Via Escolà Bernad a l,Agulla Amagada de la Castellassa

 Via que tot i ser molt curta ens omple una tarda de moltissima calor. Al ser dins d'una canal sembla més espeleo que escalada. Si porteu frontal pels primers metres molt millor.

Fem aproximació per la ferrada Luky Txei i a mitga alçada aproximadament, trobem una reunió amb químics.

Agulla en un entorn sublim i amb un ambient molt trànquil. 

La roca en general es bona excepte arribant a dalt, compte. 

Amb un bon joc de friends i unes 8 cintes ja farem. Reunió del cim amb parabolts amb cadena preparada per rapelar, 20 mts.

Una via molt recomanable , a l'ombra tot el dia i tots els dies del any.

A escalar que el món s'acaba nois!!

Via dedicada pels Germans Masó a la parella Albert Escolà i Paquita Bernad, membres del TIM de sabadell.

Via Lady Lister al Molondro

 

Donen tempestes de tarda puntuals i anem a fer matinal ràpida a la paret del  Molondro dels Banys de Panticosa.

La via es molt recent i encara no sabem el nom, no més que es oberta pels membres del Sendero Limite i això es garantia d'èxit.

El Molondro es ben visible desde el parking i te unes formes arrodonides que li donen el seu atractiu.

L'aproximació seran d'uns 15 minuts, al arribar al camí dels MACHOS  deseguida trobarem el contrafort del Molondro, passarem arran d'una canal fosca i parabolts ben visibles que es l'inici de la via.

                                        

                                                                 1r Llarg

Tot i tenir els llargs molt tumbats i fàcils te resalts ben interesants, molt ben trobats i netejats .

2n i 3r llargs de transició en busca de la paret.

                                                                    4t Llarg

                                                                           5è Llarg

                                                                            6é Llarg

                                                                7è Llarg

                                                                    8é Llarg

                                                                   Darrer llarg

Ataca el seu contrafort Sud en tres llarguets per deprés passar el millor pany de la paret fins al cim, sempre cercant  trams elegants i verticals. Molt recomanable.

Via completament equipada amb parabolts de diferents mides. No mes calen 7 cintes i bagues de reunió. Llargs màxim de 20 o 25 metres.

                                

Descens rapid pel cami dels MACHOS. Aproximadament en 30 minuts ja estem al refugi. 

Un cop publicada la via pels operturistes deixo aqui l'enllaç. http://senderolimite.blogspot.com/2022/06/via-lady-lister-al-molondro-del.html

Via el Somni d'un Timit a la Falconera del Garraf.

Per aquests dies d'estiu anormal en plena primavera, es una via força recomanable donat l'atemperament del mar "encara fresc" .

L'acces el farem desde el Pas de la Mala Dona accedint per la passarel·la fins al port.

Fem el primer llarg de la via La Falconera, però abans d'arribar a la primera R tirarem a la dreta en lleugera baixada fins un rellegeix on trobem la R1 d'aquesta bonica via.

LLarg 1 de la Via la Falconera.

De la primera reunió baixarem protegits per un burí en molt bon estat. Pas maco i elegant fins a una feixa que seguirem a la nostra dreta, passem un petit diedre i després en una lleugera pujada anem a buscar una feixeta que, protegits per un pitó en bon estat arribarem a la R2.

R1 desde el flanqueig del llarg 2.

 

                                     

                                                                    

                                                                         Llarg 3
 

El llarg 3 arrenca   amb passos bonics fins a un extraplom protegit amb un bolt , aquí ens passem amb  la lògica cap a la dreta i seguim per uns blocs superposats formant un esperó fàcil fins la R3, a la dreta de l'esperó. 

                                                         

Aquí tenim el dubte de si ha caigut el terra de la Reunió de burins doncs, està en un extraplom sense cap sentit i difícil d'arribar. La fem en una còmoda feixa a la dreta amb un bolt i un pitó.

D'aquí sortim amunt amb passos força macos fins tornar a la línia del esperó i seguim per placa fins que acabem amb un diedre fàcil però terrós i ja en comú amb la via de la Falconera amb la qual comparteix la R4. De fet, aquesta és una variant reequipada, l'original anava a l'esquerra per una gran cova.

