Via Laberinto Hueco al Pic del Martell

 El primer cop que vam entrar per aquesta elegant via, a l'alçada de la R2 sortiem rectes cap amunt per l'esperó dels bombers.I la darrere vegada(a partir de la R d'abaix), vem començar a enllaçar feixes i diedres fins sortir per la via Excalibur.

Ahir disabte amb bona companyia feiem tot l'itinerari d'una tacada i ens ha semblat una elegant via que despres ha sigut menyspreuada , doncs va ser la primera en atacar aquest vistos i bonic esperó , oberta al 1981 per Pep Masip (Nifo) i Joan Carles Aldeguer (Pato), on temps després vindrien les seves veïnes per conviure juntament . Vies Esperó Bombers, Tamara, Almendariz etc.

 Totes ben juntetes pero sense trepitjar-se. Encara es podrie ficar alguna més. Cosa que les següents generacions ho agrairan !!

 

Esta completament equipada amb ponts de roca, pitons cimentats (una obra d'art) , parabolts i tota mena d'artilugis per la progresió vertical, porteu amics fins el 3. Es més que recomanable ja que li entra al desplom amb sostres per la seva dreta i fa una travessa a esquerres ben aeria i elegant per sortir després per la lógica de diedres amunt. Molta elegancia en tant pocs metres.

La darrere tirada ja es comú amb la seva veïna Mutant World , nosaltres sortim més a l'esquerra per una llastra molt gran amb arbre sec per evitar aquest tram sobat i desaconsejable.

A escalar que el món s'acaba com diuen per alla....

 

Ressenya original per cortesia d,en Pau Tome 

Via Cibernícola a la Llastra del Setrill

 

 Despres de fer la via Granola i ja baixant per la canal nordest ens trobem aquesta llastra enganxada al cingle on els incombustibles germans Masó obriren aquesta curiosa via.

En tant sols 20 metres ens trobem diferents i divertits pasatges de tot tipus que primer ens mena al cim de la propia llastra i que despres amb un pas aeri  i curta grimpada arribem a d'alt de tot.

Sortint de la via es com si vingesim d'un avenc .

La via es completament equipada amb dos parabolts i oberta el 27  de juliol del  2014 pels Germans Masó.

Via Ximpleta

  

  Per sobre de Can Pobla hi han unes cingleres caracteristiques del nostre Sant Llorenç de Munt. Son espadats curts pero amb formacions i erosions ben maques que donen formes i camins verticals molt elegants.

Avui fem (creiem) que la tercera ascensió aquesta simpatica vía, i en condis hivernals, cosa que li dona el seu punt de diversió. Situada entre la Punta d'en Serreta i la Roca del Moro

Fem aproximació per la canal de les Bruixes i un cop arribats a Can Pobla abans d'arribar pugem per una canal amunt i amb un ramal a la dreta. Un cop arribats a un camí travesser tombem a la dreta i en una clariana remontem i ja sortim directes al espero de la vía . El començament el tenim a la dreta.

Itinerari obert fa uns deu anys per Pere Dinares i que gracies a una repetició recent per part de Pere Casals de Matadepera (Loküs), i que amablement ens fa arrivar la ressenya i informació al seu respecte, l'hem pogut repetir.

Molt recomanable i completament equipada amb parabolts i espits.

El darrer llarg l'Adri el fa en lliure (6A / 6B) , i es pot sortir cap l'esquerra , per terreny mes suau i amable.

Un cop d'alt de tot de la via en 5 minuts som al cim de la Mola.

Via Scavenger al trio del Mig

Fa uns deu anys feiem aquesta via cantant el colacao i ara m'arrosego com un cuc per no dir alguna cosa pitgor....jajajajajja

La intencio era fer unaltre pero veient la tarda com es complica metereologiment decidim de fer aquesta que es mes rapida i asequible.

El descens el fem rapelant comodament per la via Dersu Uzala. 

Oberta per JC Peña, I Notivoli, R Artigas, J Escofet  el 2006. 

Els darrers 2 llargs equipats per d'alt i per mi molt mes dificil del que marca la ressenya.

Via Me la imaginava més fàcil a les Agonies.

 Via curta pero intensa que ens omple les poques hores de llum que tenim a les tardes. Avere quan acaba aquets calvari de fer el subnormal i deixar ja d'una puta vegada el cambi horari, estic fart d'estalviar tantisima energia i a la vegada recaptar tants guanys. Al final no sabre que fer amb tants diners!!

D'acces molt rapid , asequible i baixada molt rapida tambe.Totalment equipada amb espits i un parell de pitons.

Oberta per Pep Graells i Francesc Alavedra el 21-11-92.

Per tres dies no fem repeticio 30 anys despres d'oberta.

Recomanable, porteu moltes cintes i friends mitgans i grans.

Mes info aqui. https://rocacalenta.com/2022/11/imaginava.html

Via Feneruí a la Paret de Serradillo. Alins.

Després de varis dies seguits escalant per la bonica Vall d'Isabena fem, per descansar, aquesta elegant i fàcil  via. 

Aproximem des d' Alins pel GR que baixa. Passat el coll tombem a la dreta i en uns 20'  i serem a peu de via. Pugem un petit socol i arribem a la R0.

La linia esta molt ben trobada doncs, va per unes plaques tombades sempre a la recerca del millor de la paret ja que hi ha molta vegetació. 

Un cop acabem les dificultats encara ens queda arribar al cim per una bonica i aeria aresta ,millor anar encordats encara que fàcil. Ens menara al següent coll el qual agafem cap a la dreta i en breu  tornem a ser a Alins.

 

Via oberta per Óscar Alemán, Israel Pérez i Francesc Canyameres el 2018.

Completament equipada amb parabolts , porteu un joc sencer de totems per assegurar algun pas.

Ràpida , assequible i recomanable.

Via Tu Madre se subió a un ciruelo al Tossal de la Font

                               

Això si que es un bon homenatge a un dels millors còmics que hem gaudit al llarg de la nostra història.

L'acudit de l'Eugeni quedarà com un dels millors i en Rogelio Nebot ens ho ha regalat amb aquesta elegant línia oberta en una vall tranquil.la i ben bonica del prepirineu d'Osca.

Aproximació molt ràpida i fàcil ens mena a peu del esperó on comencen dues vies. La nostre es la de la dreta. 

Al ser completament una via equipada amb parabolts gaudirem molt.  A més a més és un lloc molt tranquil tot i tenir la carretera al costat. Vam passar un bon mati de tardor. 

R2 desequipada, nosaltres la fem amb els totems més grans.

El descens seguim l'aresta cap a l'oest (esquerra) fins una fita que baixarem sense camí definit fins al coll on conectarem amb el GR i cap l'esquerra per un pedregal incomodo cap al cotxe.