Via MAGI ALEGRE a la Paret del Llamp.Vessant Nord. Mola de Colldejou.

Via molt recomanable per quan les  previsions per el Pirineu son dolentes en l'estiu.
El massís  ens ha agradat i sorpres doncs es un entorn molt tranquil i solitari.
Via clàssica i molt elegant .Tota a l'ombra on passem moltíssim fred . Si bufa molt d'aire no hi aneu.Ho sabreu pels aerogeneradors. Ojitu!!!

Fem l'aproximació désde el punt kilométric 20 de la T-322.Carretera entre les poblacions de Colldejou i la Torre de Fontaubella. Hi ha un miniparking per a uns 4 cotxes i davant surt el camí que ens dura a la base de la paret. Tenim la sort que a mitjans de juliol el fem tot a l'ombra.

1 horeta ben maca d'aproximació.

Un cops a peu de muralla ja veiem la canal de baixada i hem de tombar a l'esquerra fins on càmbia d'orientació i veiem una petita agulla adosada a la paret. Veurem unes pintades molt esborrades de color groc a peu de via. Molt fàcil de trobar doncs ens fiquem dins d'una xemeneia com si fos una cova molt petita.

Primer llarg molt curt peró ben maco , doncs passem per sota un gran bloc empotrat i arribem a un collet amb l'agulla esmentada. Reunió d'un pont de roca equipat.

El següent llarg que es el millor i mes difícil sortim per la dreta de la reunió per enfilar un bon diedre que va de dretes a esquerra, ben maco i equipat amb pitons de l'època.

Arribem a un gran Teix on fem la segona reunió. D'aquí sortirem recte amunt per acabar fent els següents dos llargs fàcils amb roca un xic descomposta i per grans feixes.

L'arribada al altiplà cimal es espectacular i amb grans vistes. Un espectacle!

Carenegem cap a la dreta sense perdre alçada fins trobar la canal de baixada,també molt maca.

Via on gaudirem de la solitud que podem combinar amb altres donat la seva poca longitud. No arriba al centenar de metres.

Via oberta per J.Chaparro,T. Castelló, J.Pamies i B.Vaqué. el 27 de novembre del 1977.

Porteu un bon lloc de friends, plomifer i poca cosa més.

Molta més informació aquí. http://musdatura.blogspot.com/search/label/mola%20de%20coll%20de%20Jou

https://lluisgomezgener.blogspot.com/p/escal.html?fbclid=IwAR24j6caKbYiIAhbKeXTloqqqRWer6kA3fD8k9JefquT3NoeUTLBXD_07xc

Via Fragil al Gurugú. Sant Llorenç de Munt.

El Gurugú es un cimal o contrafort per de sota dels Plecs del Llibre de Sant Llorenç de Munt. Es un lloc molt tranquil i amb l'al·licient de tenir la seva paret a l'ombra a primera hora de la tarda per la seva orientació nord est.
Un origen suposat del seu topònim el relaciona amb el mont Gourougou, un turo de dos cims de 890 metres d'altura i situat al Marroc, prop de Melilla.

La via es força contundent i elegant. Ens ha agradat molt i la recomanem.
L'aproximació es ben senzilla des de l'aparcament inferior per anar a la Mola pel camí dels Monjos. I hem d'anar a buscar el Coll de Grua. Un cop aquí pugem cap el nord una vintena de metres i a la nostre dreta surt un corriol planer que ens porta a una font (seca) del Gorg del General. Un cop aquí ja tenim la paret sobre nostre. En uns metres s'intueix un petit corriol ja tombem pel mig dels arítjols fins a peu de via.

A peu de via veurem un primer spit de color vermell .

Tot el recorregut es troba perfectament assegurat amb spits de totes formes i colors. Porteu moltes cintes , unes 16.

El darrer llarg no el fem i sortim per l'aresta sud molt fàcil. Porteu algun micro friend.

La baixada mes recomanable es anar a buscar el coll entre el cim i els plecs del Llibre, aquí agafem un camí que, de seguida ens porta al camí dels Monjos i al pàrquing.
També es podria empalmar amb qualsevol itinerari dels plecs del Llibre.
No sabíem el nom de la via i gracies a un noi Raul Martinez i per mitja del facebook ara sabem que es tracta de la via Fragil. Oberta per ell mateix i el seu pare en Jesús Martínez, però no recorden la data d'obertura.

Via Hotel Palestina sortint per la Palau de Lluna. A la pared gris. ESQUEIS DEL BAGIS.

Via curta i fàcil per fer l'escalfament previ abans d'afrontar altres rutes.

En un entorn molt tranquil tot i la proximitat de l'eix transversal.

Nosaltres entrem per la via Hotel Palestina i sortim per la via Palau de Lluna.

                                      

Tota la via esta equipada amb reunions rapel·lables.

Últim llarg de la via compartida.

Desconeixem els aperturistes.
Us deixem l'enllaç amb la informació del sector.
https://drive.google.com/file/d/0BxQlGglw-cvca2xuM0F2M016SGc/edit

Via UEV al CASTELL BERNAT.CINGLES DE VILANOVA DE SAU.

