Aresta Brucs entrada per la variant a la Vespa

  Via que vaig fer en solitari fa una trentena d'anys i que gairebe no recordaba res. Només algun pas i els mateixos bolts. Xula i recomanable.

I a la tarda a la feina.

Via Encastament Cap de LLuç

  Quan s'obre una via de seguida hi anem tots esperitats per fer les primeres repeticions i poder piular de valent. Es una cosa ben natural i més si la via s'ho val. Doncs es aquest el cas i em fet per nosaltres una de les millors de tot Santllors.

Oberta el 1991 ahir tarda fem de les primeres repeticions.

La trobem completament desequipada i fem anar tots els números de friends i repetim el 4 tres cops, mes un 5 de camalot. No cal tramposa!!

A tots tres ens agradat molt i trobem que es de les millors vies obertes al Parc Natural de Santllors.

Del tot recomanable.

Oberta el 30 de maig del 1991 pels mestres Joan Armengol i Amadeu Pages amb l'alicient de fer una cosa ben peculiar. Primer varen obrir la Fisura Dropus a la Punta dels Cavalls. Després aquesta i per finalitzar el dia la Rauxa Impenitent a sota del Bolet de Can Pobla. Tot amb un estil impecable i poques expansions.

De la pagina de nostre Santllors https://www.santllors.com/sector.php?id=305&zona=1

Via ¿? a la dreta del I love you del Torrent de Santa Caterina

  Despres de fer les vies del Torrent de Santa Caterina T'estimo Je t'aime i I love you fem aquesta curta e intensa via que ens ha agradat força. 

Com estem en plena Onada de calor historica aquí i fins al migdia queda ben fresquet i a l'ombra.

Via que en dos llargets ens mena al final del mur. Tota completament equipada amb parabolts  i reunions rapelables.

No sabem ni l'autor ni les dades d'obertura.

Via Picaxuta al 2on Roc del Capó

  

Tenim entrada de calor del Sahara i pujem de cota per poder respirar una mica. Avui toca aquesta simpatica agulleta que ens ha fet gaudir de valent,

La trobarem molt a l'esquerra de la via del Castor. De fet es unaltre conjunt de roques. Aproximació en uns 25 minuts de forta pujada.

No veurem la via fins que no hi siguem al seu peu.

Es troba semiequipada amb spits i un pitó. Llarg 1 només 1 spit, R1 spit i totem groc i llarg dos 2 spits , un pitó i una llaçada. R en un arbre just al cim.

Porteu joc discret de totems i poques cintes.Oberta el juny del 2025 per Núria Puig i Josep Grau.

Descens per l'esquerra.

Recomanable fer la del Castor, baixar per l'esquerra i fer aquesta. Tambe es pot combinar amb les noves "Guillotina" i "Fa fred" que queden entremig peró ja per gent que escala. No es el nostre cas.

Aquesta ressenya es la primera que es va fer de la primera ascensió. Ara es netejada i arreclada afegint més ferro i seguretat redreçant el segon llarg.

El nóm esdeve perque Picaxuta vol dir pimpam que es el que van fer al obrir aquest itinerari. Pimpam i ja eren adalt de tot.

També fa referencia a quan van per feina escalant en gel i piquen amb el piolet i xuten amb la bota-grampó. Pica i xuta......també te unaltre significat que no cal esmenar. 

Que la gaudiu!

Via ¿? sortint per L' Esperó de la Ferrata

  Quan vem fer la Integral del S. Lopez als Llengots de seguida vem veure vies a la seva dreta. 

Avui els hi em fet una visita escalant aquest elegant esperonet.

Donat que bufa de nord i a primera hora es tota a l'ombra em estat força fresquets.

Es troba completament equipada amb parabolts i llaçades. Amb el joc de totems ja farem.

                                                        Senyal per on em de baixar rapelant.

No sabem ni el nom ni l'autor de la via que hi ha a l'esquerra de l'esperó de la Ferrata, pero aquesta va a parar al mig del segon llarg.

Oberta per Ingrid Solé i  Lluís Parcerisa el 23 de març del 2021.

Descens en dos rapels per la via Hivern Primaveral.

Informació del propi autor aquí.

https://romanticguerrer.blogspot.com/2021/11/noves-obertures.html

Via Moreneta i Normal al Cap de Mort i Autopista al Infierno a La Cua del Diable.

  Avui fem una barrega de vies a la zona alta de Montserrat aprofitant que a entrat Nord i s'hi està prou bé.

De fet fins i tot ens cauen 4 gotes i fa fresqueta a plena canícula. 

Primer llarg el trobem desequipat i força be. R d'un bolt i un parell de burins amb cable apunt d'estrenar.

Segon llarg es amb burins i un parell de parabolts. Deunidó quin llarg.

El tercer llarg segons ressenya ens ha de portar a una feixa i d'aquí en amunt peró no trobem cap ferralla (posiblement sigui despitonat).

Així que ens anem a peu de la normal i fem R en un arbret al altre costat del Agullot. 

La Normal tot i ser molt curta es molt maca i ens mena al cim amb bones vistes.

Rapel i seguim per l'aresta que tenim al devant. Tota equipada amb spits bolts i un pont de roca.

Oberta per J.Baqués el 1978. Porteu joc de totems.

Autopista al Infierno oberta per Marcel Millet i J. Solà al 2005.

Via Manolo Serrano a la Pared del Agujero

  Ens va agradar prou la via del costat dret que avui fem la de l'esquerra.I encara ens agradat molt més.

Es troba completament equipada amb parabolts però recomanable porta el joc d'amics.

Molt atlètica i elegant.

Va ser oberta al 1983 per Pedro Expósito i reequipada per Bernabé Aguirre al 1998 i Rafa Galán al 2019.

Si entreu d'hora la trovareu a l'ombra dels Pirineus.

Reunións totes rapelables menys la del cim.

Informació treta de croquisvallearagon.