Via Feneruí a la Paret de Serradillo. Alins.

Després de varis dies seguits escalant per la bonica Vall d'Isabena fem, per descansar, aquesta elegant i fàcil  via. 

Aproximem des d' Alins pel GR que baixa. Passat el coll tombem a la dreta i en uns 20'  i serem a peu de via. Pugem un petit socol i arribem a la R0.

La linia esta molt ben trobada doncs, va per unes plaques tombades sempre a la recerca del millor de la paret ja que hi ha molta vegetació. 

Un cop acabem les dificultats encara ens queda arribar al cim per una bonica i aeria aresta ,millor anar encordats encara que fàcil. Ens menara al següent coll el qual agafem cap a la dreta i en breu  tornem a ser a Alins.

 

Via oberta per Óscar Alemán, Israel Pérez i Francesc Canyameres el 2018.

Completament equipada amb parabolts , porteu un joc sencer de totems per assegurar algun pas.

Ràpida , assequible i recomanable.

Via Tu Madre se subió a un ciruelo al Tossal de la Font

                               

Això si que es un bon homenatge a un dels millors còmics que hem gaudit al llarg de la nostra història.

L'acudit de l'Eugeni quedarà com un dels millors i en Rogelio Nebot ens ho ha regalat amb aquesta elegant línia oberta en una vall tranquil.la i ben bonica del prepirineu d'Osca.

Aproximació molt ràpida i fàcil ens mena a peu del esperó on comencen dues vies. La nostre es la de la dreta. 

Al ser completament una via equipada amb parabolts gaudirem molt.  A més a més és un lloc molt tranquil tot i tenir la carretera al costat. Vam passar un bon mati de tardor. 

R2 desequipada, nosaltres la fem amb els totems més grans.

El descens seguim l'aresta cap a l'oest (esquerra) fins una fita que baixarem sense camí definit fins al coll on conectarem amb el GR i cap l'esquerra per un pedregal incomodo cap al cotxe.

Esperó A.E.G. al cingle del Folló (Sudoest).

 Ara que tenim la tardor aprofitem per fer una  matinal a aquesta caótica cinglera.

Fem una comoda aproximació caminant per dalt. A la recerca d'aquesta vistosa proa de vaixell-

El primer llarg el fem grimpant fins la comoda feixeta(Balconet) de la R1 amb molt de compte.

D'aqui tenim accés a la via Oberload (n.56) per l'esquerra en baixada que, aquesta no es la nostre via. I recte amunt el nostre bònic i elegant esperó (n.55)

La via la fem en dos llargs d'artificial amb sortidetes fàcils i de bon fer.

Via completament equipada amb parabolts i espits.

A l'arribar al cim en un no res ja hi som al cotxe.

                                                                       

Itinerari molt recomanable, obert a l'abril del 1976 per Jordi Basset, Miquel Blanché, Lluis Oliver, Pere Pujol , Andreu Romeu i Joaquim Serra de l'Agrupació Excursionista de Granollers.

Va ser la primera via oberta aquesta magnifica cinglera.

Via Paret dels Monjos.(Renom).a la Roca de les Onze Hores.

Via contundent i dura , que fem una matinal d'agost entre tempestes. Molt clasica en la seva epoca, oberta per Enric Renom,Angel Colome, Josep Melo i Francesc Alavedra al 1969.

Situada a la dreta de la Tercera Republica.

Comença per una alzina fins agafar el primer spit a la dreta. Despres fort extraplom amb tendencia a la dreta. Sortida elegant fins la primera reunió. Aquest primer llarg originariament era expo en sise grau.Pero com sempre hi havien fortes caigudes es va optar per ficar una assegurança de mes.

De la segona reunio se surt a cercar un bloc gegant calcari (expo). I despres passem de llarg una reunió de burins amb tendencia cap a la dreta i amunt fins aprop de la Janis Joplin.Reunió sobre gran bloc .

 

D'aqui ja sortim a la nostre esquerra sobre roca ja de bona qualitat fent uns pasatges molt dificils i obligats. 

Via 28 linia de punts.

Itinerari completament equipat amb burins i parcialment restaurat amb spits en estat precari.Porteu alguns tascons mitgans i petits. Roca en algun tram a controlar. Compte!!

Via Juventus A.C. a la Carena de Torrella. El Cairat

Avui per fi puc quedar amb mi mateix i ens anem a correcuita a fer aquesta distreta via.

Donen pluges  cap el migdia i arriben puntuals , aixi que sense demora aixi fem.

Itinerari completament equipat amb espits i com no pels Germans Masó .Porteu algun friend mitga per la sortida a la dreta.

Via recomanable en un entorn molt tranquil, sempre que tinguem molta cura amb el rocam.

El descens el faig reseguint la carena planera cap el Coll del Pla del Fideuer i aixi baixo per la pista i m'estalvio el bordar dels gossos. 

 

Via La Donada al Plà de Fabregas (Rupit)

 

 Quines  joies de vies que ens te guardats aquests bonics racons d'Osona.

Desde que va sortir publicat al Vertex ja fa uns anyets l'hi tenia moltes ganes!!

La trobarem tota a l'ombra i la gaudim el darrer dia de juliol amb aire fresquet.

L'aproximació es rapida de fer , com a referencia anirem al sentit contrari del Grau de Saltabocs i baixem amb molt de compte pel Grau del Forn. Les branques a les que ens agafem es trenquen i no ho sembla!

La via es equipada amb bolts de 0'8 i un pitó.

 

El primer llarg va per una canal amb algun bloc de pedra inestable que em de tenir molta cura, desequipat.

El segon llarg el partim en dos. Molt mes comode per nosaltres.

Itinerari obert amb molta elegancia per Pere Martinez els dies 19 i 20 de Juliol del 2011.

Porteu joc sencer de camalots fins el num. 4 

Via la Gran Estampida .Plaques d,Ampriu.

 Intentem reseguir aquesta via pero ens trobem varies mes d,equipades i fem una combinació de elles. 

La primera reunió no la trobem i fem dos llargs seguits. 

En la teorica linia ens desviem cap a dretes , doncs ens trobem un vesper amb ganes de xirinola.

Darrer llarg el bolt es darrere d,un pi i no es veu dese la R 3.

Fem aproximació desde el telecadira del Amor. 

Descens evident a cercar un cami , amunt i cap l'esquerra que en breu ens deixa de nou al telesella.

Via oberta per Nacho Mazarroyo i Lorenzo Pueyo el 09 del 2013.

Porteu joc de friends .