Via Paret dels Monjos.(Renom).a la Roca de les Onze Hores.

Via contundent i dura , que fem una matinal d'agost entre tempestes. Molt clasica en la seva epoca, oberta per Enric Renom,Angel Colome, Josep Melo i Francesc Alavedra al 1969.

Situada a la dreta de la Tercera Republica.

Comença per una alzina fins agafar el primer spit a la dreta. Despres fort extraplom amb tendencia a la dreta. Sortida elegant fins la primera reunió. Aquest primer llarg originariament era expo en sise grau.Pero com sempre hi havien fortes caigudes es va optar per ficar una assegurança de mes.

De la segona reunio se surt a cercar un bloc gegant calcari (expo). I despres passem de llarg una reunió de burins amb tendencia cap a la dreta i amunt fins aprop de la Janis Joplin.Reunió sobre gran bloc .

 

D'aqui ja sortim a la nostre esquerra sobre roca ja de bona qualitat fent uns pasatges molt dificils i obligats. 

Via 28 linia de punts.

Itinerari completament equipat amb burins i parcialment restaurat amb spits en estat precari.Porteu alguns tascons mitgans i petits. Roca en algun tram a controlar. Compte!!

Via Juventus A.C. a la Carena de Torrella. El Cairat

Avui per fi puc quedar amb mi mateix i ens anem a correcuita a fer aquesta distreta via.

Donen pluges  cap el migdia i arriben puntuals , aixi que sense demora aixi fem.

Itinerari completament equipat amb espits i com no pels Germans Masó .Porteu algun friend mitga per la sortida a la dreta.

Via recomanable en un entorn molt tranquil, sempre que tinguem molta cura amb el rocam.

El descens el faig reseguint la carena planera cap el Coll del Pla del Fideuer i aixi baixo per la pista i m'estalvio el bordar dels gossos. 

 

Via La Donada al Plà de Fabregas (Rupit)

 

 Quines  joies de vies que ens te guardats aquests bonics racons d'Osona.

Desde que va sortir publicat al Vertex ja fa uns anyets l'hi tenia moltes ganes!!

La trobarem tota a l'ombra i la gaudim el darrer dia de juliol amb aire fresquet.

L'aproximació es rapida de fer , com a referencia anirem al sentit contrari del Grau de Saltabocs i baixem amb molt de compte pel Grau del Forn. Les branques a les que ens agafem es trenquen i no ho sembla!

La via es equipada amb bolts de 0'8 i un pitó.

 

El primer llarg va per una canal amb algun bloc de pedra inestable que em de tenir molta cura, desequipat.

El segon llarg el partim en dos. Molt mes comode per nosaltres.

Itinerari obert amb molta elegancia per Pere Martinez els dies 19 i 20 de Juliol del 2011.

Porteu joc sencer de camalots fins el num. 4 

Via la Gran Estampida .Plaques d,Ampriu.

 Intentem reseguir aquesta via pero ens trobem varies mes d,equipades i fem una combinació de elles. 

La primera reunió no la trobem i fem dos llargs seguits. 

En la teorica linia ens desviem cap a dretes , doncs ens trobem un vesper amb ganes de xirinola.

Darrer llarg el bolt es darrere d,un pi i no es veu dese la R 3.

Fem aproximació desde el telecadira del Amor. 

Descens evident a cercar un cami , amunt i cap l'esquerra que en breu ens deixa de nou al telesella.

Via oberta per Nacho Mazarroyo i Lorenzo Pueyo el 09 del 2013.

Porteu joc de friends .  

Via Directa Navarro a les Palestres d,Ampriu.

 Despres de veure tota classe de bitxussss en plena natura i de patir amb molta por unes suposades bramades d,os passem una nit força tranquila a les pistes de Cerler.

Al dia seguent fem matinal amb aquesta bonica i elegant via. Tot i ser molt curta es força intensa i es pot combinar amb les vies esportives del costat.

Via semiequipada amb parabolts. Porteu joc de tótems sencer.

La via es oberta per Morris e Isa Navarro el sept del 2018. 

I te una graduació sobre el 6A .

Via Espero del Salvi al Turó del Ros

 

 Despres de mes de trenta anys de veure aquesta cinglera quan tornaba de Montserrat o Pedraforca , per fi he pogut apropar-me i coneixer de primera mà aquest bonic i elegant rocam.

Ens ha anat be fer una matinal abans d'anar a treballar. Pel matí tenim bona ombra i a la tarda una bona insolació. 

Desgrimpem per  entre el bosc fins una canal dreta amb terra  i rocam una mica dubtos. Compte.

La via es la primera que ens trobem i es dedicada a en Salvi , un noi de Vacarisses que va morir en una caiguda als Alps. 

El rocam es calacari de diverses qualitats i ens fa escalar amb molta tensió . Anant amb molt de compte donat la descomposisció d'alguns blocs sospitotsos.

La via es completament equipada amb parabolts , pero donat la distancia fem servir un camalot petit mitgà.

Foto dels operturistes i equipadors de la zona, blog elcantdelapuput. On trobarem tota la informacio.

Pel que es veu es escalada estraplomada similar a Ordesa.....sostres , etc. Molt ambient en tant sols 30 metres.

Mes info aqui: http://elcantdelapuput.blogspot.com/2021/05/turo-del-ros-ruta-dacces-porta-de-can.html

Via Encastament (Mangot-Gràcia) a la Paret Oest del Cap de Mort.

Autentica via per passar una estona al mati al nostre estimat Santllors. En el nostre cas em passat força fred i aixo que es 1 de juilol.

Em fet el primer llarg entrant per la via Sabadell , amb molt de cura donat la qualitat de la roca. Fins  a una bona feixa. Reunio amb 2 parabolts. Aqui comença el broquil i per mi un dels millors llargs que he fet mai. Deu ser un dels mes macos , elegants i flipants de tot Santllors. Entrada força expo fins a llaçar un bloc empotrat.

Despres es tot un gaudi pels sentits.  A mes ben equipat amb ferros de l'epoca sobre escalada molt athletica extraplomada i bona roca . Sublim i molt recomanable.

 Darrer llarg mes suau i tranquil ens mena a una bretxa al cim amb vistes expectaculars.

Una via 10 , de les millors ......obligada al tram mes dificil pero. Compte!!

Completament equipada amb pitons de l'epoca. Porteu joc d'amics.

No sabem els autors (ens treiem el barret) , quins cullons en tenien, grans com d'estruç, dinosauri o mes Despres de repetir l'a'mic Jordi descobreix que es oberta el 1971 per Jordi Mangot i Jacint Gràcia. Sublim..