La meteo ens desplaça a aquest bonic indret a la Serra de Prades. Abans d'arribar ens trobem amb tota la catàstrofe que va patir la zona a causa dels aiguats fa un parell de setmanes, desolador.
Un cop entrem al barranc i passat el punt d'informació, estacionem el cotxe al primer pàrquing nou a l'esquerra a on hi caben uns 4 cotxes.
Fem l'aproximació molt ràpida. Baixant una mica des d'on deixem el cotxe, trobarem un camí ample a la dreta que ens mena al riu, un cop passat seguirem sense pèrdua fins arribar a una fita a mà esquerra que ens deixa a la cara sud.
Un cop arribats a peu de paret ens trobem tres línies de parabolts on agafarem la de la dreta. La del costat esquerra es l'alicantropia i la que hi ha al mig no sabem quina és.
Mentre anem escalant ens anem creuant pitons antics. Nosaltres en el primer llarg agafem una primera reunió de la via veïna.
Tot el recorregut ens ha agradat força amb molt bon ambient i verticualitat, passos obligats i per nosaltres difícils.
L'arribada a la segona reunió ens ha semblat el 5è sup més difícil de tots els que hem fet aquests darrers 30 anys.
Al darrer llarg hem hagut de plegar per que ens ha agafat el palomo.
Via oberta al 1986 per Josep M. Plana, Robert Adserà i Jaume Maçana. Equipada per fer sense amics tot i que nosaltres hem fet us dels petits i mitjans.
