miércoles, 2 de marzo de 2022

Via " Bombardeig Plaça Sant Felip Neri" (Via Nova) al Elefant.Mora Comdal

 Després d'obrir la seva veïna Quico Sabaté i veure el camí amunt com ens comvidava tal itinerari ens hi fiquem a obrir aquest bonic passeig vertical.

Donada la roca i la seva neteja els que patim, abaix, un auténtic bombardeig de varies tones de roca inestable. 

Fet que dediquem aquesta via a aquest fatidic dia que va patir la ciutat de Barcelona.




El 30 de gener del 1938 l'aviació feixista italiana al servei de Franco realitzava un dels bombardejos més tràgics i cruels dels que va patir la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil i que la va convertir en un infern. Va ser l?atac que va patir la plaça de Sant Felip Neri.

A l'inici de la guerra l'església de St Felip Neri, al centre històric de Barcelona, ​​va ser reconvertida al centre d'acollida de nens i nenes, refugiades de zones ocupades per l'exèrcit colpista. Sota l'església hi havia un dels més de 1400 refugis habilitats i construïts a Barcelona per protegir la ciutadania dels múltiples i criminals bombardejos que va patir la ciutat durant la guerra. Els bombardejos i el terror feixista no respectaven la població civil.

A les 9 del matí del diumenge 30 de gener, 6 aparells de l'aviació feixista italiana amb base a Mallorca van deixar caure diverses bombes al centre de Barcelona. Un dels projectils va impactar a l'església de St Felip Neri, el terra del qual -que era sostre del refugi- i es va enfonsar. La devastació va ser brutal i va deixar poc més que la façana de l'edifici dret, que encara avui dia conserva les marques de la devastació. Amb l'esfondrament del refugi, van morir enterrats sota la runa prop de 20 persones que s'havien refugiat, moltes menors.

Però la crueltat dels atacants no va acabar aquí. A les 11:20, quan veïns i brigades d'emergència treien els enderrocs i intentaven rescatar supervivents d'aquella primera razia, una segona pluja de bombes va caure sobre el mateix punt de la ciutat, tornant a impactar a la plaça. La devastació d'aquest segon bombardeig va provocar unes 20 víctimes mortals més.

En total hi van morir 42 persones, vint de les quals criatures. Van ser unes morts que van marcar profundament una població molt castigada per l'aviació feixista i els estralls de la guerra. Aquelles 42 morts no van ser les úniques del dia. Els bombardejos d'aquell matí sobre Barcelona van matar un total de 216 persones. El govern republicà acabava d'enviar als franquistes una oferta de treva aèria i aquesta fou la resposta feixista.

Ni oblit ni perdó.















Via oberta en tres atacs essent el darrer  dia el 16 de febrer del 2022. 
Completament equipada amb parabolts, sobre roca conglomerada de mitjans còdols que em sanejat com bonament em pogut, li calen repeticions i pluges!
















2 comentarios: