Via Influencers de lo Inutil al Mollo del Mig (Via Nova)

  El 1961 en Lionel Terray ens regalaba aquest llibre que no necesita cap tipus de presentació.

Amb aquesta modest itinerari li fem un petit homenatge,

Abans de recuperar uns itineraris perduts en l'espai-temps anem fent aquestes modestes vietes pel gaudi de tothom.

El dia 17 d'octubre del passat 2025 li fem un primer assalt resultant un primer llarg ben elegant.

Com resta gairebe fins les 15 hores a l'ombra no li fem un segon pege fins ben entrat l'estiu i amb onada de calor inclosa el dia 2 de juliol del 2026.

Aquest segón dia enllestim la via peró en Joan al recuperar el segón llarg s'adona de l'existencia d'un niu amb un ou. I com som millors que tota l'administració de Catalunya juntes no el publiquem fins passat un temps raonable.

La trobarem abans de la via de L'Exiliat. 

Oberta per Joan Vidal i Sergi Villar el 2 de juliol del 2026. Parabolts i pitons.

Porteu joc de totems o similar.

Via Escalfa Caps sortint per VacaBruna al Rocs del Capó. Vall de Carlat

 Anem a fer la nova via al Roc del Capó i la trobem ocupada. Comentem la jugada i ens hi fiquem a la Nova d'en Grau i amics.

No portem ressenya ni sabem cap on tira aixi que mes divertit gaudirem els pasos.

Via semiequipada  del tot logica que va entre desploms i sostres a cercar els pasos mes bonics i elegants.

Oberta per Josep Grau, Joan Cardona i J.Quellos aquesta setmana. 

Amb el joc de totems i algun numero repetit ja farem.

El darrer llarg s'ha de desgrimpar fins una xemeneia o fer un curt rapel. Nosaltres optem per fer la darrera tirada de la nova Via VacaBruna dels Rumba Team.

El nom de la via ve donat perque la xemeneia molt vistosa la tenia clixada desde feia temps i la volia obrir. Com les cordades van per feina al final la via veina va per les plaques de la dreta. Aixi que sense gaire escalfarse el cap i en un pim pam queda amb els companys i feina feta. Encara li queda algun retoc.

Del tot recomanable!

Via GAM a la Mòmia

 Fa poc ens va deixar el Gran Josep Manuel Anglada i amb aquest paseig vertical li fem un sentit homenatge.

La via va ser oberta el 10/10/1965 just per en J.M. Anglada, Eli Vergés, Ramon Albert, Jesús Busquets i José Luis Rincón i ara fa poc el 13/6/26 en Jordi Ceballos, Robert Corell i Alexis Forcada li han fet un petit rentat de cara restaurant alguns burins per parabolts. Encara li resta caracter doncs les peces son ben robellades.

Nosaltres el tercer llarg(Bonissim) l'hem fet en dos. El darrer tambe es pot partir en dos.

Material 20 cintes, escanyaburins, totems, tricams plaquetes recuperables, una clau anglesa, etc.

Bona vibrada que recomanem per una matinal amb bon sol de primavera o tardor. Tardes d'estiu ombra a les 12:30 aproximadament.

Més i millor info aquí. https://rocacalenta.com/2026/06/gam-momia.html?fbclid=IwY2xjawSyBUxleHRuA2FlbQIxMABicmlkETBiZDY4QzZ4RXIzUGNiYjJWc3J0YwZhcHBfaWQQMjIyMDM5MTc4ODIwMDg5MgABHuM65bOrkfsncyTOmDfXyiT4QCRkKw_3pJYFC5suSWRptLhFGRWg4QnwiBTs_aem_SX0JvQTkstrCvHqqDwRgwg

Agraït al filldepute que ha anant afloixan gairebé la meitat dels parabolts amb una clau anglesa. Ets un putu càncer per aquesta terra.

Entrada Directa a la via de la Savina.Mollo Gros

 Patim una onada de calor que deunido i anem a la recerca de bona ombra i millor roca.

Avui ens apropem als tres Mollons on sempre hi queda alguna per descobrir.

Fa temps i en dia molt rufol vem entrar per la original a la via de la Savina i ara li hem entrat per la Directa. Molt més dificil i vertical.

https://share.google/1Ptj6qMD2UPWeQzMU

Ens agradat molt i la trobem del tot recomanable.

Ara hi ha a sobre una esportiva que marxa a la dreta. La nostre amunt amb pit i cullons!

El segon llarg creiem va amunt i a  l'esquerra, peró ja li farem un rentat de cara i algun pitó més unaltre dia.

La trobarem completament equipada amb parabolts i pitons. Amb un joc de friends ja farem.

No tenim dades dels autors ni l'epoca en que es va obrir.

Via Normal al Sentinelleta i el Fusellet

  Ahir amb plena onada de calor ens apropem a fer aquestes agulletes infinites per de sota de Sant Jeroni.

Un lloc que feia decades que no hi visitava.

Abans d'arribar al Cim de Sant Jeroni tombem a l'esquerra a cercar el Coll de les Pinasses i un cop adalt de tot les agulles les tenim per desota nostre.

Amb intuició motoserra i "cortacesped" baixem amb molt de cura i alguna grimpada a la bretxa est de l'agulla. Acces trambolico!!

Encordats nem baixant una mica per la canal fins trobar un paset (entre extraploms) de psicobloc, pero sense aigua ni mar.

La trobem completament desequipada (hem deixat un pitó cassolà).

Amb alguna baga i el totem lila ja farem.

Al cim no hi ha res, només una savineta que es mou i abaix. Molt de compte!!

Oberta per J.Monterde i J. Barberà el 25-10-1970.

Creiem fer la cuarta repetició.

Via ?? a la Peña de las Zorras

 Darrer dia de vacances i ja de tornada fem una parada a les Torcas de Chodes per fer la darrera via després de 17 dies seguits escalant.

Amb poca aproximació fem una via completament equipada amb parabolts i a l'ombra que ens mena al cim d'aquesta agulla altiva.

Fem uns 40 metres i rapelem pel mateix costat. 

Per la propera queda pendent la seva elegant aresta oest.

Normal a la Aguja de la Hermita

 Per acabar avui fem aquesta elegant aresta.

Només trobem un pitó a la R1.

Descens rapel de 30 metres.

Desequipada