dilluns, 21 de desembre del 2020

Via ¿....? Al Follo. Tagamanent.

 Aquesta via aprofita l'espai entre les vies Espero A.E.G. i la IRMA. Va per una esquerda diedre sublim i despres per placa molt dificil. Tot en lliure prop del 7a, i obligat sobre el 6a/b.

Via completament equipada amb parabolts i rapelable, porteu friends fins al 3 o 4 de camalots.

Un flipe de via, pero no sabem ni nom ni qui l'ha obert. Una joia ben amagada a la vista de tothom!



dijous, 10 de desembre del 2020

Via NATURA 2 a la Falconera del Garraf.

 Ja fa uns anyets vem anar a repetir aquest intens i expectacular itinerari. A mi hem va semblar de les mes dificils que he fet mai.

Tot i tenir molta logica , al reseguir tota l'estona un sistema de fisures,es molt aeria i desplomada.

Via molt atheltica oberta per Enric Lucas i Juan Lopez al 1980. No vegis quin nivell .

Pengo un parell de ressenyes antiges per si algu les vol comparar amb les actuals.El pendul no el vem fer.

La via Mediterraneo va molt aprop o resegueix una mica la Natura 2. Pero no en tinc dades de quina va ser primera.

Mes info aqui.  http://luichy-lanochedelloro2.blogspot.com/2017/06/la-falconera-natura-2.html


dilluns, 30 de novembre del 2020

Via IRMA al Follo. Tagamanent.

 Via molt contundent i vertical, amb algun pas molt obligat. A tots dos ens ha fet vibrar desde el començament fins al final. Brutal.


Hem fet l'acces per mitga del rapel, on com sempre deixem una corda per si de cas.I de seguida baixem a buscar l'espero A.E.G., pugem a la terrassa amb bones vistes sobre la valleta, impresionant.


Un cop aqui, tenim el diedre en desplom asegurat amb dos parabolts i amunt que es fa de nit.


Arribem a una terrasseta amb dos reunions, la nostre es la de la dreta. I ja veiem el taranna de la seguent tirada,on suem com perrus.Molt bona via.

Via completament asegurada amb parabolts, porteu un bon joc de micros i friens petits. 

Desconeixem els autors , als cuals felicitem per la molt bona via amb linies molt verticals i elegants.


dilluns, 23 de novembre del 2020

Via Overload al Follo.



Tornem a gaudir del bon microclima a les tardes de tardor a aquest bucolic raco del Montseny.
Despres de cercar el nostre objectiu sense exit decidim fer pla B i sortim per aquesta contundent via.


Hem accedit per mitga del rapel de 40 metres aeri.


Per arribar a la feixa amb balco i bon ambient, podem fer una canal molt vertical i plena de vegetacio, (No recomanable).
Millor escalar pel socol i accedir-hi escalant. Antigament algun pito protegia l'acces pero aquest ens el vem quedar a la ma fa molts anys.


El segon llarg  comença en baixada i surts al buit( sobre 6c) pero ben assegurada, amb molt ambient. Despres ja es mes humana fins al cim.


 Via completament equipada amb parabolts, es pot amanir amb joc de camalots fins el num. 4. Nomes s'ha d'anar amb compte al sortir de la R2 doncs hi ha un gran bloc suelto i fent equilibris.

L'itinerari va ser obert per en  Josep M. Parareda, Jordi Romeu i Pep Vila , el 27 de gener de 1985.



dilluns, 16 de novembre del 2020

Via ESPERO FREIXAS-PERES als PLECS DEL LLIBRE S.LLORENÇ DE MUNT.

 Via tot i ser curta molt bona he intensa. Es pot combinar si ens quedem amb gana amb la bonica tambe TRIPY,molt recomanable !

Oberta el 1978 per en Santi Marzo i Francesc Peres i reequipada al 1992 per Xavi Grane. Bons parabolts i un pito.



Aquest itinerari va per un bonic i vistos espero molt elegant i aeri amb bones vistes sobre tot el Valles.



Ens ha sorpres a tots dos, pero sobre tot el darrer llarg amb el que hem vibrat moltissim.


Porteu un bon joc de Friens i microfriends. A mes de com posa a la ressenya algo mes, que nosaltres no en gastem!! Sang freda una mica.



Aqui una foto de la via Tripy una tarda d'estiu amb bona ombra.

Aqui molta mes informacio i de confiança.https://jaumegrimp2.blogspot.com/2016/12/espero-freixas-perez-als-plecs-de.html

divendres, 13 de novembre del 2020

Via ESPERO VOLL-DAMM a la Meda Gran.LA MORA COMDAL

Aprofitant l'estiuet de tardor ens apropem a fer aquesta bonica i recomanable activitat. Aquest petit massís compte amb les primeres vies obertes a tota la comarca del Solsonès. Si bé la roca en general no és molt bona, el lloc en si és d'un gran interès paisatgítstic, sector bucòlic i ferèstec com pocs.
Via molt ben trobada amb una línia molt elegant i força vertical, però a la vegada segura i ràpida de fer.
La via tot i ser nova està força sanegada i ben segura, només una llastra arribant a la R2 i a l'arribada al cim. Rocam que millor anar amb cura.
L'aproximació molt ràpida i comoda en uns 40 minuts.
                                                                                     
                                       

 L'orientació es sudoest amb la qual cosa tenim ombra al matí i sol a la tarda. 

