Via Voltadis del Castell (Via Nova).

  Despres de fer la via Homo Rosanensis  ja vem veure que hi havia algunes posibilitats de fer més itineraris elegants per aquest bucòlic racó de món.

Aixi que el passat dijous i amb un temps rufol i algunes gotetes d'aigua ens hi fiquem de ple amb aquesta escalada-excursió que visita el pis d'abaix del Castell visitant els grans balmats i forats d'aquesta zona.

Tot s'ha de dir que la majoria de la via es fa caminant per coves i que d'escalada son petits resalts molt ben equipats pel gaudi de tothom. Es podria fer amb bambes i A0. Itinerari horitzontal al gust del consumidor.

Entra per l'est, tira a dretes i fa tota la volta acabant  a l'oest prop del cim.

                                                                  

                                                                 Primer llarg

Entrem a cercar les terraçes superiors per una curta grimpada, i despres fàcil (esbarçers) a prop de la primera gran balma, pero un xic per sobre. 30 metres.

                                                                  Segon llarg 

Ara sortim en lleugera baixada flanquegant a cercar l'entrada a la gran balma amb "sorpresa".40 metres

Aqui gaudim d'una troballa ben xula doncs unes cazoletes o cubetes  a terra denoten on hi vivien els avantpassats i que hi feien. Consultant algunes expertes profesionals en la materia arriben a la conclusió que no son restes mortuories i si doncs per fer servir de morter?? o guardar-hi aliments, etc. No queda gengs clar.

El tercer llarg comença amb un curt i trempat resalt que ens mena a unaltre succesió de balmes i terraçes amb vistes aeries i amb unaltre sorpresa.

Doncs al final del llarg hi ha un gran aljub. Aqui coincidim amb una antiga via (burins) que ve d'una caracteristica xemeneia pel vessant oposat. Uns 30 metres.

El quart i darrer llarg passa per un gran forat i despres de seguir visitant grans balmats fa un petit resalt per sortir prop del cim al camí de pujada a les runes del Castell. Uns 40 metres.

Oberta el 19 de març del 2026 a càrrec del Joan Vidal i en Sergi Villar.

Resta completament equipada amb pitons i parabolts pel gaudi de tothom. Amb 6 cintes ja farem!

Via Petarut a la Petarrufa

  Darrer dia de vacances de la setmana santa i ja de tornada fem jornada de descans en aquest increible racó de món.

Aproximem sortint de Baldellou cap el pantà per una pista asfaltada que va al camping,peró seguim recte   fins uns camps i una pista que baixa. Aqui ja veiem les grans parets a l'esquerra.

Caminem pel darrera d'un corral molt malmés  i seguim un corriolet tot fitat fins l'agulla.

La via va ser oberta per Jordi Marmolejo i Joan Caubet a principis dels 90. Com totes vies d'aquella  epoca resten dificils i exposades i que més tard reequipen i asseguren millor pel gaudi dels demés.

Ara la  trobem gairebé equipada amb bolts, llaçades i algun pitó. Amb algun número de totem ja farem.

Descens fent l'aresta fins el collet i baixem per la canal.

Del tot recomanable.

Via Procesos Cambiantes al Tossal de la Font

  Aquesta es la quarta via de la setmana i ens agradat força.

Aproximació desde el pont de Isabena i agafem el GR cap Alins. Tidrem la paret principal a la nostre dreta.

Molt abans d'arribar al coll entrem cap a la dreta amb restes de pas i alguna fita.

Passarem alguns sectors d'esportiva i despres un parell d'agulletes molt xules en una canal.

Al peu de via trobarem dos bolts i anirem per de sota d'una gran arcada molt remarcada.

Molt logica i directa que va a cercar un bonic i elegant esperó a la part superior. Del tot recomanable i homogenia en el seu grau.

La trobem completament equipada amb parabolts, algun pitó i algunes llaçades renovades. D'altres no....ojitu!!

