Fa gairebe dues dècades que el Cap (Albert Llobet) i el seu cosí Pasarell (Ignasi Riera) que s'hi van fixar en la Serra de Sant Joan i la Serra de Carreu i ens van regalar dues vies molt boniques i elegants.
A la R3 de El Ous al Clatell hi falta un parabolt i la penúltima no la varem trobar.
Vies obertes amb llargues jornades de treball i que gracies al acolliment per part de l'Adela i el Manolo de cal Vela (Masia on comença l'aproximació), on els van tractar com a familia propia i que els estan eternament agraïts. Aquella època el fred era prou viu i les jornades acabaven de nit a casa seva al voltant de la llar de foc amb ells...moments inolvidables que sempre mes recordaran.
Gent treballadora i humil....on sempre recorden be els seus consells i vivències de viure en un lloc tant solitari i salvatge.
Dedicat a aquells que escalen xapes, metres, lletres i números.
Un darrer apunt prou interesant; de la via els Ous al Clatell de la Serra de Carreu no varem trobar la canal de descens amb rapels i vem anar mes a l'est fins un bosc i amb rastres de pas cap abaix caminant.
Quanta història Sergi ! els coneixes al Cap i al Passarell? mai hauria endevinat que el nom de les vies aquestes era pel mot dels seus autors ! Gràcies per la informació.
ResponEliminaDoncs si amb l'Albert gairebé xerrem a diari, doncs tenim una visió de la vida i del món molt similar. Sempre hi ha una gran història darrera d'una gran obertura. Una abraçada estimat amic.
Elimina