Comencem per aquesta bonica i recomanable via anomenada Silenci. Nom, que no entenem perquè l'han posat doncs, durant el recorregut no parem d'escoltar sorolls estridents com ara el voleiar de les papallones, voltors i parapents.
Fora conyes, el silenci es espectacular i passem una jornada sense cap mena de soroll.
La via ens ha semblat molt bona, sobre roca compacte excepte l'entrada a la R2 que ens desplacem una mica mes a l'esquerra.
Un cop arribat a la tercera tirada ens trobem una companyia molt agradable que ens fa la salutació mentre estem sortint a la feixa. Una cabreta que amb el seu esquellot trenca el silenci.
La via va ser oberta al 2004 per Edu Oropesa, Jordi Ortiz i Sergi Alonso. Els quals els hem d'agrair l'encert de la línia i el seu equipament.
La darrera tirada podem posar friends petits per anar més tranquils, si cal. Al final del llarg ens trobem un gran postre que, un cop digerit, ens deixa al cim.