Situat molt a prop de Vilanova de Sau, el Castell Bernat és l'agulla més vistosa de tota la cinglera i la primera en comptar amb una via d'escalada. Va ser oberta pels escaladors vigatans Xevi Vila i Jaume Palau (UEV), amb la col·laboració de Pere Suñer i Alfons Reixach , el 20 de novembre de 1960. I va a buscar l'itinerari més evident a la cara més curta de l'agulla: una petita xemeneia suspesa sobre un desplom que enllaça amb l'ajaguda aresta cimera.

No es la via més fàcil, però si la més evident. Els seus autors són genuïns representants de la primera generació d'escaladors osonencs. La balma la superaren amb la tècnica del tronc d'arbre fins a poder fixar una bona escarpra sobre el cantell del sostre.

Posteriorment es va reequipar amb dos burins. Ara hi ha un bon parabolt. Pas molt xulo!!

L'accés molt còmode fins arribar al coll a on anirem a buscar l'aresta sud. Una bona mitja hora des del cotxe. Descens amb un rappel de 40 mt des de una bon arbre cap el coll. Via molt maca, elegant i recomanable.

Vista altiva i elegant. Des de la carretera s'aprecia l'arista est, per on va la via "1.000 homes".

Via completament equipada amb p's, 1 parabolt i pitons. Porteu unes 12 cintes i joc de camalots fins el 3.

Via KALASHNIKOF a CAN MARCET Sant Llorenç de Munt

Via contundent que ens ha agradat molt. Tot i ser curta hem quedat ben satisfets. Molt recomanable.

Equipada amb parabolts en la seva totalitat. Roca a controlar. La primera reunió és rapel·lable.

Iniciem el segon llarg el qual l'hem dividit en dos parts a l'arribar a una còmoda feixa i començament d'una fissura. 

Per nosaltres el darrer llarg. El més atractiu i amb molt d'ambient ja que, és una sortida aèria al vuit sortejant el petit sostre i arribant ja al cim.

Des de la nostre R intermèdia veiem una via antiga que surt a la nostre esquerra, amb burils de l'època i escarpies, que sorteja un gran sostre i al costat una xemeneia en la qual tenim una R rapel·lable.

Via equipada al gener del 1999 per Antonio Belmonte i Jesús Garcia (Chus). En un entorn idíl·lic i trànquil tot i la proximitat de les cases. 

VIA RICARD MAMPEL DALMASES. CINGLE DE L'ARESTA DE CAN MARCET

Molt maca i contundent via al Cingle de l'aresta de Can Marcet. La zona es molt i molt tranquil·la tot i estant tant a prop de les cases de la urbanització!

La via tot i ser molt curta ens deixa ben satisfets donat que te passatges variats i bon equipament.

El peu de via es molt fàcil de trobar doncs, esta en una zona marcada per un esperonet, ben elegant, que es redreça fins arribar a un desplom tot amanit entre grans sostres, cosa que li dona mes interès encara a tot l'itinerari. 

Si anem rapidets a primera hora del mati trobarem ombreta que ara es molt d'agrair, en el primer llarg. 

Al segon llarg hem de recordar que un cop a la xemeneia de sortida ens hem de treure la motxilla i penjar-la a l'anell ventral sinó, ens molestarà massa per a l'estretor de la mateixa.

El circ que tenim sota els peus un cop arribats al cim és sublim, d'una tranquil·litat extrema.

El descens es molt còmode i ràpid doncs, només hem de flanquejar a l'esquerra i baixar per la canal de les bruixes.

Via oberta pels germans Masó al 2010 i dedicada a en Ricard Mampels .

Via IL.LUSIO COMPARTIDA a la Trona de Bertí. Osona

Fem aquesta bonica i recomanable via en un entorn sublim com es la Trona de Bertí.
La via seria la darrera de la paret tot a l'esquerra possible, després de les vies Kanafil i Itaca5.
Amb orientació sud oest. Queda ben protegida del vent del nord.

La via es força curta i es pot combinar amb d'altres del costat doncs en fa uns 60 metres més o menys.

El primer spit no hi és i ens força una entrada que protegim amb un mini tasco i un micro friend més a l'esquerra. Tot això, es clar, amb roca típica de la comarca.

Després ja enganxem una sèrie de diedres que ens mena a un de més gran, ben maco i desplomat. Hi ha un moment que la via canvia de sentit i ens fa dirigir a la dreta, tot just abans d'arribar a la R1. Aquesta és rapelable.

En el segon llarg fem una R opcional d'un Spit i pont de roca en una bona feixeta-balco!

Aquest segon llarg nosaltres el fem en dos parts pel frec de les cordes al ficar-se a dins d'una fissura. 

 Sortida molt maca per un diedre amb bona roca que ens mena molt a prop del collet

 La reunió del cim es rapelable també.

La roca es força bona en tot el recorregut i amb passatges aeris i elegants .Porteu cintes i friends.

Via oberta per  T. Martin i E. Nogues el 2001.

Foto aeria feta amb dron per cortesia de http://jralsina.blogspot.com/ al que li donem les gracies!!