Via Yayus Lokus

Impresionat vía que ens ha regalat aquest senyor. Ens ha fet vibra com a crios a tots 3.

Es podria dir que es la via de paret mes asequible de tot  Sant Llorenç de Munt. Que no vol dir que sigui facil i ben asegurada!

Via molt elegant i recomanable per una tarda d, estiu o una matinal d, hivern.

Es pot continuar un cop a dalt amb alguna de la Castellassa o voltants. Itinerari totalment equipada amb paràbolts. Porteu friens petits i bages Merleteres.

Oberta per Armand Ballart en solitari el més passat d, aquest mogudet 2021.

Via Arís al Cingle i Merlet de la Porquerissa

Aquesta primavera ens posa a tota prova i nosaltres que la gaudim en un dia rufol amb plugins intermitents . Ens ha fet de tot en tants poc metres d'escalada autentica santllorentina.

La via es un 10, i la recomanem totalment. Aixo si ! Si anem en dia festiu serem els monigotes de tothom el que passi . Quin ambient que te , va per tota una proa de transatlantic a tota vela , dons ens arriben  les ventades de banda i banda.

L'itinerari no sabem l'autoria dels seus operturistes , i la trobem totalment reequipada amb espits i algun parabolt.

 Aqui informacio de gent que s'estima aquesta contrada .http://fuertescabassa.blogspot.com/2020/12/serra-de-lobac-cingle-i-merlet-de-la.html

 Porteu una baga per a merlet i moltes ganes de gaudir com nosaltres

Aqui un bon treball de camp de la zona publicat en un antic vertex.http://www.santllors.com/ext/Vertex-Maso.pdf
 

Via Per amor a l'art a L'Albarda Castellana

Maca i elegant via que va resseguint esperons suaus fins el cim comarcal de l'Albarda Castellana.

Hem fet aproximacio desde Can Jorba amb vistes expectaculars. 

 

Via equipada que va ser oberta pels Germans Masó el 2012.

Via dels Mataronins o Aresta SO al Tossal Rodó.

 Aquesta es la via mes antiga i solca l'aresta SO de la paret Sud. Pengada a una feixa a la que s'arriba amb una corda fixa en molt bon estat. Es de les vies mes curtes  i mes asequibles per una humild cordada. 

Feia mes de 30 anys que cada cop que tornaba de Montserrat i veia el massis a l'altre banda del riu , sempre deia de anar i aixi passà el temps fins que hi he pogut descobrir  aquest bonic raco de mon.

 

La via es molt elegant i fina amb alguns trams de roca a controlar.

Mentres que el llarg 1 es completament equipat, al segon no hi trobarem res fins la reunio. 

Podem entrar per alguna via esportiva o directament per la canal diedre equipada amb corda fixe. Aquesta arriba adalt de tot i la va equipar en Barbera en la seva epoca.

No sabem quins en son els aperturistes pero tot fa pensar que varen ser gent de Mataro sobre l'any 1970.

Via reequipada amb parabolts, porteu un bon joc de friends i micros. Es pot combinar amb moltes mes, doncs  esta plagat de vies per tot arreu tant de tall classic com esportius convivint en bona armonia.

Via Cannabis flam a la Roca de les Onze Hores.

 Via molt estetica sobre la foto i el fons, ja que recorre tot un espero a l'esquerra del gran mur de la paret de les Onze Hores. Elegancia garantida sobre codols saltarins o molt saltarins.

Aqui si que hem de tenir molta cura abans d'arribar a la R1 doncs el terreny demana tots els sentits i ens fara vibrar de valent. 

  

La via esta completament restaurada amb parabolts .

Recorregut obert el 1974 per Josep Antoni Diaz i Agustin Damaso.

Porteu cintes friends petits i mitgans i bages per la savina salvadora que es situa a la part mes dificil , rondant el 6A obligadet. Molt maca i recomanable, tenint en compte que aqui cau tot al primer llarg.

Via El GRAN MALPAS. Parets de la Torna .Contrafort de la Catellassa de Can Torras .

 Aquest confinament historic ens ha fet treure a molts el pitgor i el millor de cadascu, doncs en aquest cas un bon grup d'amics Moleros ens han regalat un bon itinerari, que hem fet  una  freda tarda d'aquesta primavera.

La via a tots 4 ens ha agradat força i la recomanem. Te molt d'ambient i fa estar ben atent a tots els codols pels que passem. 

 

Hem fet molta netega i encara queda molta feina pero val la pena, doncs al ser un passeig aeri te moltissim d'ambient. 

Nomes cal portar algunes cintes i alguns friends petits i mitgans. Via completament equipada amb parabolts ,alguns dificils de trobar.....ojitu!!

L'itinerari es un paseig horitzontal ben maco amb trams de caminar i alguns resalts tant en baixada com en pujada. Via molt ben trobada i original.

Tambe en trobarem un parell de rapels, i fa que l'activitat sigui un complet amb final feliç.

Via oberta per Diego Martinez, Antonio Belmonte, Marquitus Cervino, Jordi Okupero el març del 2021.

Via Miquel Comes a la Gloriosa Boina d'en Peret o el Càntir. Serra de l'Obac.

 Quina sort poder tenir aquests itineraris al abast de tothom i tal cual els van deixar els seus operturistes, sense desequipaments, retroequipaments , recontraequipaments ni sobrerecontrapipipiments merdosos que nomes arriben a destroçar i malmetre la roca i el medi natural per que l'ego d'uns pocs infeliços esdevingi quelcom mes que uns numeros i lletres en uns panys de roca que a trossos cau o ara o caura  dema!

En Jaume gaudeix com un nen pujant a les agulletes del costat , i es que  arribar aqui sense fer-ho no te preu.

La fem una tarda gelida de primavera i la combinem amb un parell mes d'ascensions en un lloc sublim i una companyia inmillorable.

Via oberta per en Miquel Farres, Carles Rodriguez i Carmelo Rodriguez al 1972. Reequipada amb esoits en molt bon estat. Nomes calen cintes i bagues .

Os deixo aqui info i ressenya dels amics amb dades del tot certeres i no inventades, com sol passar.

http://fuertescabassa.blogspot.com/2020/11/serra-de-lobac-el-cantir-o-la-gloriosa.html