Tot i que ens ha costat, hem pogut pujar aquesta bónica i esbelta agulla en un entorn de somni.
Via completament desequipada que, donat la roca, ens fara vibrar de valent. Un cop fet el passet de la bretxa es pot anar tant per la dreta com per l'esquerra per arribar al cim.
El pot registre del cim per gentilesa dels Germans Masso
Rapel de 25 metres a l'Est de l'agulla.
L'itinerari es una joia , un regal que tenim al costat de casa i a la vista de tothom.
No sabem res dels primers ascensionistes ni tampoc les dades.
Una "Delicatessen" de l'Obac, quines ganes d'anar a fer-la, a veure quan ens deixen !
ResponEliminaEnhotabona !
Moltissimes gracies, aquesta ens ha costat dos intents, i jo trobo que en el meu ranking particular una de les millors ascensions !!
EliminaQuines ganes de tornar a retrobarnos i poder gaudir d'aquests regals.
Felicitats cracks. Petita però matona. El conjunt molt bonic.
ResponEliminaMoltissimes gracies,
Eliminamillor explicat imposible!
Unaltre joia a la vista de tothom. Per mi un 10
Una abraçada parella i avere si fem una plegats
Si, aquesta ascensió és un deliciós caramel. No passa de III i és curta, però té un ambient tremendo. Sobretot si es fa sense posar el Friend després de la camallada.
ResponEliminaBatalletes: una vegada el Fredi Parera deprés de fer el pas d'entrada va voler tirar recte amunt per obrir una via. Sense pitons, ni material el tema era molt agosarat i la posible caiguda, molt nefasta. Per sort el vaig poder convencer que no ho fes. Això sí, a canvi d'una petita emprenyada. La via que volia obrir el Fredi, encara està per obrir. Per respecte a la seva memorpia i per la evolució de la escalada, seria una llàstima que algú la obris posant parabolts. És un mur vertical ple de patates, on cal triar bé les presses per no anar avall.
Salut!
Ostres,aquesta línia que comentes la vaig ensumar només arribar a la bretxa. Vaig pensar que estrany que no fos oberta ja. Pero es que en Paca també la va veure claríssima. Cadascú en el seu estil.Moltes gràcies pel comentari. Aquestes històries no és tindrien de perdre mai. És el nostre patrimoni. Una forta abraçada i avere si coincidim.
ResponEliminaJuliol de 1983 la vaig pujar per la banda nord, a pèl, doncs per l'altra banda no és ni quart, crec. Hi havia un pot de melmelada amb piulades i hi vaig signar. Altres doncs ja hi havien pujat! M'hi portà meu pare amb un seat Panda 8abans els camins eren oberts fins al Serrat de la Pastora i la Torrota de l'Obac..curiós (ara impensable!
ResponEliminaOstres, molt agrait pel comentari.Es una historia que no em de deixar perdre. Ara es un parc....casi tematic i molt ha cambiat.Una abraçada i bon any Dani.
Elimina