Via que ens ha sorpres gratament doncs segons la ressenya semblava molt mes asequible. Res a veure amb la realitat.
Es pot accedir desde el socol per alguna via d'un llarg o be grimpant per l'aresta fins la feixa.
La fem una matinal d'estiu amb bona ombra amb condicions de tardor.
Com a referencia trobarem un buri en bon estat del que hi penja un maillon amb baga.
La trobem completament equipada amb burins pitons i minispits de l'epoca.
Te passos ben obligats al sortir d'estreps (algun de EXPO).
La darrera sortida d'estreps abans de canal es molt dificil, al voltant de 6A o més.
Despres ja la roca millora molt i arribem al cim amb vistes expectaculars.
El descens tambe te el seu encant doncs es desgrimpa per un desplom i una enorme alçina fins la canal.
Via oberta entre el 1987 i el 2000 per Joan Armengol.
Recomanable portar micros.
Itinerari amb D.O., dificil, exposada i sobre codols saltarins assegurada amb ferros de l'epoca. Brutal!!!
Ressenya original per cortesia d'en Manel Santiago.