diumenge, 13 d’octubre del 2019

Via adictes al dissolvent. A la dent d'en Rosell

Abans que arribi el fred puntual d'aquest any pugem a aquest bonic i bucòlic racó del Pirineu a passar calor.


Intentem fer l'aproximació des de el penúltim revolt abans de Font alba, ja que, recordava haver anat des d'aquí fa uns 25 anys abans a una ascensió en solitari a la via dels Duis. Als deu minuts d'agafar un camí de bestiar donem mitja volta per no acabant encigalant-nos-en.


Un cop en el camí correcte arribem a peu de paret i encetem aquesta bonica via.


La via no desmereix la visita, te trams molt macos i per gaudir.


No més cal agrair la feina ben feta pels aperturistes.



4 comentaris:

  1. Gràcies! De tant en tant mola un agraïment! !!!

    ResponElimina
  2. No!! Moltes gracies a vosaltres , pel curro , la linia , (a mi son les que mes m'agraden perque tiren a buscar el mes descarat amunt),tot plegat ens feu un regal per gaudir!!
    Una forta abraçada!!

    ResponElimina
  3. Enhorabona Sergi ! a mí també em va agradar força, tot i que alguns passos els vaig trobar prou potents com per haver de fer algunes tibades de cinta...

    ResponElimina
  4. Bones mestre!! i moltes gracies!! Amb aixo que dius coincidim, va a dies ,pero trobo que en aquest grau no acostumo a fer tants aceros,potser tindria un punt mes del que indica la ressenya en quant a graduacio, pero ja se sap que aixo va a dies i estats de forma!! Avere quan tornem a coincidir!! una forta abraçada!

    ResponElimina