Abans que arribi el fred puntual d'aquest any pugem a aquest bonic i bucòlic racó del Pirineu a passar calor.
Intentem fer l'aproximació des de el penúltim revolt abans de Font alba, ja que, recordava haver anat des d'aquí fa uns 25 anys abans a una ascensió en solitari a la via dels Duis. Als deu minuts d'agafar un camí de bestiar donem mitja volta per no acabant encigalant-nos-en.
Un cop en el camí correcte arribem a peu de paret i encetem aquesta bonica via.
La via no desmereix la visita, te trams molt macos i per gaudir.
No més cal agrair la feina ben feta pels aperturistes.
Gràcies! De tant en tant mola un agraïment! !!!
ResponEliminaNo!! Moltes gracies a vosaltres , pel curro , la linia , (a mi son les que mes m'agraden perque tiren a buscar el mes descarat amunt),tot plegat ens feu un regal per gaudir!!
ResponEliminaUna forta abraçada!!
Enhorabona Sergi ! a mí també em va agradar força, tot i que alguns passos els vaig trobar prou potents com per haver de fer algunes tibades de cinta...
ResponEliminaBones mestre!! i moltes gracies!! Amb aixo que dius coincidim, va a dies ,pero trobo que en aquest grau no acostumo a fer tants aceros,potser tindria un punt mes del que indica la ressenya en quant a graduacio, pero ja se sap que aixo va a dies i estats de forma!! Avere quan tornem a coincidir!! una forta abraçada!
ResponElimina