Via Esparragera al Tossal Rodó

Es la via mes emblematica de la paret. On els tres primers llargs van a buscar la xemeneia de sortida amb molt ambient i logica, sobre pasatges expectaculars i amb trams de roca descomposta que ens fara aguditzar els sentits.

Hi ha una senyera desdibuixada al seu peu a l'esquerra. Que ens fara de referencia per començar tant elegant itinerari.

Via oberta al 1972 per Eleuteri Navarro i Santos Lopez desde abaix i amb molts collons, doncs al encastament hi han bonics i vibrants passos obligats.

Via reequipada amb parabolts i reunions rapelables per Genis Hernandez. Nomes cal portar cintes i un bon joc de friends fins al camalot del 3.

 

Via Flops al Serrat de les Onze Hores

Via equipada l'octubre de 1984 per Joan Josep Sanchez . Amb burins i xapes inox casolanes que estan intactes i ens guiaran al llarg de tot el recorregut. Nomes que alla on mes falten fan no hi son.

L'itinerari es de concepcio FREE amb mentalitat d'anar al maxim, millor anar entrenats i molt sueltos amb grau alt.

 

El primer llarg es sobre roca molt descomposta i poc protegible pero molt facil. Compte!

Ens menara a una feixa comoda i d'aqui adalt per un festival de codols saltarins sense perdua.

Via elegant i molt recomanable . Porteu tascons i friends mitgans.

Espero de Salfores . Montsant.

Aquests dies d'hivern amb bon solet ens apropem a fer aquesta joia de via en un entorn de primera.

Aproximacio molt rapida i comoda desde la Morera del Montsant. Mireu el blog abaix enllaçat.

El cami passa a peu de via i sera molt facil de trobar.

Te una arrancada molt obligada i dificil doncs el primer parabolt es ben amunt.

El segon llarg ja no hi han casi expansions i si pocs pitons de l'epoca.

Compte al arribar a la R3 doncs la roca li agrada molt saltar abaix. Tipica de la regio.El llarg 4 el mateix.

Tot l'itinerari esta amb parabolts i pitons vells excepte el darrer que es encara amb reblons ben robellats.

La baixada es cap a l'esquerra per feixes fins a una corda fixa que rapidament ens deixa a peu de via.

 

Aqui ressenya del blog del Armand Ballart.

Oberta al 1988 per JMa Toset, A. Morales,J.Pradell i companys.

Començada els anys 70 i acabada amb espits.

Molt recomanable per dies d'hivern.

Porteu 16 cintes , cordinos i joc de friends.

Mes informacio aqui. https://www.klimbingspider.com/espero-de-salfores-montsant/

Via Llampec al Cigle Oest del Setrill

Via salvatge i contundent amb un tram final que fa escola.

Es una bona vibrada sobre codols saltarins i semiequipada amb un unic pito cap mitga via.

Amb trams un xic exposats ningu diria que es una via de la factoria Maso a la que ens tenen acostumats. Aquesta te l'has d'asegurar casi tota sencera amb pitons tascons i friends.

La xemeneia final tot i ser molt curta es ben elegant i molt dificil.

Del tot recomanable i a combinar amb les seves veines totes elles ben xules.

 Oberta al 1999 pels germans Maso.

Vies ¿.....? al Turó de l'Obaga Negra . Vacarisses

Aquesta primavera pasada en un dia de molta calor i vent passem una bona tarda ben distrets per aquests paratges perduts de la ma de deu.

Nosaltres accedim desde el Pla de Fideuer passant per una bretxa (pas del Lladres) i arribem a un coll que baixem per una pista cap a la carretera de Vacarisses, Trobarem els itineraris a la nostre esquerra. Seria el segon resalt rocos que veiem quan venim desde Barcelona anant cap a Montserrat. Crta de Terrassa a Manresa.Essent el primer la carena de Torrella.

Son uns bonics esperons rocosos que cauen cap el sud i l'est. Les vies fan uns 30 i 40 metres , unaltre de mes curta i facil. Equipades amb parabolts i reunions amb anelles. Ens dona que aqui es fan practiques o similar.

 A les parts inferiors predominen els passos llisos sobre argiles vermelloses, mentre que al capdamunt la roca es conglomerada de color blanc i bona qualitat. Aptes per apendre a escalar sobre materials amb cascarilles i no sempre compactes.

Porteu cintes , friends i estreps.

Sembla que van ser equipades per membres de proteccio civil de Vacarisses entre els anys 2004 i 2005.

Via Josep Alaix a la Falconera .Sant Llorenç de Munt

 

El Josep Alaix va ser un grandisim pioner de l'escalada a Catalunya.

Els germans Maso els hi dediquen una honorable via a on van escalar la primera via mal anomenada TIM.

Es la primera via començant per l'esquerra i de les darreres obertes  en tan prolífica carrera d'aquets parell de bons gourmets.

L' itenerari es troba completament equipat amb bolts i pitons essent una via  amb un acces i retorn molt rapida de fer. Amb el que omplim una matinal hivernal abans d'anar al curro.

Per ser Sant Llorenç de Munt la roca es força bona, comparat a altres indrets.

S'ha de felicitar als opertutistes per tan ben trobada linia 

Deixo un enllaç amb mes info del mestre.

https://rocacalenta.com/2020/05/josep-alaix.html

Via Barceloneta o del espolon.Chani a la Falconera del Garraf.

 No se quants cops he fet aquesta bonica via i no se quantes mes la repetire, doncs mai em canso d,ella. L,he fet desde fa molt de temps i en diferents circunstancies.

Pero sempre he seguit el cami equipat que hi ha ara i que res a veure te amb l,original.

Ara es troba reequipada amb parabolts PLX ,pero en realitat poca cosa tenia en la seva epoca quan es va obrir.

 De fet comentant amb ell la jugada nomes hi havia un buri. Cosa que ja sol passar amb molts itineraris donada la manera d,equipar i escalar d,aquells anys de descoberta.

Doncs aixo, que del itenerari original al que acostumem a escalar hi ha una gran diferencia.

Aqui en una restauracio de la variant.Fa uns anys.

Gracies a la bona amistat de la M. Cots i d,aquesta amb en J.Alvarez en Chani aconsegueixo la ressenya original que penjo aqui perque quedi pales per on anaba originalment.