Arribem força tard i fem els dos primers llargs amb bona ombra i fresquets, però el darrer ja amb bon sol sobre les 15:00 hores.
Trobarem l'entrada per un diedre rogenc molt marcat i a la dreta de la via Espit natural.
Via molt manola i oberta per manolos de la Gran Galia.
Al ser un itinerari ombrívols trobarem força líquens.
Oberta el 2003 per J.Pueyo i J. Linares.
Porteu micro tascons i de tot fins el Cam del 3.
Vibrant i elegant via que hi passa just a prop dels seus veïns i històrics itineraris de la cara nord d'aquesta altiva agulla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada