Via Est (Normal) al Gegant de les Fogeroses. Sant Llorenç de Munt.

Ja arribat la tardor i tenim poc temps per aproparnos per aqui donat la prohibicio casi de tot l'any que ocupa aquesta sublim i ferestega zona. Escalar aqui es una injeccio forta per els sentiments i el que no son els sentiments.

Via de tall friki, pero que molt friki. Ens la em trobat completament equipada, aixo si d'uns 2 o 3 pitons de pandereta i uns 6 ploms, que cadascu gradui com vulgui, aixo es Santllors.

L'entrada a la feixa es divertida apartant un arbre per poder passar, despres un cargol , sera l'unica assegurança en aquest descompost flamqueix......si si com un flam et quedes quan l'acabes!!

Per assegurar la jugada porteu molta moral, un rosari, biblia, banderoles del Nepal i tot allo terrenal en el que hi creieu si es que creieu en alguna cosa despres de fer aquesta via. A mes un joc de friends de totes les mides .I una plaqueta.

En la reunio 1 teniu molt en compte de que si peta el plom abans del pito el que va de primer caura cap a la vostre dreta i el que asegura ha de saltar cap al altre costat esquerra mirant la paret, aixo si ben assegurat per una R d'escarpres ben robellades, garantia UIAA Uiiu i uiuiuiiixxxx que nos matamos!!

Em aproximat desde les tombes neolitiques prop del Coll d'eres, que seguint abaix ens mena a un mirador on trobarem dita agulla alla mateix. Despres de varis dubtes baixem per una canal mes al sud i arribarem al peu de via i prop de collet.

On en teoria hi ha una via del collet amb burins veiem un extramplom brutal sense cap assegurança. Via fantsma?? o similar, ja passa per aquestes terres.

 

Ressenya del malograt Joan Armengol que va tenir la gentilessa de guardar tot en unes llibretes i que gracies a en Manel Santiago que ha fet feina de camp i ha pogut treure teranyines en la nostre historia , que es la historia de la escalada a Catalunya, anat al SGIM i remugar la biblioteca.

El rapel   cap el collet (Oest) desde una ferma reunio cimera amb bolt i buri. Menys de 25 metres.

Pengo un enllaç que dona cint centims o el que es el mateix , casi res de informacio.

 http://www.santllors.com/ext/Lacera-Gegant.pdf

La via va ser oberta el 1935 per Joan Rof i Miquel Carbonell ......flipa!!

Via Gustau Muñoz (Via nova) al Serrat de les Onze Hores. Sant Llorenç de Munt.

 

L'11 de Setembre del 1978 un innombrable vestit de paisà va assasinar a en Gustau Muñoz a sang freda per ser antifeixista. En Gustau tenia 16 anys .

Rabia.

Lluita.

Memoria.

Perque aixi resti en la memoria de tothom li em dedicat aquesta via. Per un espero ben elegant, i en una zona ben tranquila tot i la proximitat del cotxe al nostre Sant Llorenç.

Via oberta en tres atacs matinals abans d'anar a treballar. Tot i la netega que se li ha fet les cordades posteriors tindran d'anar amb cura, com amb totes les vies noves.

L'espero es el mes llarg de tot el Serrat de les Onze Hores i queda a l'esquerra de la via Grimpal amb la que compartim una reunio. Com no tenim dades per on comença agafarem com a referencia la via de les xapes blaves i nomes tindrem de baixar una mica mes i a la part mes baixa ja veurem ben amunt el primer bolt.

Via completament equipada amb parabolts , nomes caldra un bon joc de friends fins el C3 pel darrer llarg. 

Ressenya per cortesia dels estimats amics en Manel i la Ita , primers repetidors.

Oberta entre l'agost i l'octubre del 2021 per Christian Ruiz i Sergi Villar.

Via Cami del Samper al Turo del Duc. Sant Salvador de les Espases

Recorregut que va pel canto esquerra d,un destacat espero de roca conglomerada molt delicada en general.

 

Oberta desde abaix per Nando Dalmases i en Marcel Millet l,any 1997.

Via completament equipada amb parabolts en tirades curtes que es poden empalmar.

Es la via mes llarga del massis recorrent el vertiginos torrent del Afrau.

Hem fet rápida aproximacio desde el pla del Fideuer.Acces en 4 per 4. 

Via Paula . Al Mallo Agüero est.

