Ja arribat la tardor i tenim poc temps per aproparnos per aqui donat la prohibicio casi de tot l'any que ocupa aquesta sublim i ferestega zona. Escalar aqui es una injeccio forta per els sentiments i el que no son els sentiments.
Via de tall friki, pero que molt friki. Ens la em trobat completament equipada, aixo si d'uns 2 o 3 pitons de pandereta i uns 6 ploms, que cadascu gradui com vulgui, aixo es Santllors.
L'entrada a la feixa es divertida apartant un arbre per poder passar, despres un cargol , sera l'unica assegurança en aquest descompost flamqueix......si si com un flam et quedes quan l'acabes!!
Per assegurar la jugada porteu molta moral, un rosari, biblia, banderoles del Nepal i tot allo terrenal en el que hi creieu si es que creieu en alguna cosa despres de fer aquesta via. A mes un joc de friends de totes les mides .I una plaqueta.
En la reunio 1 teniu molt en compte de que si peta el plom abans del pito el que va de primer caura cap a la vostre dreta i el que asegura ha de saltar cap al altre costat esquerra mirant la paret, aixo si ben assegurat per una R d'escarpres ben robellades, garantia UIAA Uiiu i uiuiuiiixxxx que nos matamos!!
Em aproximat desde les tombes neolitiques prop del Coll d'eres, que seguint abaix ens mena a un mirador on trobarem dita agulla alla mateix. Despres de varis dubtes baixem per una canal mes al sud i arribarem al peu de via i prop de collet.
On en teoria hi ha una via del collet amb burins veiem un extramplom brutal sense cap assegurança. Via fantsma?? o similar, ja passa per aquestes terres.
Ressenya del malograt Joan Armengol que va tenir la gentilessa de guardar tot en unes llibretes i que gracies a en Manel Santiago que ha fet feina de camp i ha pogut treure teranyines en la nostre historia , que es la historia de la escalada a Catalunya, anat al SGIM i remugar la biblioteca.
El rapel cap el collet (Oest) desde una ferma reunio cimera amb bolt i buri. Menys de 25 metres.
Pengo un enllaç que dona cint centims o el que es el mateix , casi res de informacio.
http://www.santllors.com/ext/Lacera-Gegant.pdf
La via va ser oberta el 1935 per Joan Rof i Miquel Carbonell ......flipa!!
Arqueologia escalatòria. Molt bona piada. Increïble com pujaven antigament. La pròxima vegada fem alguna cosa més tranquila XD
ResponEliminaSi noi, aquests pioners eren d,unaltre galaxia.La propera una de loveclimbing.Encara estic tremolant🤣🤣
EliminaEnhorabona Sergi i família Santiago !
ResponEliminael Jordi i jo fa temps que hi pensem en el Gegant!
Moltes gracies senyor.Aneu que la pautireu.🤣🤣🤣
EliminaAvere quan ens veiem
Felicitats Sergi, aquestes són de les que fan il·lusió! segurament no és l'escalada més bonica del massís, però sens dubte és la més mítica. La ressenya del Barberà quan diu que és l'agulla més dificil de St Llorenç fa respecte; i un cop l'has feta, doncs penses que segurament té raó. I amb els anys veig que no ha perdut tremp. La vaig fer al 92 quan feia tot just un any que escalava, i no havia sortit mai del massís. Em pensava aleshores que escalar era arreu com aquí (la roca, l'assegurament...).L'escarpia de la reunió ja feia por, i al 2n llarg només hi havia un pitó i una flor de pitons que es movia. No vàrem posar res més; ni teniem material ni sabíem que es podia posar. Els ploms no hi eren -i segurament no hi hauríen de ser- però això ja és un altre historia. Amb els anys algun cop he pensat en tornar-hi. Sóc més bon escalador i tinc material modern; no estic segur però, de tenir el coratge d'aleshores. Hi puja gent sovint o es poden comptar?
ResponEliminaSou bons!
Doncs tambe et felicito a tu mestre.Em mirat el llibre i als darrers 20 anys diria que no mes de 5 ascensions.Una passada.Molt vibrant i massa per mi.Pero he tingut la bona sort d,acompanyar aquest bonissimmm escalador i millor persona.La meva fortina radica en aixo.
ResponEliminaMoltes gracies pel comentari i rep una forta abraçada.
Jo la vaig fer amb el meu pare; no en sabíem prou ni ell ni jo; dos autèntics inconscients. I tens molt raó: la fortuna radica en poder compartir aquestes coses amb gent que t'estimes d'una manera o altre. Un dia tiba un, l'altre tiba l'altre. Un dia agafes la motxilla més pesada i l'altre agraeixes que et portin la corda. I aquestes ascensions són per sempre més, per modestes que siguin.
EliminaUna abraçada també Sergi
Martí
Felicitats! Jo he pujat 2 vegades,la 2ª amb en Xavi Grane.Efectivament,la via del collet no existeix,hi he anat 2 cops i per dalt i no he troba cap rastre...crec que es una vacilada(llegir l`historia de la 1ª asencio) La via Pany es veu imposible tambe.JO EM MORO PER ANAR A FER LA NORD, QUE ES VEU XULISSIMA I CUTRE!...
ResponEliminaLa normal era molt dificil en lliure.Jo vaig posar 1plom! nomes,pero si dius que n`hi ha mes es que algu va tenir la mateixa idea...La primera vegada, no vaig posar res.ENHORABONA PER LA VIA!
Moltes gracies mestre, tot just ahir ho comentabem amb en Xavi per tenir mes informacio de com era abans. Deia que un o dos pitons i ja esta.....em trec el barret amb els primers lolos i encara mes amb els repetidors com vosaltres, doncs un cop estas a la reunio no s'en veu res de res fins que i ets a sobre.
EliminaRespecte a la via de la cara nord ja saps que tens company, es mirar un dia llarg i li fotem.
Molt agrait i visca Santllors .
Una forta abraçada