Ens va agradar prou la via del costat dret que avui fem la de l'esquerra.I encara ens agradat molt més.
Es troba completament equipada amb parabolts però recomanable porta el joc d'amics.
Molt atlètica i elegant.
Va ser oberta al 1983 per Pedro Expósito i reequipada per Bernabé Aguirre al 1998 i Rafa Galán al 2019.
Si entreu d'hora la trovareu a l'ombra dels Pirineus.
Informació treta de croquisvallearagon.
Porto una bona galipandria i a Astun ens llevem a 5 graus. Així cap abaix corrents a cercar millor temperatura.
Com l'altre dia vem fer la via esquerra i ens va agradar, aquesta de la dreta encara es millor i mes difícil.
Comença amb un llarget de 15 metres fins una feixa. D'aquí surt a la dreta a cercar un diedre boníssim. Sobre 6a.Llarg 2.
Quan som a la R2 20 metres sortim directes amunt amb pasos desplomats però be. Sobre 5 sup i uns 15 o 20 metres.
El cuart llarg es curt i molt maco uns 15 metres de cinquè.Nem a parar a un bauna.
Cinquè llarg un curt extraplom sobre 6b 10 metres.
Sisè llarg boníssim també de cinquè surt al cim. Uns 15 metres de cinquè sup.
Avui toca descansar i com a la tarda donen tempestes puntuals fem aquesta elegant via.
Ens agradat moltíssim i es ben bona. Queda a la dreta de la paret i amb vistes sobre les teulades de Canfranc.
Ràpid accés i al matí ben d'hora es a l'ombra.
Es trobe semiequipada amb parabolts i amb friends fins el número 3 ja farem.
Del tot recomanable.
Avui abans de tempestes de la tarda fem aquesta via ràpida i elegant.
Recorre d'est a nord i passa per una cova amb sortida al cim.
Pensàvem que faria falta alguna cosa de material i ens l'hem trobat completament equipada a modo de via ferrada amb químics i cable d'acer.
Accés desde les pistes de Candanchu. Millor pels prats i no per les pistes.
Descens pel darrere a cercar una linia de vida (cable d'acer fins la bretxa) i pel darrera seguint un sender.
Oberta el març de 1965 per Ursi Abajo i Jesus Ibarzo.
Avui toca descansar i fem aquesta via de recent inauguració.
Per accedir em fet Nano negra. Però no se si es nova o ja l'haviem fet. No recordem.
Tot i que el llarg de xemeneia es ben curt es molt bonic i ens agradat força.
Amb un grapat de cintes ja farem per gaudir d'aquest divertit itinerari.
Avui voliem fer la nova del Molondro, via Charlestón. Pero just a la seva esquerra hi ha aquesta de nova. Molt més difícil i elegant.
Aproximació amb una corda fixe per arribar a la terrassa del peu via
A nosaltres ens agradat prou. Tot i ser els típics resalts amb plaques tombades es molt xula.
Com ens tenen acostumats en Julio Benede i Companyia.
Amb nomes un grapat de cintes ja farem.
Te tendència d'anar a cercar els millors passos cap l'esquerra i s'ajunta al final amb la via Panticosa Paradise amb el la que comparteix els darrers llargs.
El cuart llarg disposa d'una variant per esperonet, l'original es per la xemeneia.
A primera hora queda a l'ombra i es un plaer d'escalada.
Equipada amb bolts de 8 i 10 mm. De recent creació.
Conté resalts ben difícils entorn al 6a/b no obligats i pasos d'adherència prou elegants.
