Aquest itinerari quasi completament desequipat hem serveix per aprendre tècniques que gairebé desconeixia i que gràcies a un gran mestre ens en sortim força bé.
Fem servir uns 15 pitons al primer llarg. S'ha de reforçar la precària reunió de burins molt antics i rovellats.
Pel segon llarg un petit joc de friends per assegurar els ressalts seran suficients.
Paret molt tranquil.la per la seva proximitat al cotxe.
Amb bona insolació pels dies més freds de l, any.
Via oberta per Pep Graells i Lluís Comes el 1974.
Enhorabona Sergi ! molt ben acompanyat! Quin mestre el Paca.
ResponEliminaAquesta via la va obrir el meu primer company de corda, el Pep Graells, em faria il.lusió repetir-la.
Moltes gracies senyor.Doncs si es del teu primer company ja saps que la tornare a repetir amb tu. Cap problema.
ResponEliminaUna abraçada.
Hola Sergi, Crec que la via és de l’any 1971 o com a molt l’any 1972. Jo la tinc anotada que la vaig fer després d’un accident que vaig tenir a l’any 2972. Recordo que vaig fer l’aproximació amb bastons i smb l’ajuda dels companys. Va ésser la primera via que vaig fer després de l’accident i a poc de sortir de l’hospital. Tot un bon record. Felicitats per l’explicació.
ResponEliminaMoltes gràcies Manel, recordó que vas comentar L, accident a la via VenSuriVen. I vas tornar amb molta dignitat a escalar. Sou d, unaltre pasta i es molt admirable. Gràcies per tornar a la vertical i fer-ho tant bé i tants anys.
ResponEliminaAquesta via ésser clau per tornar-hi. Moltes gràcies per les teves paraules. Sempre ajuden s continuar. Una abraçada!!
Elimina