L'entorn és sublim i les vistes un espectacle en tots els sentits.

Es troba perfectament equipada amb parabolts i pitons, no cal dur res més! R2, R4 i R5 és pot rapel·lar.

Itinerari obert per Joan Vidal en solitari en vàries jornades, acabant el 24 d'octubre del 2020.
Referent a la guia antiga del Solsonès hem trobat que no coincideix cap nom d'agulla amb el que indica la ressenya. Es a dir, no la feu servir per situar-vos.

divendres, 6 de novembre del 2020

Via Pell Roja a la Mola de Lord.

Aquests dies de tardor suau ens acostem a fer la bonica i contundent via Pell Roja a la Mola de Lord. En un entorn brutal i força tranquil.
Aproximació curta i en baixada, que més volem!!! Hi ha una petita agulleta a mitga paret que prendrem com a referència.
El primer llarg es força elegant i vertical. Si voleu protegir l'entrada porteu un Camalot del 4 o 5 fins arribar al primer parabolt. Aquesta tirada ens porta a una feixa amb vistes increibles.
A partir de la R1 la roca canvia una mica i hem d'anar amb compte, sobre tot al sortir de la R2 i al arribar al cim.
Via oberta per Joan Vidal el 24 /08 / 2012 i equipada amb pitons i parabolts. Porteu unes 15 cintes si ho xapeu tot i uns friends petits i mitxans si voleu anar més tranquils. Sobre la graduació en lliure surt com a 6B/C més o menys.
La recomanem no.....losiguiente!!

dijous, 29 d’octubre del 2020

Via AXIS MUNDI a la Serra de Busa.

Molt bonica via que, ens ha sorprés per la bona roca que té i lo ben assegurada que està. En un entorn ben tranquil i sublim.
L'aproximació l'hem fet pel camí que marca la ressenya però, a l'alçada d'un contrafort i a sobre del mateix, es perd molt per l'exuberant vegetació. Crec que és millor anar per la pista a buscar la canal del Rial.
La via comença per un esperonet ben elegant i molt ben protegit que ens mena a una feixeta molt sorrenca, una corda fixe ens solventa aquest tema.
El segon llarg també molt elegant ja que, va a buscar un diedre ben xulo.
El darrer llarg és sublim, començant per un bon desplom i acabant en diedre ben vertical tot plegat. Un gaudir pels sentits si després l'amanim amb els regals que ens dona la tardor al altiplà on acabem el llarg. Via completament equipada, amb parabolts i pitons , només cal portar camalots fins el num. 3 , si voleu assegurar alguns trams del llarg 2.
Via oberta pel Joan Vidal en solitari el març del 2015. Recomanable al cent per cent.

dimarts, 20 d’octubre del 2020

Via PM 92 al Follo

Quina via mes interessant, ens ha flipat molt a tots dos. Ben sorpresos nomes fer l'entrada,que es pot escaquegar per un arbre a peu de via, sino es ben dificil.La via tira molt pel dret amb pasos que no baixan de dificultat en cap moment, nomes una mica arribant a la R1 i al sortir de la mateixa.
L'acces el fem per mitga del rapel, molt aeri i amb ambient.On deixem una corda per si de cas.Un cop a terra tirem un centenar de metres cap el nord. Esquerra mirant la pared.
Hi ha una inscripcio a peu del itinerari, cada cop mes feble, pero es veu be.
L'entrada es ben durilla i ja et posa a puesto per la resta del paseig vertical. La via es molt bona i la recomanem al 100%. Una joia molt ben trobada.
Es troba completament equipada amb parabolts i la podem amanir amb un joc de friends.No sabem quins son els operturistes,als qual felicitem per la troballa.
1em 0; text-align: center; ">

divendres, 16 d’octubre del 2020

Via dels Invisibles a la Paret dels Pals. Sant Llorenç de Munt.

Avui quedo amb mi mateix i ens anem a fer la bonica via dels Invisibles. De rapid acces, doncs es la primera paret que trobem al costat de la Miranda de la Falconera. En principi es l'única via que hi ha a la paret.Aixi que no ens equivocarem de via.
El acces per la canal es ben frondos i una mica perdedor doncs, no es veu res fins arribar a un poste de la llum de fusta. Aqui flanquegem per una microfeixeta fins a peu de pared. Es fàcil de trobar doncs, és un diedre evident que arribarem per mitga d'un socol.
La via es ben elegant i divertida, amb bona roca i molt ben assegurada. Un gaudir en tots els sentits.
Tot i ser curta ens omple una tarda d'estiu o un mati d'hivern.
A la R1 trobem el pot registre que no podem omplir doncs, és tot moll a causa de les pluges. Via equipada amb espits en bon estat i molt ràpida de fer ja que, nomes necessitarem deu cintes. De passos variats, el primer llarg discorre per un diedre vertical amb bona roca i el segon travessa una placa amb trams de roca variable pero sanejada el dia d'avui.
La via va ser oberta per Oscar i Albert Maso Garcia els dies 23 i 29 de juliol del 2006.