Via ?? al Barranco de Romaciete

Avui aquesta via ens anat perfecte per omplir una matinal curta donada diverses circumstàncies adverses.

La trobem baixant per la carretera de Echo i abans de Embun, agafem la desviació cap a Urdues i de seguida ens trobem dins d'un petit barranc. Les vies son a la nostra dreta.

Em fet la de l'esquerra i consta de 4 llargs curtets completament equipats amb parabolts inox de 10 mm.

Orientació sudest amb solet al matí.

Descens per la mateixa via per reunions totes elles rapelables i perfectament equipades.

Roca a controlar sobre calcari.

No sabem ni el nom de la via ni data d'obertura.

Vies molt xules que van a cercar el millor pas i de baixa dificultat.

Via El Patio de mi Casa a la Pared del Agujero

 Avui toca descansar i com a la tarda donen tempestes puntuals fem aquesta elegant via.

Ens agradat moltíssim i es ben bona. Queda a la dreta de la paret i amb vistes sobre les teulades de Canfranc.

Ràpid accés i al matí ben d'hora es a l'ombra.

Es trobe semiequipada amb parabolts i amb friends fins el número 3 ja farem.

Equipada per Rafa Galan el 26/10/2019.

Reunións rapelables. Es pot baixar pel darrere amb passamans fins el peu de via.

Del tot recomanable.

Via de la Suela a la Zapatilla

  Avui abans de tempestes de la tarda fem aquesta via ràpida i elegant.

Recorre d'est a nord i passa per una cova amb sortida al cim.

Pensàvem que faria falta alguna cosa de material i ens l'hem trobat completament equipada a modo de via ferrada amb químics i cable d'acer.

Accés desde les pistes de Candanchu. Millor pels prats i no per les pistes.

Descens pel darrere a cercar una linia de vida (cable d'acer fins la bretxa) i pel darrera seguint un sender.

Oberta el març de 1965 per Ursi Abajo i Jesus Ibarzo.

Via de la Chimenea al Segon Mur

  Avui toca descansar i fem aquesta via de recent inauguració.

Per accedir em fet Nano negra. Però no se si es nova o ja l'haviem fet. No recordem.

Tot i que el llarg de xemeneia es ben curt es molt bonic i ens agradat força.

Amb un grapat de cintes ja farem per gaudir d'aquest divertit itinerari.

La via ressegueix la part oest i va molta estona amb ombra al mati.

La reunió de la xemeneia nosaltres l'hem fet dins del cove amb un pont de roca.

Completament equipada amb parabolts i encastadors de diverses mides abandonats.

Del tot recomanable.

Via Namasté al Molondro

 Avui voliem fer la nova del Molondro, via Charlestón. Pero just a la seva esquerra hi ha aquesta de nova. Molt més difícil i elegant.

Aproximació amb una corda fixe per arribar a la terrassa del peu via 

A nosaltres ens agradat prou. Tot i ser els típics resalts amb plaques tombades es molt xula.

Com ens tenen acostumats en Julio Benede i Companyia.

Amb nomes un grapat de cintes ja farem.

Te tendència d'anar a cercar els millors passos cap l'esquerra i s'ajunta al final amb la via Panticosa Paradise amb el la que comparteix els darrers llargs.

El cuart llarg disposa d'una variant per esperonet, l'original es per la xemeneia.

A primera hora queda a l'ombra i es un plaer d'escalada.

Equipada amb bolts de 8 i 10 mm. De recent creació.

Conté resalts ben difícils entorn al 6a/b no obligats i pasos d'adherència prou elegants.

Via La Claror de les Pedres Intactes a la Cantera Nord del Garraf

 

 Despres de fer l'espero Daikiri un dia d'aquesta primavera molt ventos, ens vem fixar en les dues linies que queden a l'esquerra d'aquest.

Les vem guardar per dies com ara amb molta calor i cercant l'ombreta a prop del mar.

A la guia fica que es molt equipada peró només hi trobarem 4 spits (tots ells en molt bon estat).

El primer ben alt en un resalt. Com a referencia a la dreta es troben unes estaques de ferro de l'antiga cantera.

Primer llarg molt bó que va a cercar un diedret xulo i athletic. R en un pi.

El segon llarg es sobre bona roca també i tot desequipat. Trobarem una baga ben malmesa en un pi.

Oberta per Alex Aguiló i Isabel Notivoli el 2002.

Amb friends mitganets i petits ja fem.

Via del Castor al Roc del Capó (Vall del Ter)

 

 Quina via més simpàtica ens han regalat aquests mestres. 

Aprofitem una matinal d'estiu ràpida amb tempestes fortes a la tarda, per fer-la a correcuita. Tot i així ens agafa un petit xáfec de baixada.

Aproximació molt ràpida i comoda un cop trobades les fites. Ens treiem les sabatilles per poder travesar el riuet. Despres resseguim un riereta pel darrera de la principal.

La via resta completament equipada amb parabolts i algun pitó. Només em fet servir algun friend de tant en tant.

Al final del primer llarg dubtem per on sortir despres del gran arbre, nosaltres optem per l'esquerra i surt un paset vibrant.

Despres va cercant la millor roca i bons passatges fins a sortir a una elegant aresta molt maca.

Amb D.O. Rumba Team vieta nova en un nou lloc amb bon ambient per gaudir els estius en dies de molt poc temps o tempestes tipiques a la tarda.

Oberta per J. Tàpia, J. Quellos i B. Jover el 19 / 10 / 2024. Porteu algun friend mitganet.

Descens a un collet i cap a la dreta evident fins passar pel peu de via.

Aquí teniu info completa dels autors: https://rumbateam.blogspot.com/2024/10/nova-via-del-castor-vall-del-ter-roc.html