 

De totes les vies que les pluges d'aquest estiu ens ha deixat escalar en destacaria aquesta pel seu ambient i força elegancia. Va per tot un espero ben maco a l'esquerra de la via "En tierra de naide" .

El primer llarg hi ha una reunio intermitja no rapelable , la gent acostuma a empalmar amb el seguent.  Cosa que nosaltres no en fem.....ja empalmem altres coses .....jiji!! (a la ressenya de la guia no surt la R intermitja)

Al tenir mes caracter i dificultat sostinguda la gaudim a cada metre. Fins els darrer llarg que no podem fer a causa de la inminent pluga del migdia que mai ens ha fallat aquest estiu.

Al estar totalment equipada i reunions rapelables de seguida som al terre a peu de via.

Itinirerari molt ràpid de fer i força recomanable, tenint en compte que hi ha força trams amb roca dubtosa. 

Es pot combinar amb les del costat força mes equipades i assequibles.

Sol fins al migdia en tota la paret.

 La via va ser oberta per P. de la Cruz i R. Soguero al 3/2012 amb molt bon gust i saber fer. deixant-la tota completament equipada amb parabolts. Porteu friends mitgans i bagues per llaçar savines. 

Via ¿.......? al Fus. Sant Llorenç de Munt.

Aquesta agulla antigament s'anomenava tambe del cingle a l'epoca en que hom devallava des del cingle del damunt amb rappel fins el seu cim.Essent aquesta la seva primera via d'ascensio. Situada damunt el tram de cami entre els Plecs del Llibre i la Castellassa, i resta practicament enganxada a les cingleres.

El Fus es un dificil monolit amb extraploms per totes bandes , altiu pero a la vegada un xic amagat en una raconada sublim del nostre Sant Llorenç de Munt.. Posteriorment es va obrir la seva via normal força exposada sobre roca mediocre. Un intent aquesta,  que de normal no en te res de res ens fa descobrir aquest boni itinerari.

La via es troba completament equipada per assaborir el navegar sobre roca fangosa i sobre tot dubtosa. Vam fer caure força codols pero en cauran molts mes.....un plaer pels sentits.

Hem de portar una vintena de cintes o mes i plaquetes recuperables unes 15 si entren sobre els cargols que anirem trobant entre parabolt i parabolt. Sino porteu tasconets per anar escanyant o afloixeu una mica dits cargolets, Preveure una clau anglesa petita.   

La zona te ombra per una tarda d'estiu. Preveure roba d'abric i alguna cosa mes!!

Informació sobre la primera ascensio desde abaix.Per cortesia d,en Marti Llobet.

No en sabem ni el nom de la via ni qui la obert. Ni les dades, via completament desconeguda.

A gaudir que el mon s'acaba......que diuen alguns!!

 

Via Anglada Guillamon a la Roca Plana .Sot del Bac.El Fígaro

 Ens ha sorpres molt aquest bucolic raco de mon.Amb vies antiges, vies de curset, esportives,etc etc.Tot amanit amb molt ambient i sobretot bona companyia.

Em fet aproximacio per sobre de la cinglera.Molt d,esgarrinxades. Molt millor amb fred i roba llarga. Pero el sector be s,ho val una visita amb bona temperatura estival.

 La via la trobem a la dreta de la paret principal del sector per de sota d,uns sostres caracteristics.

L, itinerari es troba completament equipat amb pitons de l, época i algun espit afegit a posterior.

Porteu un bon joc de Friends i plaquetes recuperables.

Nosaltres em empalmat els 2 llargs mirant be fregament de les cordes.

A complementar el dia amb totes les vies del costat. Historia viva del nostre esport.

Via Free Girls al cingle del Pla de Sant Pere. Montgrony

Itinerari que per nosequantes vegades repeteixo i ara amb molt bona companyia.

L'hem trobat reequipada amb parabolts i amb la darrere reunio cambiada de lloc. Una mica mes free pero mes incomoda. La intencio era de pujar amunt de l'agulla i fer el tercer llarg de la superGAM, pero ho hem deixat per la propera visita.

De facil trobar doncs el cami darrere de l'hermita i que arriba a la paret seria el primer sector amb el que ens trobem.

Oberta el 1990 per P. Vera, P.Aguilar i P. Morales.

Via que si fos a Malanyeu o similar seria una cinc estrelles.

Molt recomanable com totes les seves veines!