssim.

Aproximació molt ràpida desde la benzinera de la C-17 si sabem trobar l'accés al sòcol que ens mena a peu de via.

Ens l'hem trobat completament desequipada, o el que és el mateix en el seu estat original.

Jo, em faig creus com es podia pujar per aquí fa tantes dècades i no deixar ni un sol ferro, estant a l'altura d'aquesta gran fita.

Porteu joc sencer de friends, tascons algun pitó i bagues per blocs i arbres.

D'una graduació obligada, en Manolete si no sabes pa que te metes sup.

 Molt recomanable si esteu en forma en aquestes rareses verticals.

Xerrant amb l'amic J. Ceballos sobre si és o no la via que van obrir en J.M. Anglada i en Joan Cerdà el 1958. Es veu que el 1971 gent del Centre Excursionista Garriguenc van obrir o trepitjar, sense voler ni saber, la seva via a sobre de la ja existent, però que ningú en tenia coneixement. 

Via Normal al Gerro

  

Com a pla C ens em fartat de fer vietes maques per aquesta zona , molt recomanable la Pam a pam adictes ...com no dels Germans Masó. 

Al rapelar ens fixem en la normal i les seves variants. Com no sabem ben be per on va i consultant a internet i el Kpujo no ens queda gengs clar per on entrar.

Aixi que optem per lo classic i fem la xemeneia diedre , que seria a la part est (dreta) de la Nansa.

Primer llarg d'uns 10 metres que ens mena a una feixa balconada cove i fem reunió a una ferma i gran savina.

D'aqui dubtem per on seguir ( mes amunt i en un relleig tenim una reunió de burins.) I feixa a l'esquerra unaltre de parabolts .

Sortim rectes amunt i flanquegem a esquerres fins asolir el pas mes adient. Amunt hi ha un rembló ben robellat (pas molt dificil)  i mes amunt un pito invertit de l'epoca.

Despres ja tomba fins la reunió amb parabolts i rapelable (40 metres).

La via resta completament equipada (porteu joc de friends).

Va ser oberta per Ernest Mallafré, F. Blasi i Lincoln el 25 de maig de 1941.

Historica via molt recomanable.

Via Negrona a la Punta d'en Serreta.

 

 Ja tenim les calors d'estiu ben assentades i les tardes cerquem bona ombra en aquests indrets tant bonics.

La via es ben  elegant i arriba un punt que ens aboca a l'abisme. Nosaltres la fem d'una sola tirada doncs la reunió intermitga es ben precaria sobre burins massa oxidats.

Entrada amb roca a controlar,pero es fa be fins a un bon pito que ja ens posa ben endins on comença una bona xemeneia.

Porteu un bon joc d'amics repetint les peces grans. El numero 6 de camalot no caldria.

La via va ser oberta amb molta valentia per Francesc Sorolla als anys 80 i resta quasi desequipada, nomes algun buri  i  pito testimonials i poca cosa mes.