El 10 de desembre de 2004 moria, després de 4 mesos en coma i lluitant per la seva vida, l'activista antifeixista i membre del moviment okupa Roger Albert i Giner.
El 15 d'agost de 2004 havia estat acorralat i apunyalat en el coll per un grup de nazis que havien anat ‘de caceria’ a les festes del barri de Gràcia de Barcelona.
Després d'una dura campanya mediàtica en la qual es va insistir en la tesi de la baralla de bandes rivals, obviant que els neonazis s'havien presentat en el barri armats i disposats a matar, un jurat popular va demanar per unanimitat l'indult de l'autor material de l'assassinat, el neonazi Aitor Davila. Finalment, el jutge li va condemnar a 11 anys de presó, per homicidi i no assassinat, i va absoldre a la resta de membres de la banda.
Roger, 18 anys després, ni t'oblidem ni els perdonem.
Fot un vent brutal , tipic de quan entra de nord i ens anem a arreçerar una mica aquest petit i elegant pany de roca que vigila altiu la Cala Ginesta del Garraf.
Com nomes tenim la via del Espero del Txupi, les posibilitats son moltes i variades .
Aixi que depres de mirar be, ataquem un bonic diedre molt elegant i vistos desde el terra.
El començament es roca cantera i primers pasos en lliure sobre bon formigó, degut a que som a sobre del tunel del tren.
Quedant un segon llarg ben elegant i athelitc, resten repeticions per acabar de netegar una mica mes les seves esquerdes .
Reunió al cim amb bones vistes i sobre dos ponts de roca , es pot rapelar o sortir caminant per la carretera a la recerca del parking. Molt de compte amb el transit.
Via oberta per Joan Vidal i Sergi Villar en dos atacs , essent el darrer el dia 23 de febrer del 2023.
Porteu joc de friends fins al núm. 5 de camalot(prescindible).
Felicitats Sergi i Joan, amb ganes de tornar a Cala Ginesta.
ResponEliminaMolt agrait Jaume. Si hi aneu a la dreta hi han tres vietes mes que en breu publicarem. Una forta abraçada maco.
EliminaHola Sergi, aquesta tarda, amb el Jordi P. hem gaudit d'aquesta curta però molt maca i emocionant via. Sobre tot el muret d'entrada i el segon llarg. Aquest darrer és brutal. Enhorabona a tú i al Joan Vidal per aquesta obertura.
ResponEliminaMolt bones Ricard. Ens fa molta ilu, com sempre dels primers repetidors, felicitats tambe a vosaltres doncs.Aquest segon llarg va donar mes feina del que sembla, doncs la figuera la vem tenir que sanegar per poder passar.Una abraçada maco.
Elimina