Santornemi a la bonica Agullola de Rupit!! Aquesta vegada a la seva northface. Ens fiquem en una tremenda i recomanable via, tota en bona ombra estiuenca.
La via no te cap perdua desde el terra fins al collet que mena al cim.
Comencem amb una xemeneia claustrobonicaelegant que nomes entrar ja ens dona moltissima guerra!!. Sort del equipament i dels grans amics ,sino encara estem intentant arribar al primer espit....maradedeusinyo!!!!
Primer llarg curt pero tot i estar a l'ombra ens fa suar la cansalada. Arribem a la R1 que es molt pengada i aeria ,pero ala vegada comoda,gracies a una bona branca que ens fa de sofa (com a casa).
El segon llarg ja ens avisa nomes sortir !! Ojitu....doncs tant si vas de primer com de segon ens costa donat les mides de l'estretor.Aixi com tota la via!!
Jo recomanaria no portar la motxilla ,ni les bambes ,ni material...vaia fer-la a pel,pero aixo ja es per mestres de la por.
A meitat del segon llarg i a apartir de la feixa, la cosa ja es molt mes natural ,que no vol dir facil (sobre el 6B),pero ja es una escalada molt mes moderna.
Fem servir tots els amics ,grans i petits i una bona dosi de superacio. Ja que no hem practiquem gaire aquests tipus de moviments enclaxufats dins de la roca reptant per dins dels Offwitch!
La R2 no la trobem i anem per l'aresta facil fins al cim.
Rapel per la normal i a recollir material que ens a caigut pel terra.
L'aproximacio l'hem feta anant a peu de la normal i despres boregant l'agullola per tota la base fins la cara oposada.
Via oberta el 2009 per Pep Vila i Pere Martinez als cuals s'els ha de felicitar i agrair la linia.
Que la gaudiu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada