Via que fem una tarda d'agost després de treballar i que ens ha sorprés moltíssim.
Aproximació molt ràpida desde la benzinera de la C-17 si sabem trobar l'accés al sòcol que ens mena a peu de via.
Ens l'hem trobat completament desequipada, o el que és el mateix en el seu estat original.
Jo, em faig creus com es podia pujar per aquí fa tantes dècades i no deixar ni un sol ferro, estant a l'altura d'aquesta gran fita.
Porteu joc sencer de friends, tascons algun pitó i bagues per blocs i arbres.
D'una graduació obligada, en Manolete si no sabes pa que te metes sup.
Molt recomanable si esteu en forma en aquestes rareses verticals.
Xerrant amb l'amic J. Ceballos sobre si és o no la via que van obrir en J.M. Anglada i en Joan Cerdà el 1958. Es veu que el 1971 gent del Centre Excursionista Garriguenc van obrir o trepitjar, sense voler ni saber, la seva via a sobre de la ja existent, però que ningú en tenia coneixement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada