Via El Limbo

 Quin esperó més elegant i bonic que acabem d'escalar. El tercer llarg es sublim.

No sobrepasa mai el 4 sup de grau i es una delícia de moviments suspesos en el buit.

Només pases Purujosa ja el veurem a la nostra dreta. Entrada a una pista barrada.

Seguim un giravolt i abans de la canal de baixada anem a cercar el peu de via.

Només trobarem dues llaçades i la R1 amb dos pitons.

Quan acabem seguim amunt i amb fites anirem a cercar la canal a la nostra dreta.

Oberta per Roberto Sisamón amb amics.

Porteu micros i friends.

El nom de la via fa menció a ser tot just en el limbo entre la tontería d'un parc natural que només fa que escanyar i prohibir i la llibertat total. 

Del tot recomanable 💪 

Via Espolón ? al Ricon de Verano

 Segueix bufant de nord i després de mirar un objectiu massa dur per nosaltres fem aquesta elegant via.

Entrada molt athletica que després mena a l'esperó. Son 4 llargs curts ben trempats.

El darrer de cuart grau es desequipat.

Es un itinerari antic reequipat amb criteri diferent. Falten algunes xapes etc.

Però es fa bé i amb algun totem queda del tot ben equipat.

Descens a cercar la baixada de la ferrada.

Via de les Paparres a l'agulla del Barranco de los Rincones (Via Nova)

  Avui fem pla B doncs entra molt de nord i a l'ombra no s'hi pot estar.

Aparquem a una zona de pícnic abans d'arribar a Purujosa venint desde Calcena. Seguim el Barranc i l'agulla es a la nostra esquerra altiva i elegant.

Anant al nostre objectiu ja veiem l'agulla dins el Barranco de los Rincones, molt abans d'arribar a la gran cova. Un cuart d'hora d'aproximació més o menys.

Resta completament deseequipada. Joc de friends fins el cam 3.

Oberta el 9 de juny del 2026 per Montse i Sergi.

Descens pel darrere desgrimpant segon grau.

Via Fisura del Techo o Medialuna a la Aguja Pilar Bolea (oest)

 Avui fot molta calor així que escollim ombra.

Fem aquesta vistosa i elegant esquerda fins gairebé el cim de l'agulla.

Entrem per un llarget entre el gran bolo que fa de contrafort de l'agulla.

Totalment equipada amb parabolts i oberta per  Alfredo Martínez el 1980.

Del tot recomanable.

Via Paz Serón a la Peña de la Mesa

 Avui al sortir de la furgo passem molt de fred i de seguida anem a cercar el solet.

Fem aquesta elegant via que transcorre per un esperó xulíssim.

La trobem reequipada amb químics amb molt bon criteri i es del tot recomanable.

Oberta per Carmelo Torrijo i Juan Nadal el 2003.

Via La Sabina- Purriano-??

 Fem matinal a l'ombreta i gaudim d'un darrer llarg extraplomat i collonut.

Aproximació inexistent.

El tercer llarg es molt bó però no sabem a quina via correspon.

La trobem completament equipada amb parabolts.

Descens a l'esquerra amunt i a cercar un collet que ens mena al parking directament.

Arista de la Virgen Cresta del Gallo

 Avui descobrim un indret d'allò més salvatge dins del Parc natural del Moncayo.

Es tracta de tot un seguit de parets i barrancs al costat del poblet de Purujosa.

Aparquem abans d'arribar a Purujosa i ja veiem l'aresta. Sortim de nou a la carretera i baixem uns metres fins que veiem un pas i alguna fita.

La via consta de tres o quatre llargs i només trobem una llaçada i una reunió de pitons acabades les dificultats.

Descens seguim tota l'aresta en 2 grau fins un ample coll i baixem a la dreta fins un camí que ens porta de nou a la carretera.

Oberta de Roberto Sisamón el 2019.

Roca a controlar en algún moment.

Porteu friends fins el cam 3.

Boníssima!!