Via molt recomanable per quan les previsions per el Pirineu son dolentes en l'estiu.
El massís ens ha agradat i sorpres doncs es un entorn molt tranquil i solitari.
Via clàssica i molt elegant .Tota a l'ombra on passem moltíssim fred . Si bufa molt d'aire no hi aneu.Ho sabreu pels aerogeneradors. Ojitu!!!
Fem l'aproximació désde el punt kilométric 20 de la T-322.Carretera entre les poblacions de Colldejou i la Torre de Fontaubella. Hi ha un miniparking per a uns 4 cotxes i davant surt el camí que ens dura a la base de la paret. Tenim la sort que a mitjans de juliol el fem tot a l'ombra.
1 horeta ben maca d'aproximació.
Un cops a peu de muralla ja veiem la canal de baixada i hem de tombar a l'esquerra fins on càmbia d'orientació i veiem una petita agulla adosada a la paret. Veurem unes pintades molt esborrades de color groc a peu de via. Molt fàcil de trobar doncs ens fiquem dins d'una xemeneia com si fos una cova molt petita.
Primer llarg molt curt peró ben maco , doncs passem per sota un gran bloc empotrat i arribem a un collet amb l'agulla esmentada. Reunió d'un pont de roca equipat.
El següent llarg que es el millor i mes difícil sortim per la dreta de la reunió per enfilar un bon diedre que va de dretes a esquerra, ben maco i equipat amb pitons de l'època.
Arribem a un gran Teix on fem la segona reunió. D'aquí sortirem recte amunt per acabar fent els següents dos llargs fàcils amb roca un xic descomposta i per grans feixes.
L'arribada al altiplà cimal es espectacular i amb grans vistes. Un espectacle!
Carenegem cap a la dreta sense perdre alçada fins trobar la canal de baixada,també molt maca.
Via on gaudirem de la solitud que podem combinar amb altres donat la seva poca longitud. No arriba al centenar de metres.
Via oberta per J.Chaparro,T. Castelló, J.Pamies i B.Vaqué. el 27 de novembre del 1977.
Porteu un bon lloc de friends, plomifer i poca cosa més.
