Via PM 92 al Follo

Quina via mes interessant, ens ha flipat molt a tots dos. Ben sorpresos nomes fer l'entrada,que es pot escaquegar per un arbre a peu de via, sino es ben dificil.La via tira molt pel dret amb pasos que no baixan de dificultat en cap moment, nomes una mica arribant a la R1 i al sortir de la mateixa.

L'acces el fem per mitga del rapel, molt aeri i amb ambient.On deixem una corda per si de cas.Un cop a terra tirem un centenar de metres cap el nord. Esquerra mirant la pared.

Hi ha una inscripcio a peu del itinerari, cada cop mes feble, pero es veu be.

L'entrada es ben durilla i ja et posa a puesto per la resta del paseig vertical. La via es molt bona i la recomanem al 100%. Una joia molt ben trobada.

Es troba completament equipada amb parabolts i la podem amanir amb un joc de friends.No sabem quins son els operturistes,als qual felicitem per la troballa.

1em 0; text-align: center; ">

Via dels Invisibles a la Paret dels Pals. Sant Llorenç de Munt.

Avui quedo amb mi mateix i ens anem a fer la bonica via dels Invisibles. De rapid acces, doncs es la primera paret que trobem al costat de la Miranda de la Falconera. En principi es l'única via que hi ha a la paret.Aixi que no ens equivocarem de via.

El acces per la canal es ben frondos i una mica perdedor doncs, no es veu res fins arribar a un poste de la llum de fusta. Aqui flanquegem per una microfeixeta fins a peu de pared. Es fàcil de trobar doncs, és un diedre evident que arribarem per mitga d'un socol.

La via es ben elegant i divertida, amb bona roca i molt ben assegurada. Un gaudir en tots els sentits.

Tot i ser curta ens omple una tarda d'estiu o un mati d'hivern.

A la R1 trobem el pot registre que no podem omplir doncs, és tot moll a causa de les pluges. Via equipada amb espits en bon estat i molt ràpida de fer ja que, nomes necessitarem deu cintes. De passos variats, el primer llarg discorre per un diedre vertical amb bona roca i el segon travessa una placa amb trams de roca variable pero sanejada el dia d'avui.

La via va ser oberta per Oscar i Albert Maso Garcia els dies 23 i 29 de juliol del 2006.

Via Abbey road a la Paret Oest del Cap de Mort. Sant Llorenç de Munt

Via molt maca sobre un mur molt estetic i vertical, , amb un flanqueig estrategic a mitga alçada..

Molt ben equipada amb espits i amb bona roca.

La via es molt elegant i la recomano. Oberta pels germans Masó el 2000.

Jo he pujat ben amunt a una alçina mes gran i he fet uns 50 metres aprox. Molt aprop del cami.

Mes info de la zona aqui. http://www.santllors.com/sector.php?id=109&zona=1

Via QUIMERICA LAXITUD a la Paret de l'Os .Sant Llorenç de Montgai.

La via ens ha agradat molt i la recomanem.

El darrer llarg el fem per la travesia de los dioses, aixi que ens queda per la propera.

L'ESQUENA DEL PUIGSACALM XIC O ARESTA SUD

Estrenem la tardor amb aquesta bonica i elegant Aresta.

Fem l'aproximació des del coll de Bracons, passant per la font Tornadissa i just abans d'arribar al cim del Puigsacalm trobarem un trencall a la dreta on comença el camí del Pas dels Burros, esta indicat en un poste que ens menara al peu d'Aresta.

Aquesta via ja havia sigut ascendida en el passat, més o menys seguint el traçat actual. Gràcies amb la neteja i equipament actual es pot reseguir amb molta seguretat. Via completament equipada amb parabolts i químics.

A l'última reunió trobarem un pot de registre despres queda una petita grimpadeta fins al cim del Puigsacalm Xic de 1491 metres.

Gràcies als equipadors Ramon Rius i Ivan Ruiz al desembre del 2019

Us deixem les resenyes de l'Ivan Ruiz i del Quim Gil d'aquest entorn tant sublim.

Via NUC sortint per ILLARGIA, al Contrafort de la Dent d'en Rossell. Queralps

Via molt ràpida i molt recomanable per quant tenim poc temps o donen tempestes a la tarda.

Aproximació molt còmoda i bona part a l'ombra per aquests dies de canícula total. Agafem camí de Núria i ens desviem cap a la variant del Dui, un cop passem un oratori i una font, estem atents per pujar bosc amunt seguint fites fins la tartera que ens mena a la base de la paret.Ara estem a la part dreta i la nostra via es al altre canto esquerra.

La idea original es fer la via ILLARGIA d'en Gustavo Mañez però, veiem una via nova que va a parar al mateix relleix, dos llargs més amunt i que surt ben elegant més a l'esquerra per un diedre, és la Via NUC. Oberta per en Ferran Rodríguez i en Victor Fernandez el 15/02/20.

El darrer llarg el fem sortint per la via ILLARGIA. No rapelar per la instal·lació de la mateixa via, es una encigalada. Es millor seguir crestejant amunt i baixar caminant o en rapels de 30 mt per la via Quarcita, més a la dreta.

Via semi equipada, es pot amanir al gust de cadascun. Porteu un bon joc de camalots fins el num 3.

Via Fernandez Molero a la Roca Monera. Farena

  Molt bona vieta a l'ombra, molt athlética i força elegant. Hem gaudit com crios!!

Molt poca cosa a dir que ja no hi siguin a altres blogs o guias. Els graus antics estan força desfaçats.

L'entrada es força dura i es molt mes que un cinque sup. En lliure deu rondar sobre el 6bsup o semblant.

El que si que crec que es mes recomanable es baixar caminant pel darrere, doncs la paret desploma moltíssim.

L'aproximació es molt curta i es fa désde el pàrking de Farena en uns deu minuts.

Molt recomanable per aquets dies d'estiu, i despres a banyar-se al toll de l'Olla. 

Via completament equipada amb parabolts i pitons, porteu joc de camalots pels mes necessitats ,una plaqueta recuperable i abric.

Pengem la ressenya den Josep Santasuna que es la mes semblant i acctualitzada. Del seu blog La Cordada Centenaria.

Via oberta per en J. Fernandez Casas i Julian Molero Briones el març del 1963.