martes, 26 de enero de 2021

Via Normal al Turo Roig de Vacarisses. Sant Llorenç del Munt

 Tot i que ens  ha costat hem pogut pujar aquesta bonica i esbelta agulla en un entorn de somni.

Via completament desequipada que donat la roca ens fara vibrar de valent. Un cop fet el passet de la bretxa es pot anar tant per la dreta com per l'esquerra per arribar al cim.

El pot registre del cim per gentilesa dels Germans Masso 

Rapel de 25 metres al Est de l'agulla. 

L'itinerari es una joia , un regal que tenim al costat de casa i a la vista de tothom.

No sabem res dels primers ascensionistes ni tampoc les dades.







 


viernes, 22 de enero de 2021

Via Normal a la Castellassa de can Torras. Sant Llorenç del Munt i l'Obac

 La primera escalada oficial a aquesta emblematica agulla va ser el 9-9-1923, a carrec dels terrasencs Josep Abello, Hans Weichsel i Marti Rovira. Amb la particularitat que en aquella epoca no existien ni arnesos , cordes ni estris per escalar com es ara. Espardenyes si!



Eren com s'en diu ara escaladors de bloc, el que passa que les mides son una mica distorsionades.

 Pero si la primera ascensio va ser sonada encara ho va ser mes la segona el 12-9.1926 a carrec d'un grup de barcelonins del CEG Ignasi  Quadras,Josep Buch  amb molta expectacio doncs els van acompanyar una trentena d'excursionistes. Amb la qual cosa es van veure obligats a triomfar. Per suposat a pel!


 

Un simbol de l'epoca al cim restaba la nostre senyera que a trets d'escopeta els G.C. s'encarregaben de treure i aixi durà en els anys dels anys.Res a cambiat !


 

Hem fet l'entrada  per la fisura Sud, molt millor d'escalar i asegurar.Portem joc de friends i plaquetes recuperables.



La via es molt mes que una escalada ja que en els seus mes de cent metres de recorregut nomes hi ha d'asegurança un cap de buri (apart reunions ben fermes i segures). 


 

Hi corre en la memoria excursioniste una llegandaria ascensio a carrec d'un pastor i de la que es va fer una pelicula en homenatge, molt recomanable!

Arribada al cim sublim. Ascensio que mai oblidarem!


 Ressenya treta de com no,de  la web de santllors.com


miércoles, 20 de enero de 2021

Via Tripy a la paret de la Carda. Sant Llorenç de Munt.

 Impresioanant recorregut desde que comença fins adalt de tot. Amb bon solet pels matins d'hivern o ombra les tardes d'estiu. 

La via resta completament equipada amb parabolts i pitons.Es poden portar microfriends i algu mitga!

Va ser oberta per Toni Izquierdo,Quin Jover,Quim Carretero, Pere Carretero i Pere Dinares i reequipada al 1992 per Xavi Grane.

Ens ha fet vibrar de valent i la recomanem. Tot i ser molt curta es pot combinar amb les del seu costat.

 Aqui info de la zona  http://www.santllors.com/sector.php?id=119&zona=1

I aqui el blog del compi, molt bo i recomanable. https://copitosderoca.wordpress.com/2021/01/20/via-tripy-plecs-de-llibre/

 





lunes, 21 de diciembre de 2020

Via ¿....? Al Follo. Tagamanent.

 Aquesta via aprofita l'espai entre les vies Espero A.E.G. i la IRMA. Va per una esquerda diedre sublim i despres per placa molt dificil. Tot en lliure prop del 7a, i obligat sobre el 6a/b.

Via completament equipada amb parabolts i rapelable, porteu friends fins al 3 o 4 de camalots.

Un flipe de via, pero no sabem ni nom ni qui l'ha obert. Una joia ben amagada a la vista de tothom!



jueves, 10 de diciembre de 2020

Via NATURA 2 a la Falconera del Garraf.

 Ja fa uns anyets vem anar a repetir aquest intens i expectacular itinerari. A mi hem va semblar de les mes dificils que he fet mai.

Tot i tenir molta logica , al reseguir tota l'estona un sistema de fisures,es molt aeria i desplomada.

Via molt atheltica oberta per Enric Lucas i Juan Lopez al 1980. No vegis quin nivell .

Pengo un parell de ressenyes antiges per si algu les vol comparar amb les actuals.El pendul no el vem fer.

La via Mediterraneo va molt aprop o resegueix una mica la Natura 2. Pero no en tinc dades de quina va ser primera.

Mes info aqui.  http://luichy-lanochedelloro2.blogspot.com/2017/06/la-falconera-natura-2.html


lunes, 30 de noviembre de 2020

Via IRMA al Follo. Tagamanent.

 Via molt contundent i vertical, amb algun pas molt obligat. A tots dos ens ha fet vibrar desde el començament fins al final. Brutal.


Hem fet l'acces per mitga del rapel, on com sempre deixem una corda per si de cas.I de seguida baixem a buscar l'espero A.E.G., pugem a la terrassa amb bones vistes sobre la valleta, impresionant.


Un cop aqui, tenim el diedre en desplom asegurat amb dos parabolts i amunt que es fa de nit.


Arribem a una terrasseta amb dos reunions, la nostre es la de la dreta. I ja veiem el taranna de la seguent tirada,on suem com perrus.Molt bona via.

Via completament asegurada amb parabolts, porteu un bon joc de micros i friens petits. 

Desconeixem els autors , als cuals felicitem per la molt bona via amb linies molt verticals i elegants.


lunes, 23 de noviembre de 2020

Via Overload al Follo.



Tornem a gaudir del bon microclima a les tardes de tardor a aquest bucolic raco del Montseny.
Despres de cercar el nostre objectiu sense exit decidim fer pla B i sortim per aquesta contundent via.


Hem accedit per mitga del rapel de 40 metres aeri.


Per arribar a la feixa amb balco i bon ambient, podem fer una canal molt vertical i plena de vegetacio, (No recomanable).
Millor escalar pel socol i accedir-hi escalant. Antigament algun pito protegia l'acces pero aquest ens el vem quedar a la ma fa molts anys.


El segon llarg  comença en baixada i surts al buit( sobre 6c) pero ben assegurada, amb molt ambient. Despres ja es mes humana fins al cim.


 Via completament equipada amb parabolts, es pot amanir amb joc de camalots fins el num. 4. Nomes s'ha d'anar amb compte al sortir de la R2 doncs hi ha un gran bloc suelto i fent equilibris.

L'itinerari va ser obert per en  Josep M. Parareda, Jordi Romeu i Pep Vila , el 27 de gener de 1985.