Oberta el 2005 per David i Rogelio Nebot. Joc de totems i au!

Via Esperó y Esperó a Biascas de Obarra

  Per fí tenim uns dies i ens arribem a la bucólica Vall de Isábena. Com ha entrat fort de nord aprofitem i fem una xula i elegant via als Contraforts de la Serra de Sis.

Aproximem per Biascas de Obarra i anem al llogaret de Veracruz. Nosaltres aparquem dos revolts abans per no entorpir els pagesos i la tranquilitat d'aquest racó de món.

De seguida trobem el GR que ens mena a Serraduy i ens uns 15 minuts d'aproximació arribem al torrent.

El seguim amunt i trobem una pista antiga i perduda. La seguim uns 50 metres a l'esquerra  i ja cap a munt directes a l'Esperó. Abans travessarem el torrent per arribar al peu de via.

A primera hora resta a l'ombreta.

Aquí el primer llarg de 50 metres completament desequipat.

 

Entrada forta de nord que deixa tot nevat en alçada i temperatures d'hivern. El Turbón.

Reunions en savines al gust del consumidor.

Un cop d'alt de tot i amb unes vistes panoràmiques especials anem a cercar la canal de l'esquerra que en breu ens deixa a prop del peu de via.

Via oberta per Sergi Parcerisas el 16 d'agost del 2017 en solitari. Resta semiequipada amb bolts de 8mm i amb algun totem ja farem.Cintes llargues i amunt. Aprofiteu ara que no patina.

Del tot recomanable.

Aresta Nadal al Eco Petit i Aresta Picazo al Eco Occidental

 Avui fem feina de camp per una futura publicació encliclopedica del massis, que esta gestant l'estimat amic Carles Llovet amb molt  de cura.

Aproximem per la Canal de la Llum i despres passem per sota de la Salamandra per encetar una canal que ens deixa a d'alt de tot. 

Allà tenim a l'abast tota la carena de les Roques d'Ecos.

Baixem cap l'oest i comencem pel Eco petit i fem l'Aresta Nadal. Oberta per A. Garcia Picazo el 1991.

Via que fem en ensamble i que es d'uns 100 metres. Completament desequipada. Ojitu!

Un cop al cim baixem per la canal selvatica que separa els dos Ecos i aproximem per fer la segona del dia.

En aquesta segona via trobarem un pitó a uns 45 metres del terra. On fem reunió. Despres uns 60 fins al cim.

Oberta per A, Garcia Picazo el 9 de novembre del 1991.

Un cop al cim nem a cercar per la carena i rastres de pas el camí que ens dur a la Miranda d'Ecos.

Vies del tot recomanables i desequipades on farem ensamble al gust del consumidor.

Via Gatsaule Feliç al Cingle de la To

 

Pero quina via més vibrant hem gaudit avui, les darreres hores d'aquest hivern historic.

Oberta en solitari per Joan Casoliva els dies 10 i 16 de febrer el 2008. Va ser la primera via d'aquesta bonica paret prepirinenca.

La trobarem semiequipada amb espits i algunes llaçades. Joc de totems i micros i ànims!

Aprofiteu ara que no patina 🤣

Per més info aquí. https://muntanyenc.blogspot.com/2008/03/cingle-de-la-to-via-del-gatsaule-feli.html

Via Porretas a la Porquerissa

  Despres de voltar tota una tarda (ben tard) per la zona i descartar dues propostes per raons diverses, ataquem en estil alpí hivernal aquest elegant itinerari mentre es feia ben fosc.

Amb el cant del gamarus de fons i la rabosa cercant que ficar-se al estómac nem veient com es va fent fosc en aquest racó de món.

Fem descens a la foscor a la recerca de la canal amagada (fita).

Oberta per Manel Santiago i el  amic seu amic Juan el 5 del d'agost del  1977 i reequipat per pare i fill el 22 d'agost 2012.

Amics als que els hi tinc força estima.

Amb poques cintes i alguna tascó o totem ja farem.