Sortim directes a cercar el químic i el pitó, per després  escollir si seguir amunt per la sortida original "encara amb burins" o anar cap a l'esquerra a fer el darrer llarg de La Falconera.

Via molt recomanable i elegant sobre bon calcari marítim i ben assegurada amb parabolts i pitons en bon estat, excepte el darrer llarg. Porteu un joc de totems.

No pateix cap tipus de restriccions.

Oberta el 1983 per Toni Pérez, Alfonso Gracia, J.L. Anaya i Oriol Batallé.

Via Diedre Vallès a la Punta dels Cavalls.

 

 Fot una calorada inusual per l'epoca i ens anem a cercar la bona ombra matinal a la Punta dels Cavalls.

Via molt elegant i amb pasos de qualitat  , donada la bona roca en tot l'itinerari.

 

Porteu un bon joc de friends amb peçes grans i moltes cintes.

La via es troba equipada amb algun pito i poca cosa mes.  Un bon tac de fusta , pero inaccesible pels esbarçers.

No sabem pas ni els operturistes ni la data de tant bonic itinerari.

Via Cafe Copa i Caliquenyo a l'Agulla dels Pelats

  Acaban d'obrir aquesta via i de seguida que venim a gaudir-la. 

S'ha fet moltissima netega i un molt bon equipament, fet que esdevindra una clasica.....vull dir , es fara molt i molt.

Recomanable i elegant. Recorrer un bonic espero compartint-lo amb altres vies veines.

Es troba totalment equipada amb parabolts de diferents colors (segons el llarg) i ponts de roca amb cordinos.

Via oberta aquesta primavera del 2022 per A.Sans, Jose M.Escart i J.Godoy.

A la ressenya fica Cafe Copa i Puro originalment, ara queda rebategada com a Caliqueño.

Via Secció de Geografia i Ciéncies Naturals del Centre Muntanyenc i de recerques d'Olesa a la Talaia de les Espases

Les Espases de Sant Salvador tenen la llegenda de ser de foc , les quals caigueren del cel com a resultat de les pregaries dels cristians per a vencer i foragitar els musulmans invasors. 

Aquest monolits formen part d'un excepcional aflorament d'una llarga veta de roca que s'inicia a prop del torrent de l'Afrau i fineix al turó de la Burrumina, al vessant nord-est de la serra de Collcardús.

Aquest rocam, un conglomerat blanquinos en el qual abunden els còdols de quars, és conegut amb el nom de pedra foguera.

Via que recorre la perfilada aresta oest de la Talaia, a la base de la qual s'acccedeix de del Ciri de Sant Salvador. Per mitga d'un bon cami pasat les primeres agulles i on comença el crestall. Em de continuar uns 5 minuts amunt i tombar a la dreta. Aquest ens deixara en la aresta amb vistes expectaculars.

Ruta elegant i bonica de roca saltarina i agresiva , que fem una tarda de primavera.

Va ser dedicada pels Germans Masó al grup de joves i entusiastes muntanyencs d'Olesa de Montsserrat conduits per Joan Soler Girones , els quals estimen els sseus entorns i ho demostren àmpliament amb els acurats estudis que realitzen dels seu elements naturals i humans.

 Oberta els dies 17 d'agost i 14 de setembre del 2013 per Òscar i Albert Masó.Via completament equipada i recomanable.

Descens desgrimpant la via normal amb molt de compte.

Via Francès i no res a l'Agulla de coll de Tanca.

 Impresionant estil per part dels aperturistes. Una lliço de via en tants pocs metres.  Nomes trobarem un pito que ens protegira al segon llarg la sortida a la feixa cimera.

Roca de primera......osigi que la mires i es la primera que salta abaix.

La gaudim una matinal de primavera abans d'anar a la feina.

Porteu de tot fins el Camalot del 5 ,pitons varis i tascons mes bages savineres.

Via oberta el 1995 per Josep Puig, Martí Puig i Amadeu Pagès.

Va ser dedicada a una baga que van fer els francesos i que no deixaben entrar als camions de fruita al seu país.